«¿Com ho hem de portar? ¡Malament!»: ser nen a l’estiu en un poble sense piscina

Dimarts. 11 de juliol del 2023. 18.30 hores. Diuen els meteoròlegs, no la llegenda, que és la tarda més calorosa en molt temps. L’Iris, una nena de P-5 –«bé, al setembre ja faré primer», es presenta–, s’acosta, eixerida. «Diu la meva mare que vindran a preguntar-nos com portem no tenir piscina. ¿Com ho hem de portar? ¡Malament!», diu amb un somriure entremaliat abans de marxar corrent a jugar amb les seves amigues.

«És una vergonya; un poble tan gran, amb 18.000 habitants, i sense piscina municipal on passar aquesta calor», apunta a la mateixa plaçaRosario Lozano, que es cuida dels seus nets aquests mesos sense escola.

En els més de tres lustres que han passat des que la vella piscina va tancar [els terrenys que ocupava van ser aprofitats per construir l’escola bressol municipal], la seva necessitat ha sigut posada sobre la taula, sense èxit, infinitat de vegades per les famílies del poble, però ara s’ha tornat una urgència en l’actual situació d’emergència climàtica. «Els estius cada vegada són més llargs i les temperatures més altes i els nens i joves del poble no tenen on anar», explica Lorena Salazar, tresorera de l’associació de veïns de Sant Ponç, barri que aquest cap de setmana celebra la seva festa major i que aquest any no podrà organitzar la festa de l’espuma per les restriccions per la sequera. «No ens donen permís per muntar res que impliqui aigua», es lamenta. Rere seu, en el grupet a l’ombra i ventant-se, la Rosario ho té ben clar: l’any que ve el que hem de fer és recollir diners, comprar una piscina gran entre tots i plantar-la al mig de la plaça.

«No és només que no hi hagi piscina, és que no hi ha ni un parc amb jocs d’aigua, com sí que tenen molts municipis», afegeix Keren Ruiz, mentre la seva filla juga amb les seves amigues amb globus d’aigua a la plaça. «Aquestes setmanes tan caloroses podrien haver buscat alternatives, com firmar un conveni amb alguna de les piscines dels pobles pròxims i posar un autobús gratuït», afegeix.

Qüestió de justícia social

Hi ha consens que la situació impacta negativament arreu del món, però castiga més els nens de les famílies més vulnerables, els que no aniran de vacances ni al casal, on sí que posen autocars per anar a la piscina un dia a la setmana. «Qui té cotxe i temps pot anar a la platja o a la piscina; però hi ha moltes famílies que o no tenen vehicle, o només en tenen un i se l’emporta un membre de la parella per anar a treballar –prossegueix Salazar–. O igual són molts i no caben tots al cotxe». Aquesta veïna també apunta que «hi ha xavals més grans que estan sols a casa i que si hi hagués piscina al poble podrien anar-hi, nens que són amb els avis, que no condueixen».  

Silvia León coincideix amb la reflexió i remarca la necessitat d’espais per als més joves (ara alguns agafen el tren i van a la piscina de Llinars del Vallès com l’alternativa més factible). «No només va tancar la piscina, també van tancar les discoteques del poble i ara els xavals si volen sortir han d’anar a Mataró, amb cotxe, amb els riscos que això comporta», apunta.

El sentiment generalitzat en plena onada de calor és d’injustícia. A l’Escoleta Popular de Sant Celoni compartien a finals de juny en les xarxes una fotografia preciosa dels seus nens a la riera, setmanes després –ja seca–, amb un missatge: «Els nens han disfrutat molt. Molts passaran l’estiu a casa o amb la calor de la plaça sense refrescar-se. Els nens tenen dret a disfrutar de l’estiu i remullar-se. Esperem que l’any que ve la piscina sigui una realitat».

Anunciada per al 2025

Malgrat que el nou equip de govern local (PSC i L’Alternativa) insisteix que la seva construcció és prioritària i s’ha compromès a construir-la «al més aviat possible», no serà una realitat, com a mínim, fins al 2025. Aquest divendres, el nou consistori ha fet una roda de premsa per explicar que el projecte encarregat per l’anterior govern (JxC i CiU) és «inviable per les dificultats del terreny i la inversió que requeriria» i que comencen de zero, però «ja», conscients de la necessitat de l’equipament.

Mar Monforte, impulsora fa vuit anys d’una recollida de firmes per demanar-ne la construcció, recorda el suport rebut per tot el poble. «La gent es va bolcar, és un tema que ens toca a tots; però al final va acabar en no-res», reflexiona, repartint responsabilitats: «Els socialistes governaven quan es va tancar el 2006, però els convergents van manar molts anys després i no la van construir», assenyala.

Notícies relacionades

Treballar al carrer en plena onada de calor: «Estem bullint»

Aquests són els efectes d’un mes d’onada de calor al Mediterrani

«A veure si aquest cop és veritat», afegeix León, que vol tenir esperança.

Més enllà de cas de Sant Celoni –segons el consistori en via de solució–, el Departament d’Acció Climàtica no disposa d’un cens de municipos amb aquesta problemàtica, considerada una qüestió municipal, tot i que les entitats municipalistes tampoc disposen de dades al respecte.