Catalunya es queda sense platges nudistes: «Cada vegada hi ha gent amb banyador i fent fotos»

Una platja apartada enun entorn tranquil, on l’única roba que hi havia eren les tovalloles sobre la sorra. Així era la cala Illa Roja de Begur, una de les platges de més tradició nudista de Catalunya. Aquesta imatge, no obstant, fa temps que és història. Ara la platja s’omple cada estiu de«tèxtils», com el moviment naturista anomena els banyistes amb banyador, i els nudistes han passat a ser gairebé una espècie en extinció. De fet, aquesta setmana la platja estava a vessar de banyadors i biquinis.

«Més gent vestida»

«Cada vegada hi ha més gent que va vestida a aquestes platges i això ens incomoda», es lamenta Segimon Rovira, president del Club Català de Naturisme (CCN). «Hi ha inferioritat de condicions entre la gent nudista i els tèxtils, tenim molt menys espai. Els tèxtils poden entrar als espais nudistes i no passa res. Però nosaltres no ens trobem còmodes en espais no nudistes: no volem incomodar i ens poden arribar a increpar», afegeix.

Des del CCN s’impulsa un projecte de protecció i promoció del nudisme. L’objectiu principal és preservar els espais naturistes. No exclouen grups mixtos –com famílies o parelles en què alguns membres no es trobin còmodes anant despullats–, però el seu objectiu és crear un ambient tranquil i segur per practicar aquest estil de vida.

Espais no segurs

De fet, la reducció dels espais nudistes provoca la desaparició del moviment. Rovira destaca que «els que es vulguin iniciar en aquesta pràctica es trobaran més segurs si troben llocs per fer-ho». Si introduir-se en aquest món –o practicar-lo esporàdicament– pot provocar vergonya i inseguretat, fer-ho en un entorn on tots els altres van vestits i sentir-se observat allunya els potencials nudistes.

És el cas també dels joves, que, influïts per altres factors, com la pressió estètica i la inseguretat del seu cos, així com la creixent sexualització de la nuesa, s’han convertit en una minoria dins el col·lectiu. Les dones, especialment les joves, també temen l’assetjament i que eventuals imatges seves –preses sense consentiment per mòbils veïns– acabin circulant per internet. L’antropòloga Livia Motterle també hi veu una ruptura generacional. «Els joves han sigut anatestesiats per les xarxes i les tecnologies, i si lluiten per alguna cosa ho fan especialment allà –afirma–. A les xarxes és on enfoquen la seva relació amb el cos, a través de ‘selfies’».

Llocs buscats

Hi ha més factors que posen l’alfombra vermella a l’extinció de les platges nudistes. Un nombre creixent d’usuaris tèxtils van a aquestes platges, moltes vegades situades en espais reservats i tranquils. «Aquestes cales s’han fet molt populars per internet», explica Rovira. «S’han publicat molts articles i llistes de platges on no s’especifica que són nudistes». La bellesa d’aquests llocs també atrau moltes persones que volen fer-se fotos per pujar-les a les xarxes. Va ser el cas de l’Illa Roja. «Quan van obrir el xiringuito –que ja no hi és– es va afavorir un turisme d’anar i fer-se fotos», afegeix Rovira, cosa que va augmentar la massificació i, amb això, la incomoditat dels nudistes. «Cada vegada hi ha més gent poc respectuosa i que fa fotos sense demanar permís», assenyala.

La Federació Naturista-Nudista de Catalunya disposa d’una llista de platges naturistes a la seva pàgina web. D’aquestes, poc de més de la meitat apareixen com a nudistes en una cerca ràpida de Google. Moltes simplement són descrites com platges verges i apartades, un factor que atrau molts turistes a visitar-les. Des de la federació no volen mantenir aquestes platges en secret. Al contrari, el seu objectiu és donar a conèixer aquesta pràctica i promoure la seva filosofia, però per fer-ho aquestes platges s’han de catalogar com espais nudistes.

El paper dels ajuntaments

El paper dels ajuntaments«Els ajuntaments han de senyalitzar-les, informar del que això significa i promoure el turisme naturista, d’alt poder adquisitiu», enumera Rovira. A la pràctica, no obstant, molts consistoris posen objeccions a la seva promoció.

El Síndic de Greuges va publicar una resolució el 2018 que reclamava la protecció del nudisme. Demanava a tots els ajuntaments que s’asseguressin que al seu municipi «hi hagués algun espai per fer nudisme amb tranquil·litat».

Arran d’aquesta resolució, l’ajuntament de Begur, després d’una potent campanya mediàtica del Club Català de Naturisme, va senyalitzar com a nudista la cala Illa Roja. «És una platja de tradició nudista i amb aquesta senyalització busquem promoure el civisme, que sigui una platja inclusiva i amb bona convivència», expliquen des de l’ajuntament.

Ordenances municipals

Tot i així, no hi ha cap ordenança municipal que protegeixi aquesta minoria. La seva menció en la normativa municipal només es fa per restringir-ne la pràctica a espais en concret. És el cas d’ajuntaments com el de Barcelona, Tarragona, Castelló d’Empúries i Castell – Platja d’Aro. El consistori de Castell – Platja d’Aro explica que la prohibició del nudisme a la seva platja respon al fet que és un lloc de «tradició familiar».

Notícies relacionades

¿Per què les joves ja no fan ‘topless’?

Adeu a la prohibició de fer ‘topless’ a les piscines: la Generalitat adverteix que és discriminatori

Rovira creu que les ordenances municipals haurien d’incloure aspectes per promoure el nudisme i conservar els pocs espais que tenen. «Seria ideal a nivell de tot Catalunya», afegeix.

Alternatives

AlternativesRere l’ofensiva tèxtil, els naturistes van a llocs com càmpings específics o a pobles com el Fonoll, una localitat de Tarragona on es pot viure i practicar un turisme 100% naturista. «Des de la pandèmia, cada vegada més gent volia viure aquí. Hem arribat al límit», explica Núria Espinal. Ella i el seu marit administren el poble amb l’ajuda de voluntaris. «És un espai més familiar i diferent de les platges, on cada vegada hi ha més gent que no respecta la filosofia nudista», denuncia Espinal. «En canvi, la gent ve aquí està encantada, ningú molesta», afegeix.