Les escoles de Londres es queden sense alumnes: desenes de centres podrien tancar ben aviat

Desenes d’escoles de primària a Londres estan en risc de tancar a causa de la caiguda del nombre d’alumnes en els últims anys. Un problema provocat per la fugida de moltes famílies del centre de la ciutat a la recerca de zones més tranquil·les per viure o perquè simplement no poden fer front a l’incessant augment del preu dels lloguers i de les hipoteques. La situació està creant greus problemes de finançament per a les escoles públiques, que reben els fons en funció del nombre d’alumnes inscrits.  

Una d’aquestes és l’escola primària Randal Cremer, al districte de Hackney, on les grans dimensions de les seves instal·lacions contrasten amb els pocs alumnes que en fan ús durant l’esbarjo. Aquest és un dels centres que tancaran previsiblement les portes el setembre del 2024 a causa de la caiguda en picat del nombre d’alumnes. En el seu cas la xifra s’ha reduït a la meitat en tan sols una dècada: dels 480 estudiants amb què comptava l’escola el 2013 s’ha passat a 240 en l’actualitat. 

El contratemps del transport

La cap d’estudis del centre, Jo Riley, dona per fet que haurà de tancar les portes i alerta de l’impacte que suposarà per als alumnes i per a les famílies. «Aquesta escola ha sigut part de la comunitat durant 150 anys. Coneixem bé les famílies, els pares poden venir a parlar amb mi si hi ha alguna cosa que els preocupa. Serà difícil per a ells tenir aquest suport en el futur», explica al seu despatx, envoltada de cartells i material educatiu. Riley afegeix que el tancament de l’escola suposarà un nou contratemps per a les famílies pel que fa al transport. «Les nostres famílies no són adinerades i per a ells serà difícil gestionar el preu de l’autobús i el temps que suposa portar els nens a una escola més lluny», assegura.

Pèrdua d’ingressos

El districte de Hackney, a l’est de Londres, és un dels més afectats per la pèrdua d’alumnes. La junta de districte assegura que aquest any han quedat 634 places vacants, la qual cosa representa un 20% del total, mentre que en l’última dècada s’ha perdut l’equivalent a 20 aules. En termes econòmics, això suposa una pèrdua de prop de 30 milions de lliures anuals (uns 35 milions d’euros) per a les 58 escoles de la zona. «Moltes de les nostres despeses continuen sent les mateixes. Aquest és un edifici gran i antic, els costos de l’energia no desapareixen i amb l’augment de la inflació la situació ha empitjorat encara més», lamenta Riley.

Per mirar de reduir les pèrdues, la junta del districte ha proposat el tancament de dues escoles i la fusió de quatre centres en dos. Una cosa inevitable, segons la regidora del districte Anntoinette Bramble. «Amb el temps, les escoles afectades per la pèrdua d’ingressos veuran gairebé inevitablement caure el rendiment i els estàndards. És obligació legal de l’Ajuntament gestionar les places escolars i garantir que les escoles ofereixin places d’alta qualitat als nens», va assegurar a través d’un comunicat a finals de març. L’escola de primària Colvestone, un altre dels centres afectats, s’ha oposat amb fermesa a aquesta decisió i s’està mobilitzant per mirar d’evitar-ho.

Preu de l’habitatge

La junta del districte atribueix la pèrdua d’alumnes a factors que s’escapen del seu control, com l’augment del preu de l’habitatge a tota la ciutat, especialment a l’est de Londres, una zona molt afectada per la gentrificació i pel descens en la construcció de vivenda social. Aquesta situació ha obligat moltes famílies de baixos ingressos a desplaçar-se a altres zones més barates, segons el professor Paul Watt, expert en estudis urbans de la Universitat de Birbeck. 

«Si les famílies no poden permetre’s comprar una propietat, no poden accedir a habitatge social i no poden pagar els lloguers al sector privat, es veuen obligades a trobar zones amb preus més assequibles», assenyala el professor, autor del llibre ‘La regeneració urbanística i els seus problemes: Habitatge públic, espai i desigualtat a Londres (‘Estate Regeneration and Its Discontents: Public Housing, Place and Inequality in London’). «Londres s’ha convertit en una zona cada vegada més hostil per a les persones de baixos ingressos», afirma Watt, que apunta a la desregulació del mercat en les últimes dècades com una de les principals causes. 

Caiguda de la natalitat i pandèmia

Notícies relacionades

Catalunya ja nota la pèrdua d’alumnat: del tancament d’escoles familiars a la integració a la xarxa pública

La natalitat segueix en caiguda lliure: els demògrafs confien en la immigració per pal·liar la caiguda

Al problema de l’habitatge se sumen altres factors, com la caiguda de la natalitat –amb un descens del 17% entre 2012 i 2021 a Londres–; l’arribada de la pandèmia i les seves conseqüències en termes de flexibilitat laboral i teletreball; i també el Brexit, que ha provocat la tornada de moltes famílies als seus països d’origen. Una «tempesta perfecta» segons l’educadora Riley, qui afegeix que el trasllat d’alumnes als centres privats també ha suposat un cop per a l’educació pública. 

La pèrdua d’alumnes a les escoles de Londres ja està tenint un impacte en la configuració social dels barris, segons el sociòleg David Madden, professor d’estudis urbans de la London School of Economics. «El tancament d’importants institucions comunitàries i elements d’infraestructura social, com escoles o centres comunitaris, també comporta costos. A poc a poc, la vida es fa menys habitable, sobretot per a les llars amb menys recursos, que no poden permetre’s substituir els serveis i infraestructures socials públics per altres de privats», explica el professor. «Aquest patiment social és innecessari i està distribuït de manera desigual», sentencia.