De vuit mesos a un any i mig perquè el jutjat resolgui una incapacitació: «Estem desbordats»

A la capital catalana hi ha en l’actualitat tres jutjats especialitzats en aquesta matèria que es denominen d’estat civil i capacitat (abans incapacitats). Aquests tres òrgans són els competents per modificar la capacitat civil d’una persona que pateixi un deteriorament cognitiu a causa de l’edat o per una malaltia mental. Poden actuar en diferents àmbits, com el sanitari, el personal o l’econòmic. També gestionen les mesures de protecció que s’adopten i s’encarreguen de controlar els ingressos psiquiàtrics involuntaris, una qüestió que han de resoldre en 72 hores, després de l’exploració del jutge i el forense. És a dir: per les mans d’aquests funcionaris passa el futur de persones vulnerables que poden ser víctimes d’estafes, maltractaments, entre altres coses, per part d’amistats o fins i tot de la mateixa família.

“Los tres juzgados existentes están desbordados, no solo por los procesos que deben revisar por la reforma legal del 2021 -unos 10.000-, sino porque los casos nuevos también crecen. Todos los afectados son personas vulnerables. Es urgente la creación en 2023 de un nuevo juzgado de capacidad para poder dar respuesta a estos asuntos en un tiempo razonable”, sostiene la decana de los juzgados de Barcelona, Cristina Ferrando.

“La nueva norma desarrolla los principios de la Convención Internacional de Nueva York de 2006 sobre los derechos de las personas con discapacidad. Parte de un nuevo concepto de discapacidad que exige que las medidas judiciales de apoyo deben adaptarse continuamente a las circunstancias de la persona afectada. Se trata de un compromiso del legislador y de la Administración de Justicia basado en el máximo respeto a la capacidad de decidir de las personas. Sin más medios, el compromiso es inasumible por los juzgados de Barcelona”, precisa Ferrando.

Urge un nuevo juzgado

La junta de jueces y la Sala de Gobierno del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) han solicitado la creación de otro órgano judicial en la ciudad. La Conselleria de Justícia ha reconocido a este diario que es una opción que "está sobre la mesa " y "está abiera a estudiarla", aunque su puesta en funcionamiento depende del Ministerio de Justicia. La mayor longevidad de la población y la evolución de las enfermedades mentales hace cada día más necesario este servicio de protección judicial, según corroboran todas las fuentes jurídicas consultadas.

La saturación de los juzgados de capacidades barceloneses lo desvelan las cifras recogidas en la Memoria de los Juzgado de Barcelona de 2022. En 2021, se registraron 5.761 asuntos, y el año pasado, 5.998 (un 4,11% más), pero fue tras la primera ola de la pandemia del covid, en 2020, al dispararse las enfermedades mentales y las discapacidades, cuando se produjo el incremento más fuerte: el 16,06%. Debido a este aumento y a pesar del elevado ritmo de trabajo de estos órganos, no ha sido posible reducir el retraso que, a finales de 2022, ascendía a 481 asuntos.

Els tres jutjats especialistes es troben molt per sobre del mòdul de càrrega de treball considerat idoni pel Consell General del Poder Judicial (CGPJ). Destaca la situació del jutjat de capacitats número 40, amb el 186% més de treball de l’adequat, i també el 58, que supera el 70%. El tercer no arriba a aquestes xifres. A aquest volum d’entrades de casos se sumen els ingressos psiquiàtrics involuntaris –2.843 el 2022 (55 a la setmana, tot i que ara superen els 60) i que a causa de la pandèmia de la covid es van disparar– i les 10.000 revisions d’assumptes antics. Només el jutjat de capacitat número 40 ha de revisar 7.500 casos, i el número 58, 3.704. Un repte impossible amb els actuals recursos.

La lletrada de l’administració de Justícia del jutjat de capacitat número 40, Patricia Jimeno, corrobora que és inassumible revisar un a un els casos antics en tres anys si no es crea cap altre jutjat i es reparteix aquesta tasca. Aquesta revisió suposa, precisa, que el forense i el jutge s’entrevistin de nou amb la persona amb discapacitat a fi de certificar si la situació ha variat o no. En els processos oberts arran de la reforma legal del 2021, aquesta mesura es farà d’ofici cada tres anys. «És una bogeria. Aquest tràmit no ve acompanyat de recursos i partides pressupostàries», incideix. L’agenda del seu jutjat és plena i aquest juliol s’assenyalen compareixences per atorgar el suport judicial per al febrer o març del 2024, quan el procés hauria de durar només dos o tres mesos. En els casos conflictius, la tramitació s’allarga, depenent dels recursos que es presentin i si, al final, es decideix presentar un altre tipus de demanda. Llavors l’espera pot ser d’un any o un any i mig.

El procés

El procés és el següent. Quan la petició arriba al jutjat, el magistrat cita la persona afectada a una entrevista judicial (així s’anomena tècnicament), en la qual participa el togat, el forense i la lletrada de l’administració de Justícia. «S’ha passat del terme jurídic d’«incapacitat» a un de sanitari com és el de «discapacitat». I no tot discapacitat necessita ajuda», recorda la lletrada.

Notícies relacionades

Més agressions sexuals a Barcelona i retards en l’exploració de víctimes menors d’edat

Interins demanen fixesa al Parlament: «Us hem acompanyat durant la Covid»

Després d’aquesta entrevista, es fixa una compareixença, en la qual assisteixen no només la persona amb discapacitat, sinó la que pot ser el seu assistent o tutor (si no n’hi ha es nomena una entitat social) per saber si accepta aquesta missió. El fiscal també assisteix a la vista perquè les persones amb discapacitat i els menors tenen una especial protecció, i poden participar els advocats de cadascuna de les parts. Després d’això, el jutge resol, tot i que cap recurs i la interposició d’un altre tipus de demandes civils. Amb la modificació legal, si la persona discapacitada s’oposa a la mesura, el cas s’arxiva, tot i que es pot recórrer. «La voluntat del discapacitat està per sobre d’altres circumstàncies», apunta Jimeno. Els assistents amb representació nomenats, normalment familiars, han de retre comptes cada any.

La nova regulació està inspirada «en el respecte a la dignitat de la persona, en la tutela dels seus drets fonamentals i en el respecte a la lliure voluntat de la persona amb discapacitat, així com en els principis de necessitat i proporcionalitat de les mesures de suport que, en el seu cas, pugui necessitar» aquest ciutadà «per a l’exercici de la seva capacitat jurídica en igualtat de condicions amb els altres». Aquesta normativa atorga preferència a les mesures voluntàries, això és, a les que pot prendre la mateixa persona amb discapacitat.