Retard en els processos d’incapacitat: «Han sagnat econòmicament la meva mare»

El col·lapse de la justícia al resoldre la petició d’incapacitat de la dona (aquest terme ha substituït legalment el concepte de suport a les persones amb discapacitat) i els artificis legals per dilatar el procés impulsats per familiars que es resistien a perdre la influència sobre ella han provocat que l’anciana, la víctima, hagi vist com s’esfumaven gairebé tots els estalvis de la seva vida i corregués el risc de no poder comptar amb una persona perquè la cuidés durant la vellesa.

Fa uns sis anys que la dona va començar a tenir símptomes que el seu cervell i la seva capacitat d’obrar es deterioraven. Els fills es van adonar que anava perdent la memòria. I va arribar un moment en què van comprovar que no tenia la capacitat per controlar els seus béns: no només l’economia diària, sinó les seves propietats. Davant aquesta situació, una part dels fills va proposar a la resta que la gestió la portessin entre tots: els sis. Quatre d’ells van estar conformes, però els altres dos van mostrar el seu rebuig frontal. Els diners que l’anciana tenia als comptesdisminuïen de manera exagerada i el possible cobrament d’un lloguer d’un pis es va esvair quan un familiar el va ocupar sense pagar ni un euro durant anys. La situació era cada vegada més insostenible.

«Era una sagnia econòmica», repeteix una vegada i una altra a EL PERIÓDICO un dels fills. Eren dos dels seus germans els que havien portat fins aleshores la gestió patrimonial i pretenien continuar controlant els comptes. Aquesta circumstància va ser aprofitada per un d’ells, segons el testimoni, per posar la dona com a avaladora en un negoci. Com que no va poder pagar, la mare va haver de fer front al deute de 240.000 euros. Al conèixer la barrabassada, la majoria dels germans van posar fil a l’agulla i van demanar al jutge la incapacitat perquè un d’ells pogués exercir de «curador» (paraula que ve de curatela o suport d’origen judicial per a les persones amb discapacitat) o «assistent» (a Catalunya), com es denomina ara els tutors.

La batalla legal

El gener del 2021, van presentar la instància al jutjat, però no han aconseguit el seu propòsit fins al setembre del 2022. A partir d’aquesta data, una de les filles, en col·laboració amb els altres tres germans, administra els béns i intenta recaptar els ingressos necessaris perquè la seva mare pugui viure a casa seva sota les cures d’una persona. «Un any sencer de mala gestió va originar que els seus ingressos (podria haver tingut el lloguer d’un pis seu) minvessin. La persona que no està capacitada necessita més cures i atenció. Per a això, es necessiten recursos econòmics. Ella tenia diners», relata un dels fills.

Notícies relacionades

Més agressions sexuals a Barcelona i retards en l’exploració de víctimes menors d’edat

De vuit mesos a un any i mig perquè el jutjat resolgui una incapacitació: «Estem desbordats»

El procés judicial tampoc va ser fàcil. Després de la presentació de la instància, un dels germans que volia continuar controlant la mare va aconseguir convèncer-la perquè designés una advocada i un procurador (ja li havia sigut diagnosticat el deteriorament cognitiu) i la dona es va oposar a la pretensió de ser tutelada, una estratègia que la família atribueix al germà díscol. El forense judicial, no obstant, va avalar el diagnòstic. Els pals a les rodes van arribar fins al punt que aquest germà va intentar que l’anciana no comparegués a la vista on s’havia de resoldre l’assumpte.

Però l’estratègia li va sortir malament i la dona va declarar davant el jutge per videoconferència. El togat li va fer preguntes com: ¿Quina moneda s’utilitza a Espanya? Ella va contestar la pesseta i no l’euro. I així una rere l’altra. El magistrat es va convèncer de la falta de capacitat de la dona, nomenant una de les filles com a responsable de gestionar els béns. Tot i això, la mare, se suposa també que per indicació del germà que no volia perdre el poder, va presentar un recurs contra la decisió, tot i que, abans de la vista, el va retirar. Una qüestió que es podia haver resolt en tres mesos es va prolongar un any i nou mesos. I el pitjor, una família trencada.