Educació i cultura
De biblioteques escolars a beques de creació: així és el pla de xoc del Govern per fomentar la lectura
El pla persegueix tres objectius en absolut menors: que els catalans llegeixin més, que ho facin de manera més habitual i, si és possible, que ho facin en català. I van més enllà, xifrant els objectius: que el 2030 el 76% dels catalans llegeixin almenys una vegadaal trimestre; que un 65% ho faci almenys una vegada a la setmana, i que el 40% ho faci en català. A més, hi ha un quart objectiu explícit en la suma de les 73 mesures presentades aquest dimarts: que es llegeixi durant tota la vida. Per això, les mesures –amb un pressupost de 58 milions– van des de la resurrecció del programa ‘Nascuts per llegir’ fins a la promoció de la lectura en els entorns sociosanitaris.
Presentat per les dues conselleres implicades –la de Cultura, Natàlia Garriga, i la d’Educació, Anna Simó–, el pla, aprovat aquest dimarts pel Govern, inclou mesures ja presentades a finals de maig, després de la caiguda de la comprensió lectora dels alumnes catalans a l’últim informe PIRLS. La principal enl marc escolar és el Pla de Millora de les Biblioteques Escolars de Catalunya (PLAMIB), la primera mesura de la qual és un pla pilot en 50 centres.
El pla pilot tindrà una inversió de 4,6 milions en quatre anys (del 23 al 26) i es realitzarà només al mig centenar de centres de la província de Barcelona amb l’objectiu de poder escalar-lo una vegada acabi el pilot i aconseguir que el 2030 un 80% dels centres educatius catalans «torni a tenir biblioteca». Aquest ‘torni’ no és fútil. En només quatre anys, els centres que compten amb aquest equipament han passat del 79% al 58% segons les últimes dades del ministeri, del 2019 (i el sentit comú fa pensar que la xifra actual, postpandèmia, serà bastant més baixa).
Els 50 centres que participin en el pla pilot –en procés de selecció– han de disposar ja d’una biblioteca (infrautilitzada, però tenir-la), ja que l’objectiu és revitalitzar aquests equipaments, i han de comptar amb un claustre amb ganes d’afegir-se al projecte, dues premisses que dificulten l’equitat de la mesura [els centres en barracons, per exemple, no solen tenir biblioteca per la falta d’espais a l'espera de l’edifici definitiu, amb la qual cosa són doblement castigats]
35 de públics i 15 de concertats
Una de les novetats del pla pilot de les biblioteques escolars és que, entre els 50 centres de la prova, no tots seran públics, com es va anunciar en un primer moment, sinó que hi haurà 35 centres públics i 15 de concertats (és a dir, 15 públics menys i 15 de concertats més). Aquests 50 centres tindran l’assessorament d’un bibliotecari professional que els visitarà dues vegades al mes, i un professor alliberat dues hores a la setmana per realitzar aquestes tasques. Sobre els motius pels quals la dedicació dels docents a un servei que tothom coincideix que és troncal per remuntar la comprensió lectora sigui tan escassa (només dues hores setmanals), fonts del Departament assenyalen que es deu a una qüestió econòmica i a l’ambició d’escalar la mesura més enllà del pla pilot. Com que l’objectiu és valorar com funciona el pla, havien de fer-los sobre uns números realistes per aplicar-lo en el 80% dels centres (la seva ambició per al 2030).
Aquest (lent) rescat de les biblioteques escolars té per objectiu final que el nombre d’escolars amb un nivell baix de comprensió lectora (actualment el 14%) no sigui superior al 10%.
Una altra de les mesures que té un impacte important en els escolars és la que busca «millorar l’adherència lectora entre els joves de 13 a 17 anys, edat crítica en la qual molts es despengen del «fet lector». Aquesta persegueix «evidenciar els beneficis lectors per davant d’altres formats dins de l’anomenada economia de l’atenció (pantalles)».
Objectiu: desconnexió algorítmica
Aquesta mesura concreta pensada en els adolescents vol «generar nous hàbits i treballar conceptes nous com la desconnexió algorítmica, el llibre com a garantia de verificació, qualitat i veritat, davant ‘fake news’ i intel·ligència artificial’ (una cosa que, de fet, és una de les línies de treball de les biblioteques escolars).
El pla també inclou «el foment d’una visibilitat més gran de la literatura infantil i juvenil en català al canal SX3 i la nova OTT de 3Cat, «recuperar la importància de la narració oral i la lectura en veu alta» amb diverses iniciatives; i una campanya el 2024 en l’espai públic i els mitjans sobre la importància del llibre i la lectura.
Més enllà de l’escola [on també es vol vetllar pel compliment de la mitja hora lectora inclosa en el nou currículum, mesura també presentada al maig], el pla inclou mesures com el Foment de la diversitat en la creació de la literatura catalana, que busca «vetllar per la igualtat d’accés a la creació de la literatura catalana, mitjançant accions que reconeguin i afavoreixin la diversitat de mirades i permetin que grups socials que fins ara participen menys tinguin un paper actiu». Mesura lloable de discret pressupost (6.000 euros el 2024 i 50.000 euros a l’any a partir del 2025).
«Hem partit de la idea que a través de la lectura els ciutadans poden exercir els seus drets culturals», remarquen les conselleres, que afegeixen que en el pla, coordinat per la Institució de les Lletres Catalanes, han participat també el Departament de Salut i el de Drets Socials, a més d’haver comptat amb un procés participatiu amb més de 180 persones implicades.
