Quin abast tenen les sentències del TSJC que insisteixen en l’obligatorietat del 25% de castellà a les aules

El TSJC admet en les seves resolucions que amb la llei d’ús i aprenentatge de les llengües oficials en l’ensenyament no universitari català, aprovada el 2022, no és possible aplicar el percentatge del 25% de castellà que va establir al seu dia, però, en el cas concret examinat, la seva presència en l’ensenyament del menor «és insuficient, tenint en compte les hores lectives impartides en aquesta llengua en els cursos d’educació primària». Per això declara el seu «dret a rebre ensenyament en castellà, com a garantia mínima, en tant que això es projecta als successius cursos escolars en què l’alumne segueixi en el sistema educatiu català».

Afegeix que «el coneixement precís de la situació concreta del centre» permet «establir una garantia d’adequació de l’ús de les llengües oficials» de tal manera que, «mentre que el seu fill es mantingui escolaritzat en el sistema educatiu català, rebi de forma efectiva en castellà, a part de l’assignatura o matèria corresponent a l’aprenentatge de l’esmentada llengua, una o unes matèries o assignatures addicionals que, per la seva importància en el conjunt del currículum i la seva càrrega lectiva, puguin ser considerades com a principals».

El tribunal justifica la seva decisió en el fet que «un sistema d’immersió, com l’utilitzat al centre aquí examinat, podria tenir viabilitat en un ensenyament gratuït binari o d’opció lingüística, però presenta uns límits en un model únic integral d’ensenyament gratuït per a tots els alumnes, com és el sistema educatiu de Catalunya, on ha de respectar-se la cooficialitat de les llengües i el dret dels alumnes a rebre un mínim d’ensenyament en castellà».

El TSJC explica que considera «inconstitucional» la llei amb què la Generalitat va pretendre eludir el compliment de la sentència del 25% de castellà, perquè entén que incompleix l’article 3 de la Constitució i les resolucions del mateix Tribunal Constitucional sobre llengües cooficials, com la de l’Estatut o la més recent que va validar la llei d’educació de la ministra socialista Isabel Celaá. Fa una mica més d’un any va plantejar una qüestió d’inconstitucionalitat que encara no s’ha resolt, fet que li impedeix pronunciar-se sobre el model educatiu en general i només pot fer-ho sobre els casos concrets denunciats.

Les sentències conegudes aquesta setmana poden ser recorregudes davant la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Suprem, com ja ha anunciat que farà la Conselleria d’Educació. Si l’alt tribunal admet a tràmit el recurs, tindrà l’última paraula sobre els tres menors a què s’ha reconegut el dret a tenir més temps lectiu en castellà. Aquestes impugnacions solen incloure la petició de l’adopció de mesures cautelars i cautelaríssimes per mirar d’evitar el compliment immediat de la sentència recorreguda. El tribunal les acorda o no en funció del perjudici que considera es pot causar a un dels actors si s’espera que resolgui el fons de la impugnació.

Notícies relacionades

¿Com queda el català a l’escola després de les últimes sentències del TSJC?

El TSJC qualifica d’«inconstitucional» la norma catalana sobre llengües i confirma el 25% de castellà a tres aules

Per molt que la justícia hagi accelerat els seus temps, resulta pràcticament impossible resoldre abans que la legislació es modifiqui i més quan aquesta circumstància precisament ha obeït a intentar evitar una sentència prèvia, com va passar amb la del 25%. Per això el Tribunal Constitucional encara té pendent de revisar la llei catalana d’ús i aprenentatge de les llengües cooficials en l’ensenyament no universitari per dues vies. Una és a través dels recursos d’inconstitucionalitat presentats pel PP i Ciutadans, i l’altra és amb la qüestió d’inconstitucionalitat plantejada pel mateix TSJC.

Les sentències en qüestió reprodueixen extractes de resolucions del Constitucional en les quals es reflecteix la protecció de les llengües cooficials, però serà el tribunal de garanties el que tindrà l’última paraula sobre el 25% de castellà a les escoles catalanes.