La reforma horària s’encalla als instituts: el 88% dels centres continuen sense fer classe a la tarda

Llavors... ¿hi ha un incompliment generalitzat de la norma? No, tampoc. La mateixa ordre de calendari, dos punts per sota, en el 5.4, indica que «els centres educatius públics que en aquests moments ofereixen una jornada continuada [és a dir, la majoria] poden optar per mantenir aquest horari o acollir-se a les consideracions generals [les del 5.2]».

És a dir, el Departament d’Educació publica una ordre de calendari en què indica que els estudiants d’ESO no poden tenir més de tres tardes lliures a la setmana. No obstant, en la mateixa ordre deixa la porta oberta als centres que no ho fan –la majoria– a seguir com fins ara. ¿On és la trampa?

Origen en les retallades del 2012

La història és complexa i té l’origen el 2012, en un context de crisi galopant i de retallades dures, amb Irene Rigau com a consellera d’Educació i Artur Mas com a president. Amb les retallades de dotacions econòmiques i plantilles es comença a generalitzar el que llavors era una excepció: demanar horari continuat a secundària.

«El Departament d’Educació va acceptar la jornada compactada, que era una reivindicació històrica dels professors, per una qüestió econòmica. Si no obrien els centres a la tarda estalviaven en llum, aigua, calefacció i beques menjador de tots els infants que a la primària hi tenien dret, al passar a la secundària, al no fer tardes, ja no es quedaven a menjar», recorda Jesús Martín, d’UGT, convençut que si el Departament no aborda la reforma horària és perquè seria car –«hauria de fer una important inversió a rehabilitar els menjadors desmantellats després de la generalització de la compactada»– i perquè suposaria obrir un nou conflicte amb els sindicats, quan un dels encàrrecs de la nova consellera és restablir ponts.

Diferències entre centres

«La jornada ha de respondre als interessos de l’alumnat, no a interessos d’altres agents, i, sobretot, no pot ser diferent en funció del centre. La jornada partida és per la que aposten els experts, des de l’economia de les cures fins a la pediatria. El fet que hi havia diferents jornades significa que una gran part de l’alumnat no té la possibilitat de dinar a una hora raonable i compatible amb les necessitats d’una persona de la seva edat; a més de ser un desavantatge amb la concertada, que sí que fa tardes», explica Lidón Gasull, directora de les Associacions Federades de Famílies d’Alumnes de Catalunya (Affac).

La qüestió sobre els diferents horaris en funció del centre és rellevant. Els instituts de nova creació, al no poder quedar-se amb l’horari antic perquè comencen de zero, fan tots jornada partida, igual que els instituts-escola (que, de fet, tenen una entrada pròpia en l’ordre de calendari).

Diferència territorial

Hi ha també una important diferència territorial. Mentre fora de Barcelona és difícil trobar un institut que faci classes a la tarda, a la capital catalana la reforma horària ha avançat una mica més. Segons dades del Consorci d’Educació de Barcelona –organisme que sí que n’ofereix xifres–, a Barcelona ofereixen jornada compactada 41 dels 121 instituts (és a dir, una tercera part, xifra molt més baixa que en el conjunt de Catalunya).

La portaveu de les associacions de famílies insisteix que s’hauria de recuperar un horari partit [com hi havia abans de les retallades del 2012] que «permeti començar més tard la jornada –els pediatres alerten que entrar a les vuit és perjudicial per a la salut dels adolescents– i incorpori un temps de migdia amb servei de menjador», conclou.

En la mateixa línia es pronuncia Elena Sintes, investigadora en polítiques públiques de temps i educació. «El nostre és un horari totalment irracional i tenim evidències que és poc equitatiu; no té cap sentit tenir els instituts tancats a la tarda. A més, dona per fet que els alumnes a la tarda seran a casa acompanyats o participaran en activitats d’oci educatiu, quan en molts casos no és així», prossegueix.

Sense consens

Sense consens«Quan no hi ha un pacte i un calendari treballat es va trampejant, i això és el que fa el departament», apunta Rosa Maria Villaró, responsable de política educativa de CCOO, que insisteix que «el calendari s’ha de treballar de manera integral». «Per canviar l’horari hi ha d’haver molt diàleg i un acord amb la comunitat educativa: estudiar-ne els beneficis i les condicions laborals», resumeix la sindicalista.

«Pot semblar una lluita entre algunes famílies, que ho voldran per conciliació, i un tema corporatiu dels professors, però hi ha molts grisos», remata Villaró.

Notícies relacionades

Aixecar-se a les set, menjar a les quatre i entrenar a les nou: urgeix canviar l’horari dels adolescents

Diego Golombek: «L’horari és cultura, així que no és qüestió de tornar-se saxons i sopar a les sis»

Professors contraris a tornar a la jornada partida argumenten que els nois a la tarda estan cansats i és molt difícil que es concentrin. A més, se suma el fet que els centres no estan climatitzats (el pla de xoc del Departament planteja només la climatització d’un espai compartit en 104 centres). D’altra banda, hi ha molta literatura que manté que l’horari partit és el més beneficiós per a la salut i els resultats acadèmics dels adolescents, «sense necessitat d’allargar massa les tardes, però partint la jornada per dinar».

«Potser acabant a les 16 hores n’hi hauria suficient. En el cas de la secundària, som un dels països amb més hores lectives i, a l’introduir el temps del migdia, s’allarga la jornada –afegeix Sintes–. No obstant, podríem tenir una secundària amb menys hores lectives. Si l’hora de l’esbarjo es considerés lectiva també es reduiria la jornada, si has de fer 6 hores i hi afegeixes mitja, ja són sis hores i mitja», conclou.