La Costa Brava a l’estiu: 220 taxis i 70 VTCs per a una població que supera el mig milió d’habitants

Josep Duran treballa al sector des del 2003. Gestiona dos taxis i quatre permisos VTC a la Costa Brava, una cosa impensable a la capital catalana, on li dirien traïdor, botifler, o coses pitjors. Però aquí les coses funcionen de manera molt diferent. Explica que els taxis «es fan d’or entre el maig i l’octubre», mentre que l’altra meitat de l’any travessen un cert desert laboral perquè el forasterisme encara no s’ha desestacionalitzat i el públic local no sol recórrer als seus serveis. O no prou.

Els seus VTC amb prou feines treballen amb turistes. La seva clientela són bàsicament empreses de la zona que necessiten traslladar directius; alts càrrecs, admet, que de vegades li demanen que vagi a buscar els seus fills a aquestes discoteques estiuenques. «És quan més ens adonem de la situació. La bona notícia, comenta, és que els joves són molt més responsables amb el consum de l’alcohol i la conducció». O aquesta és la seva sensació. Per això el fet que li preguntin tantes vegades a la matinada on es pot trucar per reservar un taxi o un VTC li genera sentiments oposats. Feliç perquè no condueixen beguts; trist perquè no hi ha alternativa per a ells. «Els demanem que no condueixin però no els posem ni taxis, ni autobusos, ni VTCs. I si no venen els seus pares, només els queda caminar», i no són precisament 500 metres, perquè aquestes discoteques solen estar en llocs allunyats de tot per molestar tan poc com es pugui els veïns».

Carta al director

Una lectora va enviar a finals de juny una carta a l’Entre Tots d’EL PERIÓDICO amb un títol que deixava poc marge al dubte: ‘A la Costa Brava necessitem VTCs per a les nits d’estiu’. Es podria obrir un debat sobre la invasió de pixapins durant l’estiu, però aquest no és el centre de la qüestió, com sí que ho és que tot aquest bolquet de visitants, agradin o no, necessiten moure’s d’alguna manera. «Sortir de festa a la Costa Brava és sinònim de conduir o fer torns amb els teus amics per veure qui condueix i no beu», deia la missiva, firmada per Ariadna García. «Sí, hi ha oportunitat de mercat i necessitem VTCs a la Costa Brava durant la temporada d’estiu. Per disfrutar de les nits sense preocupacions, sense accidents i amb un consum més responsable», assenyalava.

Les dades aportades pel Departament de Territori són reveladores: 227 llicències de taxi a tota la Costa Brava, des de Blanes fins a Portbou, i 92 credencials de VTC a la demarcació de Girona. Tot això, per a una població d’uns 650.000 habitants i que no té transport ferroviari al nucli més habitat i turístic. Amb aquestes xifres, en els últims temps cada vegada és més habitual veure VTCs de Barcelona treballant a les zones més freqüentades del litoral de Girona. Són credencials que no han pogut renovar el permís per fer serveis urbans i que s’han de buscar la vida amb carreres interurbanes, que sí que estan permeses per ara.

Duran es queixa que les lleis «es facin pensant sempre en Barcelona, sense tenir en compte les peculiaritats de la resta del territori.» «No podem fer, per exemple, un servei des de l’estació de l’AVE de Girona fins a qualsevol hotel de la mateixa ciutat. O un trasllat des de Lloret a un altre punt de la mateixa ciutat. No tenen cap sentit. Has intentat solucionar un problema de Barcelona i t’has emportat tots els altres per davant».

Negoci difícil

Notícies relacionades

ENDESA 80 anys d’història de l’electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

Roman Llort, portaveu de l’associació VTC Gran Turisme, que engloba les llicències tradicionals, assegura que si no s’ha produït una migració massiva de VTCs des de Barcelona fins a la Costa Brava o a la Costa Daurada és perquè «és difícil que surti a compte». «Els de plataforma –Cabify o Bolt– sí que ho estan fent perquè poden moure 50 cotxes d’un costat a l’altre i busquen conductors de la zona, però que un de Barcelona pugi o baixi per treballar encara no està passant de manera massiva», resumeix.

Les reserves de VTCs han de quedar registrades. Per això quan un dels vehicles de Duran recull un client de matinada, li resulta impossible tornar a buscar-ne un altre. «Només podria tornar si fa la reserva ‘online’ i la puc registrar via web. Per fer-ho, algú ha d’entrar la comanda en el registre del Ministeri de Transports perquè després es comprovi que el servei es fa». Això obligaria a tenir algú en una oficina fent totes aquestes gestions, a les cinc de la matinada, mentre el conductor va amunt i avall. «No és gens operatiu, ni pràctic, ni adaptat a la demanda i a la realitat.»