Crisi hídrica

La sequera empitjora la qualitat de l’aigua i obliga a fer tractaments extra

DAVID APARICIO

4
Es llegeix en minuts
Guillem Costa
Guillem Costa

Especialista en Medi ambient, sostenibilitat i biodiversidad

ver +

Massa terbolesa, nitrats, sulfats, plaguicides, clorur, sodi o matèria orgànica són alguns exemples dels contaminants que s’han trobat a les xarxes d’aigua durant els últims mesos. Són elements que poden estar a l’aigua sempre que no superin els llindars màxims permesos. El problema és que, en alguns casos, davant la situació de sequera, aquests límits s’han superat. Per tant, l’Administració i les empreses subministradores han hagut de redoblar esforços i activar tractaments extra perquè la qualitat sigui apropiada.

¿Com s’explica que la qualitat de l’aigua empitjori amb la sequera? La subdirectora general de Seguretat Alimentària del Departament de Salut, Carme Chacón, ho exemplifica amb una gota de tinta: «No és el mateix llançar una goteta de tinta en un got d’aigua que en 10 litres d’aigua, ¿oi? Doncs amb l’aigua passa el mateix. Si hi ha menys aigua als aqüífers i en altres reserves, la concentració d’algunes substàncies perjudicials augmenta.

¿Quines solucions s’apliquen per combatre l’alta concentració de contaminants? Hi ha diverses respostes possibles. «Quan l’aigua acumula més matèria orgànica (més marró, com passa al Llobregat, per exemple), el primer és desinfectar-la. No es poden trobar mai éssers vius que ens puguin causar malalties», adverteix Chacón. Amb la reducció de les reserves, alguns fangs remoguts han tornat a la superfície i han provocat aquesta terbolesa. Aquesta primera part del procés serveix per eliminar organismes biològics.

Pous denegats

Després hi ha els químics. En aquest cas, el principal és diluir més l’aigua; és a dir, barrejar-la amb més aigua per rebaixar-ne la concentració. També s’apliquen processos d’osmosi inversa i filtres de carboni. L’objectiu és fer tots aquests processos abans que l’aigua en mal estat arribi a l’aixeta dels ciutadans. I en els casos explicats en els quals això ha arribat a passar, de seguida s’ha intervingut per corregir la qualitat de l’aigua.

Davant la crisi hídrica que s’està patint a Catalunya –i que continua per més que hagi plogut en els últims mesos–, una de les solucions proposades ha sigut la recuperació de pous en desús i noves captacions. Per tirar endavant aquestes peticions, és necessari el vistiplau de la Conselleria de Salut. Durant el 2023, la Secretaria de Salut Pública ha emès 30 informes favorables i 7 informes desfavorables. Per tant, la major part dels nous pous reclamats s’han autoritzat.

Rec Comtal

Notícies relacionades

Salut també té l’encàrrec d’aprovar els nous usos de l’aigua del riu Besòs. D’una banda hi ha la captació del Rec Comtal, que ha de ser una realitat al llarg d’aquest estiu. «L’aigua del Rec Comtal ha millorat, però encara s’està valorant, no hi podem donar llum verda immediatament. Esperem que els resultats siguin els esperats», diu Chacón. De moment s’estan avançant les obres per part d’Aigües de Barcelona, que avancen segons el que estava previst. La Generalitat s’encarrega del pilotatge i l’estudi d’aquesta aigua.

Més endavant, arribarà el repte de potabilitzar l’aigua directament del riu: «Aquesta possibilitat encara està lluny. Ja es veurà. Al Besòs s’ha millorat molt, però encara necessitem fer moltes revisions per permetre que es potabilitzi aigua directament del riu».