Pressió perquè la llei de memòria històrica inclogui els abusos a menors durant el franquisme

Les investigadores i historiadores Elena Ràfols i Maria Verdú, de Circare, un grup d’investigació de la Universitat de Barcelona sobre la infància tutelada en el franquisme, han demanat aquest dilluns que els abusos i el patiment d’aquests menors s’incloguin en la Llei de Memòria Històrica o en una nova legislació.

Les dues expertes han comparegut aquest dilluns davant la Comissió d’Investigació sobre la Pederàstia a l’Església del Parlament de Catalunya per donar compte de la seva investigació. Al costat d’aquestes, han comparegut també altres experts en violència sexual en l’esport i d’un recurs especialitzat per a la prevenció de l’abús sexual infantil.

Verdú ha reclamat que els supervivents i els seus familiars «puguin consultar i s’ordenin» els arxius que recullen l’estada d’aquests menors en centres dependents de l’Església o laics, ja que actualment, al tractar-se de documentació relativa a menors, han de passar 50 anys per ser consultats, un període de temps que pot fer oblidar aquests testimonis. «S’ha de tenir en compte que quan vam parlar amb moltes d’aquestes persones, la majoria era la primera vegada que expressava el que havia viscut, són persones molt fràgils», ha alertat Verdú.

Les historiadores han relatat que una gran part de les persones entrevistades va expressar que van patir abusos, gana, fred i càstigs físics, i era indiferent si els centres estaven gestionats per ordes religiosos o no.

També van apreciar que els nens i joves rebien alguna classe formativa, mentre que les nenes s’havien de centrar en tallers de costura i brodats, que posteriorment eren venuts, «amb poques hores de classe». «Una de les dones ens va relatar que durant els sis anys que va passar en un centre no va tenir ni un llapis ni un paper», ha relatat la investigadora.

Els càstigs físics eren habituals i diaris i algunes nenes es veien obligades a rentar les compreses de les monges, a l’estiu i a l’hivern, fins i tot amb l’aigua gelada pel fred, segons els testimonis recollits.

Durant la Comissió també ha intervingut Pepe Godoy, víctima d’abusos per part d’un entrenador esportiu a Basauri (Biscaia), i que va fer públic 36 anys després de patir-los. Godoy ha llegit un conte seu, ‘El monstruo de las tres cabezas’, en què relata la seva vivència i com va callar durant 36 anys per la vergonya fins que va tenir filles de l’edat en la qual ell va patir els abusos, quan va decidir fer front al monstre i lluitar-hi en contra.

Notícies relacionades

L’únic monjo pederasta de Montserrat que ha investigat la justícia, a un pas del judici

Pedro Lima, exjesuïta de Bolívia: «Ens enviaven els pederastes catalans per mantenir el seu encobriment»

Aquest dilluns, Pepe Godoy ha demanat «molta formació i molta empatia» per a les víctimes i que aquestes rebin ajuda psicològica gratuïta i qualificada, per aconseguir tirar endavant les seves vides.

El ponent ha participat en el Projecte Cases, d’àmbit europeu, sobre la violència interpersonal contra els menors en l’esport, en el qual ha intervingut la Universitat de Vic (Barcelona). En aquest estudi s’indica que el 20% de les 1.472 persones de l’Estat espanyol de 18 a 30 anys que hi han participat han patit violència sexual amb contacte i un 36% sense contacte en l’àmbit de l’esport, segons dades facilitades per Eva Cirera, biomèdica i que ha col·laborat en aquest estudi.