La pandèmia va perjudicar el desenvolupament del llenguatge de nens i nenes

Per aprendre a parlar, els nens i les nenes tenen un suport fonamental a la boca de les persones que els envolten. Des dels quatre mesos, els nadons es fixen en els llavis més que en els ulls. Aprenen per imitació i als 2 anys solen tenir un registre d’unes 50 paraules, sempre que no pateixin algun tipus de trastorn. Durant la pandèmia, molts experts es van preguntar si l’ús de la mascareta en adults i l’escassetat d’interaccions socials afectarien el desenvolupament del llenguatge entre la infància. Sospitaven que sí, però no hi havia evidència científica. Un estudi universitari acaba de confirmar aquesta sospita. Efectivament, els nens nascuts al començament del flagell del coronavirus tenen un desenvolupament del llenguatge més lent en comparació amb els que van néixer abans de la crisi sanitària.

Publicat en la ‘Revista de Logopedia, Foniatría y Audiología’, el treball porta la firma de l’equip de recerca Comunicació Multimodal i Desenvolupament Humà, de la Universitat Autònoma de Madrid (UAM). Les investigadores van examinar dades de desenvolupament tant del vocabulari com de la morfosintaxi (l’habilitat per produir frases cada vegada més complexes) de 153 nens i nenes d’entre 18 i 31 mesos. L’equip va comparar dades de dos grups iguals en edat, amb el mateix nivell educatiu de les mares i que pertanyien a escoles infantils similars. A uns els va anomenar ‘grup pre’, compost per nens nascuts i avaluats abans de la pandèmia, i a l’altre, grup ‘post’, constituït pels nascuts entre l’octubre del 2019 i el desembre del 2020.

«Les restriccions sorgides per la pandèmia han limitat les interaccions socials i els contextos de relació dels nens nascuts entre l’octubre del 2019 i el desembre del 2020», expliquen les autores. «Els estímuls lingüístics que han rebut s’han vist afectats tant per la reducció en la varietat i freqüència de les interaccions socials com per l’ús de mascaretes (obligatòries per a totes les persones de més de 6 anys), que dificulten la comprensió i impedeixen aprofitar la informació visual a l’hora d’aprendre el llenguatge», conclouen.

La boca

«Observar els llavis ajuda a adquirir el llenguatge. A partir els 4 i 8 mesos emeten balbotejos i el seu punt d’atenció és la boca. Això també passa quan aprenem un idioma estranger. Si no tens la informació de la boca, és com si el teu cervell anés més a cegues», va explicar, el 2021, Núria Esteve-Gibert, professora dels Estudis de Psicologia i Ciències de l’Educació de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i investigadora del Grup de Recerca en Cognició i Llenguatge (GRECIL), que ha recopilat articles científics internacionals sobre l’impacte de les mascaretes en el desenvolupament de la parla dels menors. 

Els resultats obtinguts per les investigadores de la UAM mostren puntuacions més baixes en vocabulari i desenvolupament morfosintàctic per al ‘grup post’ en comparació amb el ‘grup pre’.

Notícies relacionades

Si casa teva està inundada de llibres, al teu fill li anirà millor al col·le

¿Quan és el canvi d’hora del 2025? Data de l’arribada de l’horari d’estiu

«Aquestes troballes evidencien la sensibilitat del desenvolupament comunicatiu i lingüístic al context social, i ressalten la importància de monitoritzar de prop el desenvolupament del llenguatge en aquest grup, especialment en aquells nens que podrien presentar més riscos de dificultats», destaca Eva Murillo, coautora del treball.

«La detecció primerenca de qualsevol dificultat en el desenvolupament comunicatiu i lingüístic facilita una intervenció precoç, i això en millora el pronòstic», afegeix la investigadora. «A més, aquesta detecció primerenca també ajuda a reduir els costos socials de les intervencions a mitjà i llarg termini», afegeix.