Tecnologia i criança
¿L’ús de pantalles afecta al desenvolupament cognitiu dels nens? Sí, però amb matisos
Una investigació de la UOC revela que l’exposició a pantalles influeix negativament en els nadons però més pel context i per les interaccions socials que es deixen de fer
¿Com saber si el meu fill és un addicte a la pantalla del mòbil?
Llegeix les últimes notícies del Club d’Educació i Criança
Des que són nadons, els nens estan sobreexposats a les pantalles. Segons un estudi publicat a la revista científica JAMA Pediatrics, més del 75% dels menors de 2 anys i el 64% dels quals tenen entre 2 i 5 en sobrepassen els límits fixats per les autoritats sanitàries, que no en recomanen més d’una hora al dia entre els 2 i els 5 anys. ¿Afecta al desenvolupament cognitiu i del llenguatge dels nens i les nenes l’ús excessiu de mòbils i tauletes des de la més tendra infància? Sí, però amb matisos.
Diverses investigacions relacionen l’exposició primerenca a les pantalles amb una menor puntuació en les habilitats per parlar i per aprendre i recordar. Tot i això, Lucrezia Crescenzi-Lanna, investigadora del Child Tech Lab de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), puntualitza que les conseqüències directes «no estan del tot clares». Segons l’experta en interacció entre menors i pantalles, «és complex demostrar una relació de causa-efecte entre aquestes dues variables». I afegeix: «La menor puntuació en el desenvolupament cognitiu i del llenguatge podria atribuir-se, en part, al context en el qual es produeixen els hàbits d’excessiva exposició a les pantalles i no a l’exposició per si mateixa».
La investigadora de la UOC recorda que els nadons (menors de tres anys) «es troben en un moment en què la interacció amb adults de referència és determinant per al seu correcte desenvolupament». «Quan familiars, amics i educadors es dirigeixen a ells mentre els miren i somriuen, quan comparteixen l’atenció cap a un objecte o una acció, estan estimulant els seus sentits a través del joc i recolzant el seu procés de desenvolupament del llenguatge, de l’atenció i de les emocions», argumenta. «El problema –conclou– són les possibilitats d’interacció amb els altres que està perdent el menor mentre mira les pantalles».
De fet, aquest és el motiu pel qual l’Organització Mundial de la Salut (OMS) marca límits de temps. A l’article ‘Per créixer sans, els nens han de passar menys temps asseguts i jugar més’, recomana als pares i les mares de menors de 5 anys que els seus fills redueixin el temps que passen asseguts mirant pantalles o sense fer res al carro. L’organisme internacional també demana que els nadons dormin més i tinguin més temps per «jugar activament».
«El problema resideix en deixar el menor ‘entretenir-se’ només davant d’una pantalla»
Lucrezia Crescenzi-Lanna, investigadora del Child Tech Lab de la UOC
Els nadons, efectivament, necessiten que els parlem, els toquem i hi interactuem. D’aquesta manera afavorim les connexions neuronals, que reben el nom científic de ‘sinapsi’. «Hi ha d’haver estímuls perquè les neurones es connectin. Fins als tres anys, i sobretot en els primers mesos de vida, es produeixen entre 700 i mil connexions neuronals per segon. Si no interactues amb el teu nadó, ¿quins estímuls rebrà? ¿Com aprendrà a fer coses?», recorda la metge, pediatra i neuropediatra María José Mas a ‘La aventura de tu cerebro’ (Next Door Publishers). «Quan una mare o un pare pressionen, abracen, fan petons i parlen amb el seu nadó li estan proporcionant experiències que li permetran generar aquestes connexions. Han d’oferir aquests estímuls amb afecte i sense estrès. Quan tu parles al teu nadó, el teu objectiu com a pare –tot i que sigui inconscient– és que aprengui a parlar també», afegeix l’experta.
Aprofundint en l’ús de pantalles, la investigadora Crescenzi-Lanna insisteix que no només és important el temps d’exposició sinó el contingut i amb qui comparteixen l’experiència. «Si una àvia juga amb la seva neta de dos anys amb una aplicació educativa de qualitat i adequada a la seva edat, comenta el que passa en el joc i li explica anècdotes associades al que estan mirant, aquesta serà probablement una experiència compartida enriquidora per als dos», explica la investigadora de la UOC.
Notícies relacionadesCrescenzi-Lanna afegeix que si un menor de 4 o 5 anys té por d’una escena concreta d’uns dibuixos animats –per exemple, una bruixa– «es pot fer servir aquest moment per parlar de la por, anomenar l’emoció, ajudar a reconèixer-la i pensar com gestionar-la, i també aprofitar per introduir el tema de la presència dels estereotips de gènere», explica després d’insistir en el problema que comporta deixar el menor «entretenir-se sol» davant d’una pantalla. «Una mostra d’això és que el 17% dels nens d’entre 3 i 4 anys al Regne Unit tenen el seu propi telèfon mòbil, segons l’últim informe d’Ofcom», adverteix.
A l’hora de seleccionar continguts, la investigadora proposa exemples com ‘El meu primer festival de cine’, a la plataforma Filmin, o alguns curts de Pixar. «Al Child Tech Lab hem aconseguit seleccionar una mostra de 25 aplicacions de qualitat per a menors de més de tres anys a partir d’una anàlisi de més de 300 aplicacions educatives», diu per acabar.
- Al minut Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions
- Shopping Black Friday 2022: les millors ofertes d’Amazon
- SHOPPING Helly Hansen té les millors rebaixes d’hivern: ¡a meitat de preu!
- Com més població, més recursos
- L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia