Entre l’empoderament i la pressió estètica: ¿és la nova Barbie un referent positiu per a les nenes?

L’encesa conversaglobal que ha generatla pel·lícula ‘Barbie’ ha deixat darrere seu un festival de mems –«l’agenda feminista ens matarà a tots», diu una de les crítiques que les fans han tunejat al cartell del film– i una pregunta en l’aire que no té una resposta fàcil. ¿Pot ser la Barbie del segle XXI un referent positiu per a les nenes d’avui? És a dir: ¿en quina mesura la nova icona modelada per la directora Greta Gerwigs’ha convertit en un fabulós dissolvent dels cànons de bellesa i de l’empoderament de classe alta que durant dècades han conformat l’ADN de la nina? ¿O al final la pel·lícula acaba fomentant la pressió estètica i els clixés més tòxics de la feminitat darrere d’un missatge suposadament feminista?

A hores d’ara d’anàlisis i contraanàlisis, no farem cap espòiler si comencem cenyint-nos als fets. La pel·lícula de Greta Gerwig, directora de ‘Mujercitas’ i ‘Lady Bird’, posa en marxa un rodet de missatges clars fins i tot per als espectadors més petits. El viatge de la Barbie –amb la seva sobrevinguda i incipient depressió i cel·lulitis– al Los Angeles real li provoca una funesta epifania: les nenes no la volen perquè el seu cos i les seves aspiracions els han fet sentir malament; als carrers hi regna l’assetjament i la cosificació, i el món està fet a la mida de l’home –el Ken està furiosament al·lucinat– i governat, especialment Mattel, per senyors amb corbata que no estan disposats a cedir ni un centímetre del seu poder. Això sí –reivindica el film–, sempre hi ha marge per a la transformació.

Joc de miralls

‘Barbie’ «és una pel·lícula rabiosament feminista, molt divertida i intel·ligent», afirma Maria Castejón, professora de secundària, crítica de cine i autora del llibre ‘Rebeldes y peligrosas de cine’. «La directora fa un joc de miralls entre la realitat i tot el que pot significar la Barbie, a res que tinguis els codis per transitar el que significa el patriarcat i el feminisme com a moviment alliberador, t’ho passes molt bé», afegeix. 

En efecte, moltes de les crítiques de la pel·lícula coincideixen en el fet que Gerwig aconsegueix emetre aquest missatge feminista, que ridiculitza els estereotips de gènere i desmitifica la nina Barbie. «El film denuncia aquesta pressió estètica. La protagonista, Margot Robbie, és físicament una Barbie –de fet, el seu model, no sense ironia, és el de la Barbie estereotípica– però la directora juga molt amb tot això», explica Castejón. També comparteix aquesta opinió Desireé de Fez, periodista i crítica de cine: «’Barbie’ és una pel·lícula molt clara en el seu missatge i a sobre utilitza un recurs tan eficaç perquè aquest missatge arribi com és l’humor».

Dignificar «les coses de nenes»

I aquí arribem a una altra cosa fonamental de la pel·lícula: la seva capacitat per rehabilitar i dignificar sense complexos tot allò que ha sigut relacionat amb les nenes i les noies i que, per aquest simple motiu, ha sigut tradicionalment menystingut i fins i tot directament ridiculitzat. «¡Ens ha encantat! –coincideixen l’Irma i la Clara, de 12 i 11 anys diumenge al sortir del cine. Hi apareixen moltes referències a les nines i se’n riuen de moltes coses del món de la Barbie, però des d’un punt de vista més adult, els nens petits no l’entendran». L’Irma i la Clara formen part d’aquest exèrcit de nenes i adolescents i dones vestides de cap a peus de rosa que aquests dies han anat a veure la pel·lícula amb orgull i alegria, i que van deixant enrere la frase de Ruth Whipmman, que amb tot el sarcasme del món deia: «La moda és vanitosa i superficial, mentre que el beisbol és bàsicament una branca de la filosofia.»

«Hem d’atorgar valor i poder al rosa, tant en homes com en dones. No és un color feble», apunta la periodista i psicòloga Sílvia Cóppulo. «Tot el que remarqui la identitat pròpia és positiu, la llibertat de ser qui vulguis ser, vestir-te com vulguis, treure la connotació negativa del rosa i fer-hi la volta», afegeix. A més d’elevar el color rosa i les coses femenines, la pel·lícula s’encarrega de triturar tot aquest farcell d’aspiracions culturals i ansietats femenines que tradicionalment ha representat la Barbie. De Fez ho té clar: «L’acostament de Greta Gerwig al món ideal i de la bellesa és molt irònic, lluita contra la pressió estètica».

La pressió estètica de Mattel

I ara toquem os. Ja hem vist que la pel·lícula s’encarrega de triturar tot aquest farcell d’aspiracions culturals i ansietats femenines que tradicionalment ha representat la Barbie. No obstant, es pot dir que el missatge de la pel·lícula també arriba juntament amb una potent campanya de Mattel, l’empresa creadora de la nina, que ha llançat més de 15 productes estètics perquè les dones puguem ser tan «brillants i fermes com la Barbie».

Maquillatge, ‘kit’ per arreglar les celles, ungles i pestanyes postisses, pasta de dents blanquejadora i pastilles per dormir i llevar-se amb la pell radiant són alguns dels accessoris que segons la companyia es requereixen per poder ser, per fi, una Barbie. L’aparent contradicció de Mattel amb la visió de Gerwig és tan evident que fins i tot han llançat una crema anticel·lulitis, quan a Margot Robbie, a la pel·lícula, li apareix la pell de taronja com a símbol de la seva humanització. El missatge és clar: no siguis humana, aquí tens els productes essencials per convertir-te en una nina de plàstic.

«La pel·lícula és transformadora i intel·ligent, però després Mattel agafa tot això per vendre pestanyes postisses, és evident que això és el capitalisme», admet Castejón. «El film no pot ser un producte subversiu, la brutal campanya de màrqueting que l’acompanya està industrialitzant el feminisme i generant grans contradiccions», afirma Marina Rodríguez, escriptora i guionista de la celebrada pel·lícula ‘Chavalas’. «Al cap i a la fi, l’objectiu de la pel·lícula és vendre molts productes, tot i que siguin els destinats a ‘solucionar’ les imperfeccions de les dones. És impossible que guanyem aquesta lluita constant de com ens autopercebem si el nostre entorn continua alimentant la idea que estem plenes de defectes», afegeix.

Cànons nocius

És indubtable que aquesta mena d’ideals estètics tenen un efecte enorme en adolescents i joves. Com a professora d’institut, María Castejón sap bé del que parla. «La pressió estètica afecta moltíssim les noies, ho veig a l’aula cada dia. També els nois. Ells han d’anar al gimnàs, elles, estar primes i perfectes». 

«El cànon de bellesa continua sent el que és i –tot i que la pel·lícula se’n riu d’això i fins i tot presenta una nina deprimida per la càrrega del patriarcat– la imatge de la Barbie ho acaba alimentant», reflexiona. No és un cànon innocent. «És especialment perillós en edats com l’adolescència, quan les influències poden ser més importants, però resulta nociu en totes les edats.» Cóppulo coincideix amb la professora: «La pressió estètica té un efecte brutal, sobretot en edats en què un està en etapa de construcció.»

¿Un model a seguir?

Notícies relacionades

El sexisme de cada Nadal: els anuncis de joguines trenquen el miratge de la igualtat

El públic torna al cine: ‘Barbie’ arrasa a la taquilla i les altres grans estrenes no perden pistonada

Al seu dia, la nina Barbie va ser creada com un producte innovador. Al cap i a la fi, va ser la primera nina que va empènyer generacions de nenes a projectar-se en el futur més enllà del rol de mare i cuidadora. Si la nova Barbie de Gerwig serà un referent o no per a les generacions d’avui encara s’ha de definir. Castejón i Rodríguez no semblen gaire optimistes. «La Barbie és una nina, no té per què ser una icona feminista», assenyala la crítica i professora de secundària.

En canvi, Cóppulo i De Fez tenen una opinió diferent. «Qualsevol cosa que representi que la Barbie passa a ser humana, amb els seus defectes i problemes, em sembla un pas endavant», assenyala la primera. «No sé fins a quin punt la pel·lícula redefinirà la nina com a possible model a seguir, però sí que tinc clar que l’obra de Greta Gerwig és un referent positiu», afirma la segona. L’última paraula, no obstant, la tindran les nenes que van de rosa xiclet i en massa al cine, amb ganes de celebrar alguna cosa més que una nina.