¿Per què les joves ja no fan ‘topless’?

Aquesta informació es va publicar el dia 26/07/2023. El contingut fa referència a aquesta data.

Despenja el telèfon mentre va amb cotxe –no condueix ella– i la cobertura de vegades falla. És estiu i està de vacances, però no només respon, sinó que ho fa amb amabilitat. «Estem acostumades que ens busquin per aquestes dates; el nostre és un tema molt d’estiu», diu fent broma Mariona Trabal, cofundadora de Mugrons Lliures, plataforma creada fa uns anys a l’Ametlla del Vallès per denunciar la prohibició del ‘topless’ a les piscines municipals. La seva lluita, basada a evidenciar com de masclista és no permetre a les dones el que sí que es permetia als homes: ensenyar el pit, va portar l’ajuntament de la seva localitat a organitzar una consulta sobre la normativa. Va vèncer el sí. «Vam guanyar, però cada estiu vaig a la piscina i soc l’única que fa ‘topless’», reflexiona l’activista de 69 anys. Remarca que van començar lluitant per les piscines públiques perquè «les platges ja estaven guanyades».

L’objectiu de la crida és precisament parlar sobre aquest dret guanyat però poc exercit i els motius que hi ha al darrere. «Jo vaig poc a la platja, però tinc conegudes que em diuen això, sí. ‘Vosaltres batalleu per les piscines, però a les platges, que es pot, cada vegada es fa menys’», afirma Trabal, a qui no la preocupa tant que les noies de 14 anys no facin ‘topless’ –«sempre ha sigut així, a aquesta edat»–, sinó que no ho facin les de 24. 

De tapar-se a casar-se

A ulls de Trabal, aquest retrocés a la pràctica del ‘topless’ a les platges en les dones d’uns vint anys s’emmarcaria en una tendència cap al conservadorisme que, òbviament, va més enllà de com prenen el sol. «És el mateix amb les noies joves que es casen organitzant grans bodes», exemplifica la fundadora de Mugrons Lliures, la gran victòria de la qual va ser aconseguir que l’Ajuntament de Barcelona permetés el ‘topless’ als seus equipaments municipals i que té clar que continuaran lluitant fins que aquest dret el tinguin totes les catalanes, visquin on visquin i decideixin exercir-lo o no.

Un dels motius que algunes noies citen quan es paren a pensar sobre per què no fan ‘topless’ –la realitat en gran part de les platges tèxtils catalanes en els últims anys és que aquesta no és una pràctica generalitzada entre les joves– és la violència tecnològica, fenomen que aquesta generació té molt més interioritzat que les seves mares, tietes o germanes grans.

Pèrdua de llibertats

La investigadora especialitzada en seguretat a internet Gemma Galdón posa sobre la taula una idea inquietant: «Per primera vegada en la història oblidar és més difícil que recordar». «La gent jove és molt més conscient del descontrol del registre digital. Hi ha un salt qualitatiu important. Les imatges que ens poden prendre en ‘topless’ a la platja poden circular d’una manera que no controlem», apunta la sociòloga, convençuda que davant la pèrdua de privacitat que hem patit en els últims anys, el que fa la gent és autoprotegir-se i això passa per perdre llibertats. «Com que no pots controlar els dispositius, et controles a tu», resumeix Galdón, lamentant que això passi per deixar d’exercir drets. 

«Hem desenvolupat les tecnologies sense pensar en els seus impactes», conclou l’experta en seguretat.

Por de l’assetjament

Més enllà del terreny digital, algunes noies apunten també una altra qüestió important: la por de ser agredides. Laura García, universitària barcelonina de 23 anys, opina que hi ha joves que no fan ‘topless’ a la platja per por de ser assetjades, «sobretot per homes». «Que et mirin molt, que et molestin, que et cridin alguna cosa...», exposa la jove. García destaca el fet que a la seva generació l’han «bombardejat» amb imatges sobre quin tipus de dones poden ensenyar el seu cos i és cert que moltes noies de la meva edat no el mostren per pura inseguretat». 

L’actriu i activista per l’alliberament corporal Júlia Barceló, a punt de publicar el llibre ‘Operació biquini’, apunta en diverses direccions. D’una banda, recorda que les platges mai han sigut llocs segurs: «¿Quantes vegades hem sentit dones explicar que un home se’ls ha acostat a la platja a masturbar-se o els han fet fotos...?». Fet aquest apunt inicial, Barceló es mostra optimista. No creu que les dones joves estiguin més avergonyides dels seus cossos per culpa d’Instagram, tot i que sí que està convençuda de la violència estètica exercida per la indústria del porno, en la qual pràcticament tots els pits que apareixen són operats. «No és una línia recta. La pressió estètica existeix i existirà», conclou l’actriu remarcant, a més, que aquesta pressió és infinitament més gran a les platges tèxtils que a les nudistes, ja que els col·lectius nudistes han fet una gran tasca en la defensa que tots els cossos poden anar a la platja.

Fractura generacional

Fractura generacionalTambé es mostra optimista l’antropòloga feminista Livia Motterle, que tampoc interpreta el retrocés del ‘topless’ com un gir conservador de les noves generacions. Motterle parla d’una fractura generacional. «Per a les mares o fins i tot les àvies d’aquestes noies, fer ‘topless’ era una manera de transgredir, però quan una cosa provocadora es converteix en moda i es naturalitza deixa de ser un escàndol», argumenta l’antropòloga. Insisteix també que el ‘topless’ no és un fet aïllat. «Va formar part d’un procés feminista d’alliberament en els 70, el resultat del qual va ser que sigui una pràctica permesa. Una vegada es va arribar a això, la lluita feminista va posar l’atenció i la força en altres temes», afegeix. 

Notícies relacionades

ENDESA 80 anys d’història de l’electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

En la mateixa línia que Motterle, l’especialista en cultura de la moda Charo Mora parteix de la premissa que la moda és «un reflex de la realitat». Argumenta que no es pot llegir el fet de no fer ‘topless’ com un retrocés en l’alliberament de les dones exposant una altra evidència: «No ensenyen els pits, però sí els glutis». «La moda ha anat evolucionant. Als anys 80 el ‘topless’ era una pràctica pràcticament generalitzada. Era la primera vegada en la història occidental que d’una manera massiva la dona podia optar per mostrar el cos gairebé totalment. Una de les grans conquestes de les dones al segle XX va ser el dret exhibir el seu cos, i el ‘topless’ es va viure gairebé com una epifania», explica la investigadora, convençuda que mai és només una qüestió estètica, és també ideològica i moral. Però els anys 80 ja queden molt lluny. «El ‘topless’ és una cosa que ja no interessa a les noies més joves», conclou Mora que, a més, en la línia de l’apuntat per Galdón, té clar que les noves generacions són molt més conscients dels perills tecnològics de mostrar els seus cossos en llocs no segurs.  

Mora conclou que la conquesta del cos es va aconseguir amb molt d’esforç i la llibertat ara passa per mostrar el que es vulgui: «Ara s’ensenyen els glutis, amb els pantalons ultracurts. Són evolucions naturals».