La Unesco alerta de l’ús de la tecnologia en escoles i instituts

L’alfabetització digital és imprescindible, i les aules han d’incloure la tecnologia. Però la digitalització escolar exigeix prudència i el suport d’unes normes clares. Mai l’educació ‘online’ ha de substituir la presencial i dirigida per docents. Així ho dictamina l’Organització de les Nacions Unides per a l’Educació, la Ciència i la Cultura (Unesco) en un nou informe mundial, on exigeix un ús adequat de la tecnologia en l’educació, i que els professors rebin formació adequada, inclosa les competències en ciberseguretat.

De moment, segons els tècnics de l’organisme internacional, les escoles no tenen una reglamentació concreta, així que insta els governants a establir condicions per a l’ús de la tecnologia en l’educació. La Unesco demana que es tingui en compte que «la distribució d’ordinadors entre els alumnes no millora l’aprenentatge si els docents no participen en l’experiència pedagògica».

«La revolució digital conté un potencial incommensurable. Però s’ha de fer servir per millorar les experiències d’aprenentatge i per al benestar d’estudiants i docents, no en el seu detriment», adverteix Audrey Azoulay, directora general de la Unesco. «Cal anteposar les necessitats de l’estudiantat i recolzar la docència. El món ‘online’ no substitueix a la interacció humana», conclou.

El seriós avís de la Unesco se suma a l’ampli historial registrat aquest any demanant frenar una mica la revolució digital entre l’alumnat. A principis d’any, les escoles públiques de Seattle (EUA) van presentar una demanda contra els gegants tecnològics darrere de TikTok, Instagram, Facebook, YouTube i Snapchat per la crisi de salut mental entre els joves. Fa unes setmanes, el Govern neerlandès va emetre una directiva nacional per a les escoles dels Països Baixos indicant que els estudiants no han de portar a les aules mòbils, tauletes ni rellotges intel·ligents llevat que hi hagi una raó especial per fer-ho. ¿El motiu? «Distreuen i fan que els alumnes rendeixin pitjor», van al·legar.

Per la seva banda, Suècia ha posat fre al seu pla de digitalització de les aules, que havia d’accelerar aquest 2023. Feia mesos el país que debatia i qüestionava el paper dels ordinadors i les pantalles a les aules de les escoles fins que, el maig passat, la ministra d’Educació, Lotta Edholm, va anunciar que deixava en suspens l’estratègia de digitalització de les aules que el desembre passat havia aprovat l’Agència Nacional d’Educació. Sense que hi hagi una directiva política pel mig, famílies i professors de Greystones, un municipi irlandès de poc més de 14.000 habitants, s’han posat d’acord per restringir l’accés al telèfon mòbil als menors de 12 anys.

Espanya

A Espanya, llevat de Madrid i Galícia –on la normativa autonòmica prohibeix expressament l’ús del mòbil– la regulació de les pantalles en escoles i instituts depèn dels centres, que gaudeixen d’autonomia. L’estudi ‘Les TIC i la seva influència en la socialització adolescent’, realitzat el 2019 per la Fundació d’Ajuda contra la Drogoaddicció, va confirmar que el 15% de l’els adolescents entre 14 i 16 anys «estan pendents» del mòbil a classe. Més enllà del mòbil, a les aules de secundària es viu un considerable descontrol digital ja que cada alumne sol tenir el seu ordinador. El Departament d’Educació va crear el 2021 la figura del mentor digital i va habilitar 272 especialistes per formar docents i acompanyar en la digitalització dels centres.

Excés de tecnologia

Titulat «Tecnologia en l’educació: ¿Una eina en els termes de qui?» i presentat avui a Montevideo (Uruguai), l’informe de la Unesco sobre l’educació al món trasllada als governants internacionals diverses reflexions. «L’ús de la tecnologia pot millorar certes formes d’aprenentatge en alguns contextos», sentencien els autors. Allà és la pandèmia i el tancament físic de les aules per confirmar-ho. No obstant, l’informe afegeix que els beneficis de l’aprenentatge desapareixen si la tecnologia s’utilitza en excés o en absència d’un docent qualificat. «Els telèfons intel·ligents també han demostrat ser una distracció de l’aprenentatge i, no obstant, menys d’una quarta part dels països prohibeixen el seu ús a les escoles», afegeix.

«Hem d’ensenyar als nens a viure tant amb la tecnologia com sense ella», explica Manos Antoninis, director de l’informe. L’estudi insisteix en l’imprescindible que resulta el 2023 l’alfabetització digital, però recorda que no s’ha de passar per alt l’alfabetització bàsica, que és fonamental per a l’aplicació digital. 

Durant la pandèmia, recorden els tècnics de la Unesco, la transició accelerada cap a l’aprenentatge ‘online’ va deixar fora del sistema 500 milions d’estudiants arreu del món, sobretot, els de famílies més humils i els que viuen en zones rurals. L’organisme es posa com a límit l’any 2030 perquè no hi hagi ni una sola escola que manqui d’accés a internet.

Evidència científica

Notícies relacionades

¿És possible mantenir l’atenció de l’alumnat adolescent en aules amb un ordinador per pupitre?

No més d’una hora al dia de pantalles per als menors de 12 anys

La Unesco demana també més evidència científica sobre els beneficis de la digitalització i insisteix en el biaix que hi ha quan els estudis només provenen d’empreses tecnologies. L’organisme cita un informe nord-americà What Works Clearinghouse, que assenyala que menys del 2% de les intervencions educatives avaluades tenien «evidència forta o moderada d’efectivitat». 

En l’actualitat, adverteix l’estudi de la Unesco, només el 16% dels països garanteixen per llei la privacitat de les dades en l’educació. L’organisme alerta que el 89% dels 163 productes tecnològics educatius que s’utilitzen en l’actualitat poden sondejar els nens. A més, 39 dels 42 Governs que van impartir educació ‘online’ durant la pandèmia van fomentar usos que «posaven en risc o vulneraven» els drets de la infància.