Rosalía i Rauw Alejandro: ¿per què ens afecten tant les ruptures dels famosos?

«Ja no crec en l’amor» «en l’últim concert, Rosalía va cantar plorant», «no m’ho puc creure», «moriré sola», «si ells no estan junts, segur que no trobo ningú» o «vaig plorar fins a adormir-me» són només alguns dels molts missatges que componen l’allau de lamentacions que estan inundant les xarxes. I no és la primera vegada que passa: fa una setmana, quan Ariana Grande va trencar amb el seu promès, Dalton Gómez, igual. O quan, a l’abril, Taylor Swift va trencar amb Joe Alwyn, que hi va haver processons quilomètriques fins al carrer Cornelia de Nova York, per deixar flors, espelmes i llàgrimes davant l’apartament que va llogar Swift el 2016 i on es va consolidar l’idil·li amb Alwyn. 

¿Per què afecten tant les ruptures de famosos, persones ensuperbides, alienes a les nostres vides, els sentiments de les quals, en teoria, no haurien d’afectar substancialment la nostra vida diària? Segons Janira Planes, directora de comunicació de Wuolah i especialista en cultura d’internet, és perquè, igual que som admiradors de certs artistes i de la seva carrera, també ens podem fer fans de parelles de ‘celebrities’ i el seu idil·li públic. És a dir, la relació d’un artista pot crear un fenomen fan igual de fort que la seva discografia o filmografia. En el cas de Rosalía i Rauw, a més, el seu amor estava plasmat a ‘RR’, ‘EP’ que van publicar conjuntament, i que exacerba la devoció fan cap a la relació.

L’amor existeix, també per a nosaltres

Per descomptat, quan patim per un desamor famós és perquè també «hi ha una part de projecció», assegura l’experta. Moltes relacions mediàtiques «són una confirmació que l’amor existeix, i que hi ha persones que són complementàries, que formen una parella perfecta i que, per tant, nosaltres també la trobarem». Per tant, quan arriba la ruptura, l’efecte és el contrari, i deixem de creure en l’amor. 

Per a Silvia Lorente, periodista i experta en cultura pop, un altre factor que produeix que aquesta ruptura dolgui tant a persones alienes és per com de pública ha sigut, ja que van fer tots els seus seguidors molt partícips. Des de quan al Primavera Sound Rosalía li va enviar a Rauw un missatge a la distància mirant directament a càmera, fins als carrusels d’Instagram en tots els seus comptes compartint els detalls més íntims del seu amor, relació i quotidianitat (com les fotos del desordre a casa seva, pitjor que l’habitació d’un adolescent). Així, «aconsegueixen que en el nostre imaginari els considerem del nostre cercle d’amics. Llavors, la notícia de la seva ruptura ens afecta». 

Notícies relacionades

ENDESA 80 anys d’història de l’electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

Planes ho cataloga de relació parasocial amb els artistes, ja que tots dos han obert als seus fans la porta de la seva intimitat i quotidianitat, entre cometes, amb molta autenticitat. Al final, havien aconseguit crear del seu amor un producte que molts van comprar, i que, a l’acabar, ha entristit molts d’altres. Una cosa similar va passar, per exemple, amb Brad Pitt i Angelina Jolie, i amb Brad Pitt i Jennifer Aniston. No obstant, si la ruptura els passés a Jay-Z i Beyoncé, l’efecte seria molt menys dramàtic, ja que la seva relació ha sigut molt hermètica, i els seus projectes junts s’assemblen més al de dos artistes que respecten el seu talent que al d’un matrimoni. 

Ara, apunta Lorente, és el torn d’altres sentiments més enllà de la tristesa i la decepció, ja que els rumors apunten a infidelitat, i això està forjant una polaritzadora i divisora ira, com va passar amb Shakira i Piqué. Per a Planes, aquests sentiments es poden catalogar relativament d’autèntics ja que, en el fons, el que fan molts és canalitzar el que senten a través d’un fenomen pop, que fa de marc comú que tothom comprèn. No obstant, la periodista Rachel Handler, que va cobrir la ruptura de Taylor Swift per a la revista ‘Vulture’, ho veu més cínicament, i creu que s’amaga molta aparença i moltes ganes de participar en la conversa social, ja que, assegura, «fingir aquests sentiments tan viscerals sobre un tema d’actualitat» és simplement una manera més de posicionar públicament la teva opinió en un ‘hot topic’, exactament com passa amb la política.