Els delinqüents multireincidents no entraran a la presó fins al 2024

La seguretat continua sent un problema. Segons l’última enquesta de serveis municipals de Barcelona, presentada aquesta setmana, un 22,7% dels ciutadans la situen com la seva preocupació principal. I és una percepció que s’accentua a moltes ciutats a l’estiu a causa de l’augment de furts vinculats a l’increment de turistes. No obstant, els delinqüents multireincidents no començaran a complir penes de presó fins al 2024. Aquest pròxim agost es complirà un any de l’entrada en vigor de la reforma del Codi Penal, que busca castigar amb més duresa aquest tipus de furts. No obstant, la lentitud de la justícia, sumada a nous requisits legals, ha provocat un retard en l’aplicació de la llei.

El 28 d’agost del 2022 va entrar en vigor la reforma legislativa segons la qual els autors reincidents de furts lleus, després de tres delictes inferiors a 400 euros, poden ser sancionats amb penes de presó d’entre sis i divuit mesos. Fins aleshores, es castigaven amb una petita multa, cosa que implicava que quedessin en llibertat, i això fomentava la reincidència. Un problema que no és exclusiu de les grans ciutats. «A Mataró ens afecta molt, i per això vam ser proactius en la modificació legislativa al Congrés dels Diputats», recorda Núria Moreno, advocada i actual regidora de Seguretat de la capital del Maresme. Des del seu ajuntament, junt amb associacions d’advocats i Foment del Treball, van pressionar per reformar la llei. 

No obstant, després de gairebé un any de la seva entrada en vigor, no s’observen canvis. «Va ser una molt bona notícia, però de moment no hem notat res. Tot continua igual», admet Toni Castejón, portaveu del sindicat de Mossos d’Esquadra. Al febrer, les dades del Pla Tremall –impulsat des de la policia autonòmica per lluitar contra la multireincidència a Barcelona– ho van deixar clar. Només a la capital catalana, el 2022 van identificar 283 lladres multireincidents que van sumar 2.270 detencions per 5.602 robatoris violents i furts. D’aquests, cinc acumulaven 117 arrestos. No obstant, més del 97% van quedar en llibertat. 

I aquest any la cosa no millora: durant els primers sis mesos del 2023, a Barcelona s’han detectat 315 delinqüents multireincidents, dels quals 269 han sigut detinguts un total de 1.629 vegades. Se’ls han imputat 4.065 delictes. En aquest grup hi figuren els cinc multireincidents considerats més actius: han sigut detinguts 112 vegades i acumulen 203 antecedents.

Una realitat que es repeteix a totes les ciutats. «Sempre són els mateixos», assegura Moreno. Una falta de resultats a la qual se suma el silenci polític. Des dels ministeris d’Interior i Justícia eviten fer declaracions perquè asseguren no disposar d’informació sobre l’execució de la reforma. Un desconeixement que també admeten des dels Mossos. «No tenim constància de l’estadi en el qual es troben els jutges», afirma Castejón. 

I la resposta la tenen, efectivament, els magistrats. «Encara no es poden apreciar els resultats de la reforma», admet Cristina Ferrando, jutge degana dels jutjats de Barcelona. «S’aplica des del primer dia, malgrat que la manera en la qual es va redactar ens ha dificultat molt l’aplicació», afegeix.

I és que la norma exigeix comprovar que en els tres primers delictes hi ha una condemna per una quantia inferior als 400 euros, cosa que implicava diligències prèvies als jutjats que van tramitar els procediments anteriors. Aquests havien de remetre el testimoni físic de la sentència en la qual es recullen els fets provats. I si no s’hi recullen, demanar una prova pericial per confirmar la quantia. «Això fins i tot ens ha obligat a demanar noves eines informàtiques per accedir a aquesta informació», afirma Ferrando. Unes eines que van tardar mesos a tenir a la seva disposició. A més, s’han de tenir en compte, com detalla Ferrando, tots els tràmits del jutge d’instrucció abans d’arribar al jutjat penal, on s’ha de dictar sentència. 

Les primeres sentències estan per caure

Segons Josep Maria Tamarit, catedràtic de Dret Penal de la UOC, «les noves penes són aplicables a fets comesos després de la seva entrada en vigor i, per tant, tenint en compte la lentitud del sistema, molts delictes encara no han arribat a judici». Un aspecte que confirma Josep Tomàs Salàs, magistrat del Jutjat Penal número 22 de Barcelona, amb gairebé quaranta anys d’experiència. «Són a la cua dels judicis ràpids», afirma Salàs, que actualment està realitzant judicis ràpids de delictes que van tenir lloc fa un any. «És un tema de lentitud de la justícia, perquè hi ha pocs jutjats penals i pocs recursos dins dels jutjats que s’encarreguen dels judicis ràpids. Per tant, encara no estem jutjant aquests delictes», assegura.

Una situació que es dona a tot Espanya, tal com Salàs ha pogut comprovar en dos cercadors de sentències –la base de dades del Consell General del Poder Judicial i l’Aranzadi–, en els quals no ha trobat cap resolució d’una audiència provincial en aquest sentit. 

Però estan per caure. «Aviat començaran a donar-se les primeres sentències fruit de tenir més de tres furts. A la província de Barcelona, probablement entre el juliol i el setembre. Però després del judici vindrà l’apel·lació i, fins que l’Audiència Provincial resolgui els recursos i la sentència sigui ferma, passaran entre sis i deu mesos més. Per tant, probablement els primers ingressos a la presó es donaran al març o l’abril de l’any vinent», pronostica Salàs. 

Notícies relacionades

Els petits furts de reincidents podran ser castigats amb fins a 18 mesos de presó

Els lladres violents esquiven la presó preventiva en el 90% de les detencions

Un escenari que canvia moltes coses. «La policia ara té un incentiu per intensificar i vigilar els multireincidents», admet Moreno. A Mataró, entre el gener i el maig, una prova pilot amb patrulles dels Mossos d’Esquadra i la policia local va efectuar 3.108 identificacions preventives, 74 detencions i 508 denúncies per tinença de drogues. «Totes les ciutats estan intensificant les accions i els recursos policials, conscients que això aviat tindrà resultat», afirma Moreno. No obstant, Salàs destaca que els efectes de la reforma es notaran sobretot al comerç. «Els furts lleus, en un 90%, es donen a grans superfícies, centres comercials i franquícies», apunta. No en va, les patronals del sector van pressionar per a aquesta reforma, que l’any vinent deixarà veure els seus efectes. 

«El 2024 serà un any clau. A aquestes màfies ja no els sortirà gratis. S’hauran de buscar la vida amb una altra cosa», assegura Moreno. «Al final les sentències acabaran arribant i s’acabarà veient el resultat», afirma Ferrando. «El tic-tac ja està en marxa. La maquinària és lenta i pesada, però acaba arribant», conclou Salàs.