Una modificació genètica permet a les femelles reproduir-se sense necessitat de mascles

Un equip de científics ha aconseguit una cosa que, fins ara, semblava gairebé impossible. Gràcies a una ‘simple’ modificació genètica, femelles de mosca de la fruita han sigut capaces de reproduir-se sense necessitat d’un mascle. Es tracta, segons expliquen els experts, de la primera vegada que s’aconsegueixen recrear els fonaments biològics per a un «naixement virginal» o la «partogènesi»: el procés pel qual un òvul es converteix en embrió sense necessitat de ser fertilitzat per esperma.

Aquesta fita s’ha aconseguit en un model animal molt utilitzat en experiments científics. Es tracta de mosques de la fruita de l’espècie Drosophila melanogaster, uns insectes molt utilitzats als laboratoris per a tota mena d’estudis. En aquest cas, un equip de científics coordinat per la Universitat de Cambridge (Regne Unit) va dedicar sis anys a estudiar 220.000 mosques de la fruita verges per veure com, mitjançant modificacions genètiques, podien aconseguir que es reproduïssin soles.

El punt d’inflexió va arribar quan els científics van aconseguir identificar una sèrie de gens relacionats amb aquesta capacitat i, a partir d’allà, inserir aquestes modificacions genètiques en les mosques estudiades. I aleshores, segons narren els experts en un article publicat a ‘Current Biology’, la tècnica va demostrar el seu èxit. L’equip científic darrere d’aquest treball demostra que les femelles modificades genèticament no només es poden reproduir sense necessitat de mascles, sinó que, a més, també poden transmetre aquesta capacitat de generació en generació.

Femelles que tenen femelles

Segons expliquen els científics que hi ha darrere d’aquest estudi, els fills d’aquestes mosques no són clons exactes de la mare, però són genèticament molt similars i sempre són femelles. «Va ser molt emocionant veure com una mosca verge produïa un embrió capaç de desenvolupar-se fins a l’edat adulta i després repetir el procés», va explicar la primera autora de l’estudi Alexis Sperling.

Durant l’estudi, les mosques femelles manipulades genèticament van esperar a trobar un mascle durant la meitat de la seva vida, uns 40 dies, però després es van rendir i van procedir a tenir un naixement virginal», va afegir. És a dir, que aquests insectes tenien la capacitat d’acoblar-se de manera estàndard però que, arribat el moment, també ho podien fer de manera independent.

En la segona generació de mosques, només entre l’1% i el 2% dels insectes amb capacitat de part virginal van tenir descendència d’aquesta manera i va passar només quan no hi havia mosques mascles al voltant, però, si aquests existien, les mosques s’acoblaven i es reproduïen de manera normal.

Estratègia de supervivència

Notícies relacionades

Endesa, 80 anys d'història de l'electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

Els experts creuen que el naixement virginal pot ser una estratègia de supervivència, així una generació puntual d’aquests pot ajudar a mantenir l’espècie. Sperling treballa ara en les plagues dels cultius i espera investigar per què el naixement virginal en els insectes pot ser cada vegada més comú, sobretot en les espècies plaga.

«Si hi ha una pressió de selecció continuada a favor dels naixements virginals en les plagues d’insectes, com sembla el cas, acabarà per fer que només es reprodueixin d’aquesta manera», i això podria ser «un veritable problema per a l’agricultura, perquè les femelles només produeixen femelles, de manera que la seva capacitat de propagació es duplica», va indicar.