La batalla ambiental
La nova regulació implica el sector privat en la protecció de la biodiversitat
La inversió dedicada a protegir la natura s’ha de triplicar d’aquí al 2030 per poder contenir les emergències que amenacen l’equilibri del planeta
La inversió dedicada a la protecció de la natura s’ha de triplicar d’aquí al 2030 per poder contenir les emergències que amenacen l’equilibri del planeta, com indica l’informe «L’estat de les finances de la natura» del Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient (PNUMA) i el Fòrum Econòmic Mundial. El 2020 el pressupost conjunt de governs, empreses i institucions financeres dedicat a la preservació de la biodiversitat ascendia a 133.000 milions de dòlars anuals.
Aquest pressupost contrasta amb l’impacte econòmic de la pèrdua de biodiversitat al planeta: el col·lapse de determinats ecosistemes clau tindrà un cost de 2,7 bilions de dòlars anuals per a l’any 2030, dues vegades el PIB d’Espanya, segons el Banc Mundial.
A més de destinar abundants fons públics, la normativa europea implica de forma directa el sector privat en l’augment necessari de la inversió: les grans empreses i les pimes cotitzades hauran de presentar a partir del 2024 i el 2026, respectivament, un informe de sostenibilitat per identificar, evitar i posar remei a l’impacte al medi tant de les seves activitats com les de la seva cadena de subministrament.
Aquesta mesura busca actuacions com la d’Iberdrola a la seva planta fotovoltaica de Núñez de Balboa (Badajoz) on no instal·larà plaques fotovoltaiques en una zona de 40 hectàrees en la qual s’ha albirat esparver cendrós per garantir l’èxit reproductor de l’espècie. La companyia va presentar durant la Cimera Mundial de la Biodiversitat a Mont-real el seu Pla de Biodiversitat, que busca assolir el 2030 un impacte net positiu sobre els ecosistemes i espècies allà on opera.
El Pla Estratègic Estatal del Patrimoni Natural i de la Biodiversitat per al 2030 (PEEPNB), aprovat pel Govern central al desembre, assenyala la importància del sector privat per aconseguir els objectius marcats de manteniment i restauració de la biodiversitat, i recull mesures per a la seva implicació, i contempla nous mecanismes per canalitzar el seu finançament cap a entitats que treballen en la seva preservació o el pagament per serveis ambientals.
Un dels principals reptes és reduir l’impacte de les activitats més contaminants però els subministraments de les quals són encara necessaris i que el conjunt del sector privat incorpori els criteris de sostenibilitat en la seva estratègia empresarial. ArcelorMittal, principal productor siderúrgic i miner a escala mundial, preveu, amb l’ajuda de fons públics, descarbonitzar les seves instal·lacions i començar a operar amb hidrogen verd a partir del 2025. En el seu Pla d’Acció Estratègic de Biodiversitat per a la seva planta a Sestao indica com la biodiversitat està lligada de forma íntima amb el canvi climàtic. A més de suport econòmic a entitats ecologistes locals, contempla la plantació d’arbres i protecció de boscos, aliats a l’actuar com un embornal de CO2.
Notícies relacionadesEntre algunes de les mesures correctores que porta a terme es troba el control, en coordinació amb la Diputació de Biscaia, de la solta d’aigües de l’embassament de Gorostiza del qual es proveeix, i que pot afectar la reproducció del peix espinós, una espècie autòctona en regressió.
Però no només es tracta de complir la regulació: la protecció de la biodiversitat proporciona bona imatge i és un mitjà per a l’empresa privada per captar clients. Una campanya de CaixaBank anuncia que, per cada usuari que domiciliï la nòmina a la seva plataforma digital Imagin, recolzarà la cura d’un corall taronja del Mediterrani als jardins marins ubicats davant la costa d’Almuñécar, finançant l’acció de l’entitat Hombre y Territorio (HyT). Caixabank destina cada any un milió d’euros a recolzar projectes sense ànim de lucre dedicats a innovació mediambiental, la conservació de la natura i la biodiversitat.
El treball sobre el terreny
Sobre el terreny, les empreses que es dediquen a projectes i solucions per recuperar la pèrdua de biodiversitat ja estan notant aquest augment de la inversió, tant pública com privada. Gràcies a fons públics, Natura Montfred ha treballat en la recuperació de la tortuga mediterrània, una espècie ubicada en un enclavament de l’Alt Empordà i amb una població que es considera l’última d’origen natural a tota la península Ibèrica. El seu director, el biòleg Miguel Ángel Fuentes, constata que hi ha «un ‘boom’ en aquesta tasca» degut en part a l’augment de fons europeus, estatals i vehiculats per les comunitats autònomes. S’hi suma que cada vegada rep més peticions d’empreses privades. «Alguns agricultors i ramaders estan disposats a invertir-hi. Hi ha més sensibilitat per augmentar el valor de les finques utilitzant la biodiversitat com a atractiu», explica Fuentes. Es tracta de casos concrets, però cada vegada més freqüents: «Els joves tenen en gran manera aquesta visió i s’atreveixen amb innovadors projectes, amb el suport d’ajudes públiques», si bé, com afegeix, «accedir-hi requereix igualment fer una important inversió de temps i diners». Les ajudes van destinades a l’execució més que a la redacció dels projectes, en els quals els ambientòlegs i professionals del sector destinen molt esforç, habitualment «poc remunerat perquè acostumen a treballar per vocació».
«Tenim més feina que mai», coincideix Andreu Salvat, director tècnic d’Aprèn Serveis Ambientals, que des de fa 25 anys s’encarrega de la preservació dels hàbitats del parc natural de la zona volcànica de la Garrotxa. Els fons i concursos públics continuen sent la seva principal font de feina, si bé cada vegada reben més encàrrecs d’empreses privades, sigui de manera directa o a través de fundacions. Als boscos de la conca del Besòs, Aprèn ha eliminat les espècies exòtiques invasores i n’ha recuperat les autòctones gràcies al projecte europeu Life-Alnus. També ha treballat en el projecte Life Tritó del Montseny per preservar l’única espècie de vertebrat endèmica a Catalunya, que ha afavorit la vegetació que l’auspicia, cosa que contribueix al seu torn al manteniment dels torrents, molt afectats al mediterrani per la sequera, i de totes les espècies que hi viuen al voltant.
- "Trucar a la Urbana és inútil"
- Carnet de conduir La DGT avisa: s’acosten canvis per als més grans de 65 anys
- Crisi interna Bosch recolza una tercera candidatura en la carrera per liderar ERC
- Educació congela la recuperació de la sisena hora i les classes de tarda a l’ESO
- Nova temporada a 3Cat Un nou concurs amb Micky Núñez