La Generalitat deriva pacients de salut mental a geriàtrics entre crítiques de les residències

La Conselleria de Drets Socials està traslladant pacients amb malalties mentals –alguns amb menys de 65 anys– a residències per a la tercera edat, on conviuen amb persones grans dependents. Així ho afirmen direccions de geriàtrics preguntats per aquest diari, treballadors i també famílies afectades, que mantenen que aquests centres no estan preparats per assumir la complexitat que planteja aquest tipus d’usuaris, alhora que relacionen aquestes derivacions amb les llistes d’espera que hi ha a les residències especialitzades en salut mental.

No obstant, la Generalitat assegura que aquests trasllats tenen el vistiplau de les famílies i dels centres (que manté que sí que compten amb l’atenció adequada) i afirma que el resultat està sent «molt positiu».

Les famílies de la residència Bertran Oriola, al barri de la Barceloneta de Barcelona, ja van alertar d’aquesta situació. El centre públic, gestionat per una empresa privada, va canviar de mans després de les deficiències detectades per la seva gestió durant la pandèmia del coronavirus. «A partir del gener del 2021 van començar a arribar malalts mentals a la residència: comptem nou ingressos d’aquest tipus», relata Enriqueta López, familiar del centre i veïna implicada en els canvis i les millores del geriàtric. Ara el recinte ha tornat a canviar de gestors i algunes d’aquestes persones han sigut traslladades a altres llocs.

Fonts d’inspecció de la Generalitat van explicar llavors a aquest diari que aquesta pràctica podria circumscriure’s a persones en situació d’extrema vulnerabilitat, pacients que no tenen on anar després de sortir de l’hospital, ja que no hi ha prou places a centres residencials de persones amb patologies de salut mental. També ho corrobora una altra treballadora social d’un hospital sociosanitari a Girona. «Quan ens trobem davant aquest tipus de casos complexos que no sabem on poden anar i necessiten un recurs, fem un informe. Els serveis territorials de la Generalitat decideixen on els deriven i, de vegades, trien residències», diu.

Persones amb menys de 65 anys

El cas de la Bertran Oriola no és l’únic. «Cada vegada arriben a les residències més persones que sol·liciten el recurs residencial per a gent de menys de 65 anys amb malalties mentals. Quan en preguntem el motiu, sempre ens donen dues raons: no hi ha cap altre recurs a la zona i és més barat. Trist, però veritat», explica el director d’un geriàtric que prefereix no revelar el seu nom. El mateix afirma Margarita Ibáñez, presidenta de l’Associació d’Ajuda a Persones Adultes amb Malaltia Mental (AGAM), que des de fa cinc anys està intentant impulsar un nou model per a aquests casos.

«És cert que s’estan fent trasllats de pacients psiquiàtrics a residències per a la tercera edat», diu Ibáñez. Ella dirigeix la residència Verdi, un centre al barri de Gràcia de Barcelona que disposa de 29 places. Ells van començar a rebre ingressos de pacients amb malalties mentals el 2018. «Persones de 63, 55 i 58 anys. La majoria amb esquizofrènia paranoide», explica Ibáñez. «Alguns venen d’urgències psiquiàtriques, d’altres són persones que són al carrer i et demanen que les atenguis com a cas urgent. De vegades també els mateixos hospitals psiquiàtrics et truquen per demanar-te si tens llista d’espera per ingressar-los». Ibáñez explica que els centres no s’hi poden negar. «Si tens places públiques, que depenen de la Generalitat, la teva obligació és acollir-los com a recurs urgent, perquè compleixen els criteris de dependència», recalca.

Els que també fa setmanes que denuncien aquesta situació són els familiars de la residència El Molí, de Barcelona. «Almenys hi ha tres persones amb patologies greus a la residència que hi van ingressar el 2019», assegura Mari Carmen González, portaveu de les famílies. La seva mare, de 93 anys, fa set anys que és al centre. La dona explica que, arran de l’arribada d’aquests malalts, s’han produït situacions greus al centre perquè els professionals dels geriàtrics no estan preparats per abordar aquest tipus de casos.

Reaccions violentes

«Aquest març, al menjador, un d’aquests pacients no volia menjar i va agafar un ganivet de plàstic i va amenaçar una de les treballadores, que estava embarassada», diu González, que també assegura que va presenciar un tocament. «Si pateixen un brot o una crisi, poden arribar a agredir els treballadors –adverteix la filla–. Em sembla molt greu, els familiars tenim por», assegura aquesta dona que ja ha presentat una queixa davant el Consorci de Serveis Socials de Barcelona.

«És evident que els treballadors de les residències, els auxiliars de geriatria, no estan preparats per abordar aquesta complexitat: evidentment aquests pacients han de ser atesos amb les ràtios necessàries i el personal format per a això», critica Josep Maria Yagüe, coordinador de residències del sindicat Comissions Obreres, que recorda que fa anys que falta personal als geriàtrics, amb unes ràtios usuari-personal que són millors als centres especialitzats en salut mental. «Les residències pensades per a persones de la tercera edat no estan preparades per saber com afrontar aquests brots o com reaccionar davant un pacient que es mostra agressiu», insisteix també Ibáñez.

La Generalitat: «El resultat és positiu»

Ibáñez considera que aquest tipus de trasllats estan augmentant pel pla de la Conselleria de Salut de reduir les places de llarga estada en hospitals psiquiàtrics. A més, les residències pensades per a persones amb malalties mentals també compten amb llargues llistes d’espera.

No obstant, des de la Generalitat la versió és diferent. «S’està portant a terme un procés de desinstitucionalització en l’àmbit de la salut mental, i això implica buscar nous llocs per viure destinats a persones amb problemes de salut mental que resultin més adequats», argumenten des de Drets Socials. «És una possibilitat que preveu la norma i el resultat és molt positiu», afegeixen.

Notícies relacionades

Llistes d’espera en la salut mental: més de 1.600 pacients busquen residència a Catalunya

Abandonament en la vellesa: «Fa set anys que no sé res dels meus fills»

Des d’aquesta conselleria s’assegura que els trasllats de centres psiquiàtrics depenen del Departament de Salut, mentre que els que fa Drets Socials incumbeixen a persones amb discapacitat intel·lectual, tot i que aquests últims són els responsables competents del que passa a les residències públiques. «Es fa avaluant cas per cas, amb el vistiplau dels residents i les seves famílies i des d’una perspectiva inclusiva».

Asseguren també que la majoria dels trasllats són per a persones de més de 65 anys, que presenten un grau elevat de dependència, i es fa complint els mateixos criteris que la resta de peticions. Assenyalen, a més, que els centres estan «preparats» per atendre’ls. «Si es produeix alguna actuació derivada del seu estat degeneratiu o atenció mèdica o que es trobin puntualment en una situació descompensada, se’ls deriva a un centre sanitari, com es fa amb la resta de casos», conclouen des del Govern.