El col·lapse judicial deixa en l’aire una indemnització de 5 milions per a una família per un accident de trànsit

La transcendència de la repercussió de la lentitud en què s’ha tramitat aquest procés judicial –i el perill que al final les víctimes no percebin ni un sol euro– ha originat que la fiscalia obri unes diligències d’investigació per esbrinar a què s’ha degut aquesta enorme dilació i aclarir també com és possible que la Secció Novena de l’Audiència de Barcelona hagi tingut en el seu poder un recurs i hagi trigat més de quatre anys a resoldre’l. De fet, el tribunal ha acabat absolent els dos acusats (els que conduïen desafiant-se i assetjant-se amb accelerades) per la prescripció del delicte perquè la causa va estar inactiva i paralitzada. Al seu entendre, no es poden tenir en compte els canvis de magistrats ponents de la sentència. Els acusats havien sigut condemnats en primera instància a dos anys de presó i a una multa, i a dos anys i mig de presó i a una altra multa. 

¿I què suposa la prescripció? Segons exposa aquesta mateixa sentència de l’Audiència, «l’expressa renúncia per part de l’Estat de dret a jutjar en raó que el temps transcorregut esborra d’alguna manera els efectes de la infracció». Però no només això. El tribunal no només absolia els dos acusats que van ser condemnats anteriorment per un jutjat, sinó que també estenia aquesta exculpació a la companyia asseguradora dels vehicles que van provocar el greu accident, cosa que, d’entrada, impedeix que les víctimes cobressin una indemnització de 940.000 euros (726.743 només per a la dona afectada). Aquesta suma, aplicant-hi els interessos legals, ascendeix a cinc milions. Una part d’aquesta quantitat –800.000 euros– ja ha sigut percebuda pels afectats, tot i que la companyia d’assegurances podria reclamar-ho si la situació no es modifica. No obstant, a petició de l’advocat de la família perjudicada, Antonio Calet, els magistrats han aclarit que podrien acudir a la via civil per reclamar-la.

Últim cartutx

«Un espera de la justícia el previsible, tot i que sigui tard, el que no espera és l’inesperat». Amb aquesta breu frase expressa el lletrat Antonio Calet el resultat d’aquest procés judicial que va començar fa 20 anys en un jutjat de Vilanova i la Geltrú. Davant la decisió de l’Audiència, només hi ha dues possibilitats: sol·licitar la nul·litat de l’esmentada sentència (cosa que trigaria bastant) o impulsar el que es denomina com a interlocutòria de quantia màxima. La família afectada s’ha inclinat per aquesta última possibilitat a fi de deixar enrere el llast que suposa un procés que dura ja 20 anys. D’aquesta manera, l’advocat demanarà ara al jutjat que quantifiqui la indemnització per, així, poder reclamar per la via civil. El litigi, per tant, s’allarga.

El periple pel qual ha passat aquest procés judicial en les seves dues dècades d’història no deixa de sorprendre. Després de l’accident, un jutjat de Vilanova i la Geltrú va obrir una causa. El sinistre es va produir perquè els dos vehicles conduïts pels dos acusats, assetjant-se l’un a l’altre, van iniciar una «conducció competitiva» pel passeig Marítim de la localitat i circulant a una velocitat «notablement superior» a la permesa, sosté la primera sentència, la condemnatòria. Quan es trobaven a escassos metres d’una rotonda, el conductor d’un d’aquests turismes, que anava a 89 quilòmetres per hora, va perdre el control després de fregar la vorada del carrer, va derrapar i va envair els dos carrils en sentit contrari. Va impactar frontalment amb el cotxe marca Peugeot on viatjava la família afectada.

Situació temerària

Notícies relacionades

Retard en els processos d’incapacitat: «Han sagnat econòmicament la meva mare»

De vuit mesos a un any i mig perquè el jutjat resolgui una incapacitació: «Estem desbordats»

Després de l’accident, un jutjat de Vilanova i la Geltrú va obrir un procés judicial. No va ser fins al 27 de febrer del 2015 (havien passat més d’11 anys) quan es va celebrar la primera sessió del judici, que es va prolongar durant diversos dies d’abril i juny. Al cap de tres anys, el 15 de juny del 2018, es va dictar la sentència. Un jutge penal d’aquesta població va condemnar R. M. H. i O. G. R. per conducció temerària i lesions causades per imprudència greu. «Els dos encausats, de manera conscient i voluntària, van crear una situació temerària» i aquesta «va suposar un greu perill concret per als usuaris de la via, fins a tal punt que es va concretar en la col·lisió soferta», destaca la resolució judicial.

La sentència del jutge penal de Vilanova i la Gentrú va ser recorreguda i el cas va arribar a l’Audiència de Barcelona el 7 de novembre d’aquell mateix any, 2017, i es va designar un ponent per a la seva redacció al setembre. Com passava el temps i res es movia, el fiscal va presentar el 2021 un escrit reclamant l’«impuls» de la causa i que el tribunal de la Secció Novena resolgués. Els canvis de magistrat ponent (n’han passat tres) no va afavorir que fos així. L’últim es va abstenir el febrer del 2023 i se’n va haver de nomenar un altre. Al final, el 23 de maig d’aquest any, els jutges van dictar la sentència i van absoldre per prescripció. La família afectada pel tràgic accident continua lluitant perquè es faci justícia.