Hi haurà collita al Delta: «Encara no sabem si la qualitat de l’arròs es veurà afectada per la sequera»

El que cal veure és quant arròs recolliran i quina qualitat tindrà. La campanya de reg ha sigut totalment anòmala. L’aigua no ha circulat constantment, perquè els arrossers tan sols disposaven del 55% de la dotació habitual. Mai en la història havien treballat en aquestes condicions i, per tant, el resultat encara és una incògnita.

«Hem hagut de deixar els camps secs durant alguns dies, i en altres casos l’aigua no ha circulat com correspondria», adverteix Daniel Forcadell, arrosser. «Aquest mètode ha provocat un estrès hídric a l’arròs que pot ser que tingui conseqüències. Ho sabrem d’aquí unes setmanes», conclou.

Quan va arrencar la campanya, van començar a llançar aigua als camps sense saber com acabaria. «Les primeres setmanes van ser horribles, la falta de previsió va generar molts nervis», admet Forcadell. Com que al maig va ploure abundantment i el pantà de Mequinensa va recuperar capacitat (es va acostar al 50%), es va assegurar una mica més de la meitat de l’aigua perquè els arrossers poguessin continuar amb el cultiu. Veien llum al final del túnel.

A prop del mar

Però, de tota manera, afirmen que encara és aviat per fer un balanç precís. «Ara l’arròs es troba en la fase crucial. La planta està dedicant totes les seves energies perquè neixi l’espiga i és un moment delicat», detalla Forcadell amb passió per la seva feina.

Els arrossers del delta de l’Ebre han hagut de canviar les seves rutines: «Durant set dies els camps es mantenien plens d’aigua, mentre que durant cinc estaven secs. Aquest fet ens obligava a organitzar molt bé les tasques d’aplicació de fitosanitaris i la gestió de les males herbes».

Ara els agricultors ja saben que podran arribar fins al final del procés. Hi haurà arròs. No obstant, els arrossars més pròxims al mar han patit especialment: «Amb menys aigua dolça, la presència de la sal en aquestes zones ha sigut més alta de l’habitual, fet que debilita la planta». De fet, alguns que treballen aquestes terres es plantegen abandonar-les o deixar d’arrendar-les precisament per aquestes dificultats.

Badies sense oxigen

Cada any noten com l’aigua del mar té més presència als terrenys on sembren l’arròs. La falta d’aigua dolça complica el reg, però també posa en perill la biodiversitat del Delta sencer. Les dades a les quals ha pogut accedir EL PERIÓDICO així ho corroboren.

Notícies relacionades

ENDESA 80 anys d’història de l’electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

L’aigua dels arrossars desemboca a les llacunes salabroses. I d’aquestes es desguassa cap a les badies. Durant aquests mesos, en les anàlisis fetes per l’IRTA, s’ha comprovat que l’estat de l’aigua d’aquestes badies (Alfacs i Fangar) és pitjor que en anys anteriors: s’ha detectat menys oxigen de l’adequat i també temperatures molt elevades (de més de 29 graus). La quantitat de sal a l’aigua supera clarament la mitjana dels últims 10 anys.

Aquest any hi haurà collita. Però els arrossers temen que els hagin «robat la cartera». Després de 160 anys cultivant amb la totalitat de la dotació, no volen que la retallada a gairebé la meitat es repeteixi: «No volem que això serveixi de precedent. Aquest any ha de ser l’excepció. No podem tirar endavant la campanya amb menys aigua dolça de la necessària mai més». Ara només queda saber quant arròs es cull i quina qualitat té. L’habitual són uns 134 milions de quilos.