Suspens en lactància: el 93% dels sanitaris no rep bona formació i el 70% de les mares pateix problemes

Donar de mamar és natural, bonic i bo. Sembla fàcil, però és un art, una tècnica amb complicacions i serveis, afirma el pediatre, metge i divulgador científic José María Paricio, autor de ‘El libro de la lactancia. Todo lo que las madres y la ciencia nos han enseñado’ (Vergara). 

Es pot criar un nen perfectament sa amb biberó, tot i que la llet materna és el millor aliment per a un nadó. Cada any, milers de dones acabades de parir miren de donar el pit als seus nadons i s’adonen que és una tasca titànica. Segons diversos estudis citats per Paricio, fins al 70% de les mares poden tenir algun tipus de dificultat per alletar, especialment durant el primer mes. Els problemes més freqüents són esquerdes al mugró, dolor, cansament extrem i percepció de llet insuficient. En el terreny psicològic, es pateix fatiga emocional i una desesperant sensació de no ser una bona mare, una cosa absolutament falsa i injusta.

Les mares acaben frustrades. Soles, cansades i incompreses. Però elles no en tenen la culpa. El 93% dels sanitaris afirmen que no van rebre una bona formació en lactància materna, segons l’informe ‘Lactància 2023’, elaborat per l’‘start-up’ LactApp amb motiu de la setmana internacional de la lactància, que se celebra des de l’1 al 7 d’agost.

Una qüestió de salut pública

Basat en una enquesta a 1.329 professionals d’infermeria, matroneria, pediatria, medicina de família i nutrició, l’estudi no busca culpabilitzar els sanitaris sinó posar el focus en «un sistema que resta importància a estudiar un procés vital de la salut sexual i reproductiva de la dona com és la lactància materna, amb un gran impacte en les dades de salut pública mundials».

Un clar exemple d’aquesta falta d’oferta formativa és el fet que a Espanya cap carrera de Medicina incloïa formació en lactància materna fins al curs 2018-2019, quan la Universitat de Barcelona (UB) va oferir, com a optativa, una matèria sobfre lactància en el grau de Medicina.

«És imprescindible millorar la formació en lactància materna que s’imparteix en totes les carreres sanitàries», afirma Alba Padró, auxiliar de clínica i cofundadora de LactApp, aplicació fundada el 2016 a Barcelona i que ha sigut premiada per l’Unicef.

Des de les albors de la humanitat

Des de les albors de la humanitat i fins a l’any 1900 tots els nens eren alimentats amb llet de dona ja que els intents que s’havien fet de fer-ho amb llet d’altres mamífers acabaven molt aviat amb la vida dels lactants, recorda el pediatre Paricio. De manera absoluta d’alimentació va passar a ser progressivament minoritari al segle XX en favor de l’alimentació amb fórmules artificials després que la indústria, de manera interessada, comencés a sembrar dubtes. A causa de la misognia estructural, es va considerar que un invent de l’home –la llet en pols per a nadons– era millor que la llet del pit. Les mateixes mares van caure en aquest engany, destaca Paricio.

«Ets adulta. És el teu nadó i la teva criança. Tu manes», afirma Padró en el seu manual ‘Mucha teta, manual de lactancia’ (Grijalbo), deixant clar que cada dona ha de decidir lliurement i sense pressions. L’OMS aconsella el pit perquè és «el més beneficiós tant per a la criatura com per a la mare». L’organisme internacional recomana lactància materna exclusiva durant els primers sis mesos de vida i complementada amb altres aliments fins als dos anys (o el que la mare vulgui).

La doctora Susana Ares Segura, coordinadora de l’àrea de lactància materna del comitè de nutrició i lactància de l’Associació Espanyola de Pediatria (AEP), recorda que, entre altres beneficis, mamar afavoreix el desenvolupament sensorial i cognitiu dels nadons i els protegeix de malalties infeccioses i cròniques. Els adolescents i adults que van ser alletats de nens tenen menys tendència a patir sobrepès, hipertensió o obesitat.

Per aconseguir una lactància exitosa, l’acompanyament i l’assessorament és fonamental. No obstant, el 41% dels professionals enquestats per LactApp assegura que no va tenir cap hora de formació sobre lactància materna durant els seus estudis acadèmics mentre que un altre 30% va rebre menys de deu hores. La majoria (un 60%) declaren que els seus coneixements procedeixen de formacions posteriors realitzes per compte propi i un 25% comenta que, a l’hora d’atendre una mare lactant, es basa en la seva pròpia experiència personal o en la del seu entorn més pròxim.

«És vital comptar amb professionals de totes les especialitats ben formats perquè qualsevol sanitari que atengui una mare lactant ha de poder fer-ho de forma adequada», explica María Berruezo, cofundadora de LactApp, per a qui l’èxit de la lactància està relacionat amb tres factors: l’accés a informació actualitzada, una xarxa d’iguals i un bon suport per part dels experts. «Els professionals han d’oferir opcions a la mare perquè tingui eines i decidir. Per això és molt important estar constantment actualitzat», conclou.

Alletar i treballar

Notícies relacionades

Una fallada als frens és la principal hipòtesi de l’accident mortal

El protocol de grans emergències va funcionar amb èxit

Tenint en compte que les baixes maternals només són de 16 setmanes, l’Associació Espanyola de Pediatria demana a les empreses facilitar opcions per compatibilitzar la lactància i la feina: horari flexible, jornada parcial o teletreball. «Aquestes mesures –explica la doctora Ares– no només beneficien la mare, sinó també l’empresa. «Milloren el grau de compromís de les dones amb l’empresa i redueixen l’absentisme laboral», remarca.

No obstant, segons l’OMS i l’Unicef, més de 500 milions de dones treballadores no es beneficien de mesures de protecció de la maternitat essencials: tan sols el 20% dels països exigeixen a les empreses que ofereixin a les empleades pauses remunerades i instal·lacions per a la lactància o l’extracció de llet. Menys de la meitat dels menors de 6 mesos s’alimenten exclusivament de llet materna. Per això la campanya de la setmana mundial té el lema ‘Amantar i treballar: fem que sigui possible’.