¿Què va moure les dones a votar el 23J? Preferència pel PSOE, rebuig de Vox i altres claus, segons el CIS

Les dones van ser determinants en el resultat de les eleccions generals del 23 de juliol, segons el CIS. Durant la campanya, el Centre d’Investigacions Sociològiques va detectar una sintonia femenina més gran amb el PSOE i gran llunyania amb Vox en comparació amb els homes. Una menor abstenció i menys indecisió van ser altres claus rellevants en la motivació del vot femení durant els últims dies de la campanya.

Aquest dijous, el CIS ha fet públic el seu Estudi metodològic sobre les tendències de definició/decisió de vot al llarg de la campanya electoral de juliol del 2023, elaborat a partir de més de 27.000 enquestes realitzades entre els dies 13 i 22 de juliol, just el dia abans dels comicis.

Intenció de vot

L’estudi permet concloure que el gènere de la ciutadania ha resultat clau a l’hora de triar el sentit del vot. La voluntat manifesta de les dones de votar el bloc de l’esquerra (PSOE+Sumar), del 44,1%, supera en 12,7 punts la de recolzar el de la dreta (PP+Vox), amb el 31,4%, mentre que en la població masculina la diferència és a penes d’un punt (38,6% a PSOE i Sumar i 37,4% al PP i Vox).

D’acord amb les dades, el feminisme s’ha deixat sentir en aquestes eleccions i ha influït en el resultat, a l’haver-se decantat per l’esquerra.

El partit elegit en primer lloc per les dones va ser el PSOE (31,2% en intenció de vot), seguit del PP (25,4%), Sumar (12,9%) i, bastant lluny, Vox (6%). El partit de Santiago Abascal, negacionista de la violència de gènere i contrari al dret a l’avortament i a les quotes, i els seus pactes amb el PP en diferents territoris han copat el debat públic durant la campanya electoral, cosa que podria haver mobilitzat l’electorat femení. La preferència dels homes per Vox és més del doble que la d’elles en totes les categories per les quals ha consultat el CIS.

Al preguntar les dones pels partits que fan les propostes que més s’aproximen a l’ideal de societat espanyola que tenen el contrast és encara més accentuat: el 46% apunta a l’esquerra (29,2% PSOE i 16,8%, Sumar) i el suport a la dreta es limita al 28,9% (22,9% PP i 6% Vox). En el cas dels homes, l’esquerra suma el 41,4% (el 24,6% assenyala el PSOE i el 16,8% a Sumar) i el bloc de la dreta, un 35,5% (un 22,3% per al PP i un 13% per a Vox).

Simpatia, desig, preferència

En una línia semblant, la pregunta del partit pel qual se sent més simpatia. En aquest cas, guanya la resposta «cap», amb un 32,5% de dones i un 34,9% d’homes. A continuació, les dones elegeixen, per ordre, el socialista (17,7%), el PP (10%); Sumar (5,9%) i Vox (2,9%). En els dos primers casos són més les ciutadanes a qui cauen simpàtics el PSOE i el PP que els ciutadans (14% i 8,2%, respectivament), mentre que l’ordre és just el contrari amb la coalició de Yolanda Díaz –única candidata dona– (7,5%) i la de Santiago Abascal (5,5%).

¿I quin partit voldrien que guanyés les eleccions? El 37,6% de les dones, el Partit Socialista; el 28,8%, el PP; el 14,4%, Sumar, i el 5,2%, Vox. Diferent, de nou, al que mostraven els homes: el 32,1% desitjava que fos el PSOE; el 28,1%, el PP; el 15,2%, Sumar, i l’11,8%, Vox.

Baixant al detall de la preferència pels lideratges dels partits, les ciutadanes van dir que preferien que Pedro Sánchez fos el president (38% davant el 33,9% d’homes) en primer lloc, Alberto Núñez Feijóo a continuació (28,2% davant el 29,2% d’homes), després Yolanda Díaz (13,8% davant un 13,2%) i de Santiago Abascal (4,5% davant el 10,2% dels homes). Una cosa és el desig i una altra la percepció de qui resultaria vencedor i podria posar-se al capdavant de l’Executiu: les ciutadanes creien en gran manera que seria el líder popular (48,3% i un 55,2% dels homes) que el socialista (31,8% davant el 31,6% masculí).

Més vot femení per correu, menys abstenció

El CIS també va voler endinsar-se en la manera de votar davant una cita electoral en ple període de vacances estivals. Elles van mostrar una intenció més gran de votar en persona que ells (80,6% dones i 79,4% hombers), però també més ciutadanes havia decidit votar per correu (3% davant el 2,7% dels homes) i més havien enviat ja el seu vot en el moment de l’entrevista telefònica (10,1% davant un 9,2% d’homes).

La manifestació de la decisió d’abstenir-se va ser bastant menor entre les dones (2,2%) que entre els homes (3,4%) i també es van detectar diferències entre els indecisos (no havia pres cap decisió el 4% de les dones i el 4,5% dels homes).

El 84,9% de ciutadanes consultades va afirmar que aniria a votar amb tota seguretat, davant el 78,5% de ciutadans.

Preguntats sobre si la motivació de votar residia més en el rebuig de polítiques que no agraden o del suport que sí que sedueixen, tant homes com dones es van decantar majoritàriament pel vot que secunda polítiques afins (64,9% dones i 68,8% homes), si bé l’oposició a polítiques alienes va ser una qüestió motivacional més important per a elles que per a ells (19,4% davant 15,6%).

Notícies relacionades

El clima i el gènere

La proposta econòmica de Bakú contra el caos climàtic indigna el sud global

Els que ja havien enviat el seu vot per correu van ser consultats pel partit elegit i també aquí el CIS va registrar grans diferències entre els sexes. Les respostes permeten veure que, en general, el vot per correu va premiar més les dues formacions d’esquerra (PSOE+Sumar) amb un 51,5% que les de dreta (PP+Vox), amb un 34,1%. Però aquesta variació encara és més gran entre dones (52,6% per a l’esquerra i 31,2% per a la dreta) que entre homes (49,9% i 37,7%, respectivament).

El suport a la ultradreta del grup que ja havia votat per correu, segons l’operació estadística, va ser de l’11,9% entre els homes i d’un tímid 4,4% entre les dones. Elles havien votat més el PSOE (32,2%) i el PP (26,8%) que ells (29,2 i 25,8%, respectivament), però Sumar havia sigut l’elecció de més votants masculins (20,7%) que femenines (20,4%).