El pastor que va passar la nit a l’incendi de Portbou: «No podia deixar morir les meves cabres»

«Ho he passat molt malament, però és el que havia de fer... Salvar les meves cabres. Vaig estar sol davant el perill», explica Antonio Rodríguez, el pastor que fa més de 20 anys pastura un ramat de 150 cabres a les muntanyes dels voltants de Portbou i Colera. La seva cabana està a 400 metres de la zona zero de l’incendi forestal que ja ha cremat gairebé 600 hectàrees de bosc. L’acció de les seves cabres ha pogut frenar bona part de l’expansió del foc, han reconegut els Bombers de la Generalitat. No obstant això, per salvar el seu bestiar, va passar la nit entre les flames al mig de la muntanya. Aquesta és la història del pastor de Portbou, l’heroi de l’incendi que ho vol deixar de ser.

Tot va començar a les 15.30 hores de la tarda de divendres a Portbou. Una zona que el pastor denomina ‘Les Rambles’, a prop del pantà de Portbou, que quan comença a caure el sol s’omple de passejants. «A veure, no és la zona més bruta de la muntanya, però neta no està, hi ha plàstics i llaunes d’alumini», explica Rodríguez. El foc el va sorprendre pasturant molt a prop, i va començar a portar el seu bestiar en direcció nord, cap a una zona que ja va cremar a l’abril. «Però a mesura que vaig anar pujant vaig pensar, aquí em puc quedar sol i aïllat per les flames». Va tornar a baixar.

Entre anades i vingudes, va arribar al corral del seu bestiar a les 19.30 hores de la tarda. «Jo pensava que acabarien de pressa i podria anar-me’n cap a casa», explica Rodríguez. Però no va passar. La Tramuntana, el vent de l’Empordà, va començar a bufar amb ratxes que van superar els 120 quilòmetres per hora. «Hi va haver gent que em va dir que em quedés, altres que marxés... jo vaig pensar ‘millor em quedo aquí amb les meves cabres perquè si no es moriran i em sentiré culpable tota la nit pensant que les vaig deixar morir’. Això només ho entén un pastor», segueix l’home.

Sol davant el perill

Durant la nit, les flamarades de foc el van sotjar. «El pitjor va ser veure com anaven arribant camions dels Bombers i ningú m’ajudava a remullar», es queixa. L’home, amb l’aigua que conservava en el tancat dels animals, anava remullant la zona. «Les flames se’m van tirar a sobre, estava sol davant el perill», insisteix. Sí que és cert que els Bombers van passar a remullar el seu corral a mitjanit, però la seva zona no era d’alt risc i de matinada hi havia altres prioritats, els pobles costaners estaven sotjats per les flames. «Potser el que vaig fer va ser una temeritat, no ho sé... però no vaig voler deixar-les morir, no m’ho podria perdonar», reconeix el pastor.

A través del mòbil, Rodríguez anava demanant ajuda per moure el bestiar, sense èxit. Els vídeos que va gravar són esgarrifosos. Es veu com les flames queden a escassos metres del bestiar. A mitjanit, reconeix que va pensar a abandonar. «Però em vaig adonar que el foc m’havia rebentat una roda del cotxe. Vaig intentar posar la de recanvi, però amb la calor també estava desinflada. No podia sortir... No sé com vaig sobreviure, però ho vaig fer», explica. Encara recorda el fum, aixecat pel munt de fems que també es va encendre. Rodríguez explica que es va adormir de matinada mirant el foc recolzant el cap en la roda punxada. «Estava exhaust, vaig dormir tres hores, em va despertar la calor d’una flamarada».

Pastors contra el foc

La fundació Pau Costa, que lluita amb pastors per prevenir el risc d’incendi, col·labora des de fa anys amb Rodríguez a Portbou a través del projecte Ramats de Foc. Avui, el seu coordinador, Marc Arcarons, s’ha desplaçat fins a l’incendi a l’Alt Empordà per ajudar el seu pastor. «A ell l’hem vist destrossat. Ha sigut duríssim... Ha estat a l’infern», relata Arcarons, que aquest matí, ha anat a visitar-lo i portar-li alfals perquè les cabres poguessin menjar alguna cosa durant el dia.

«Al desembre deixo el bestiar»

La realitat és que a Rodríguez la pastura no li surt a compte. Necessita una altra ocupació. «Això d’avui ha omplert el got, al desembre deixo el bestiar», explica. Arcarons ja està buscant-li substitut. Aquesta zona de la Costa Brava és d’alt risc d’incendis i no es pot permetre la pèrdua d’un pastor com ell. «És impossible guanyar-te la vida amb això, estem abandonats per tothom i valorats per ningú», es queixa Rodríguez. «La ramaderia extensiva no és prou productiva econòmicament, però la seva funció en l’extinció d’incendis és de vital importància per a la seguretat ciutadana», incideix Arcarons. El sector està pendent d’una subvenció de la Generalitat per ajudar els pastors que ajuden l’extinció d’incendis. «Esperem arribar a temps», sospira Arcarons.

Notícies relacionades

Els pastors demanen pas en la prevenció d’incendis

Incendis a Catalunya: foc forestal a Tivissa (Tarragona) en una zona de difícil accés

Arcarons ho explica des de Colera, el poble que des de la nit de divendres viu confinat. Aquest dissabte els boscos del voltant del poble eren pura cendra. Els veïns, ja més tranquils, ocupen les terrasses dels bars i fins i tot es banyen a la platja. A les tres de la tarda, els Bombers passen per la plaça i es retiren. La seva tasca, als voltants de Colera, és la de mantenir el terra hidratat perquè no torni a revifar el foc. Els veïns els aplaudeixen. «Ells han sigut el nostre miracle, a les quatre de la matinada això era l’infern, avui ja veiem el cel», diu la Pilar, una veïna.

Aquests efectius venen de Manresa, l’Hospitalet de l’Infant i Falset. «Sí, avui això ja té més bona pinta. Si hi ha humor... és que és bon senyal», fan broma mentre fan un descans per menjar. A la mateixa hora, Rodríguez travessa la carretera, envoltada per arbres cremats. El pastor va de Portbou, sense gairebé dormir, cap a Roses, on té l’altra feina que li permet viure per mantenir la pastura del bestiar. En la seva marxa, però, no hi ha aplaudiments ni agraïments.