Vacances amb adolescents: receptes per surfejar entre la diversió i la bomba de rellotgeria

Psicòlogues i psicoterapeutes recorden que els adolescentsni són egoistes ni tenen aquest comportament per fastiguejar. Són nens i nenes que estan en una etapa de transició a la vida adulta i la seva missió en la vida és transgredir normes i límits, el mateix que, al seu dia, van fer els seus pares i les seves mares tot i que no ho recordin. Les receptes per evitar una trinxera diària té quatre passos: empatia (a quilos), comprensió, baixar al seu món i fer coses que els interessin, i implicar-los en la decisió del destí estival i les activitats. També deixar-los el seu espai i, si és possible, organitzar alguna quedada amb els seus amics, als quals consideren els seus veritables referents i són l’essència de la seva vida social. El cervell dels adolescents genera oxitocina a l’estar amb els seus iguals, no amb les seves mares i pares. 

«El còrtex prefrontal del cervell adolescent no està madur, i no ho estarà fins als 20 o 25 anys. Per tant, la seva capacitat d’autoregulació i atenció és limitada. Nosaltres som els adults i sí que podem autoregular-nos emocionalment i ajudar-los a fer-ho», explica Mercedes Bermejo, psicòloga clínica i directora de Sentir, editorial especialitzada en la salut emocional de la infància i la joventut. «El primer que hem de fer és entendre que els nostres fills no tenen la mateixa perspectiva que nosaltres davant les vacances. Nosaltres les sobrevalorem, pensem que, després de tot l’estrès i la càrrega laboral de l’any, ve una època de pau i diversió. Idealitzem l’estiu», destaca.

Implicar-los en la decisió

Tots els experts recomanen implicar la quitxalla en la decisió d’on anar de vacances. «Ells no decideixen, però poden opinar. I, no obstant, moltes vegades ni els hi preguntem ni tampoc els informem del destí, ja sigui un viatge a un altre país o un càmping al poble més pròxim. Ens frustra gastar-nos diners en una cosa que ells no aprecien. Però cal recordar a tots aquests pares que aquesta decisió és seva, no dels seus fills i filles. Som nosaltres els que tenim consciència del valor de les coses, ells no», afegeix Bermejo.

«Molts pares opten per un tipus d’estiueig en funció dels seus gustos i interessos, però no recauen en què els pot venir de gust als seus fills. Necessitem connectar-hi, amb les seves necessitats i els seus gustos», remarca la psicòloga clínica i especialitzada en població infantojuvenilElisa López. L’estiu hauria de ser una oportunitat per encaixar més amb els fills. «Els nostres plans els semblen avorrits. Tu vols conèixer una ciutat o visitar un museu, i ells no. Cal parlar-ho molt i traçar un dia un pla una mica més d’adults i un altre, una cosa que els agradi més a ells. Hem de preguntar-los què els ve de gust», afegeix la psicoterapeuta.

La directora de Sentir recomana baixar al món dels adolescents per conèixer-los millor. «Hem d’adaptar-nos als seus hobbies. I si has de fer un short a Youtube perquè és el que li agrada al teu fill, doncs ho fas. I si has de menjar en una hamburgueseria barata en lloc d’un restaurant car, doncs ho fas també. No cada dia de les vacances, però sí alguns», insisteix. Tot i que sembli que ells són uns deslligats i passen de tot, sempre cal mostrar interès per les seves coses. «És igual si li preguntes alguna cosa de la seva vida i no et contesta. Cal mostrar curiositat, això sí, sense interrogar i sense jutjar», afegeix López.

Sobreprotecció

Malgrat que els adolescents estan en procés de ser adults, no deixen de ser nens. Nens que, en molts casos, han passat una infància de sobreprotecció. «Ells no tenen la culpa de tenir hipermares i hiperpares que han procurat evitar-los qualsevol mal, disgust o contrarietat al llarg de la seva infància. Hi ha nens preadolescents que no saben ni creuar bé un semàfor perquè ja ho fan els seus pares per ells», critica López, que demana als progenitors fugir de les empentes de la sobreprotecció.

Organitzar una quedada puntual amb alguns amics dels fills és una altra formidable idea perquè l’estiu no sigui una trinxera familiar. També ho és, segons l’opinió de Bermejo, posar la norma de sopar en família. «Això és una cosa que cada vegada es fa menys, però resulta fonamental. És un gran prescriptor de la salut mental», remarca. Un estudi recent de la Generalitat confirma, de fet, que els menors que sopen o mengen amb els seus pares i mares –també els que parlen en família de temes d’actualitat o coses del col·le– tenen millors resultats acadèmics que els que no ho fan gairebé mai.

Una Feina que comença abans

Notícies relacionades

¿Per a què utilitzen els joves el mòbil? Depèn dels seus vincles afectius

ENDESA 80 anys d’història de l’electricitat

Tot i que molts progenitors tenen la sensació que, d’un dia per l’altre, els seus nadons s’han convertit en adolescents, les expertes recalquen que la criança i l’educació dels fills comença en la més tendra infància. «La feina comença quan són petits. Als 15 anys ja tenen implantats els valors i els principis que tu, com a pare i mare, els has inculcat», explica López.

La psicòloga recomana als pares que ofereixin confiança als seus fills perquè, des de petits, els expliquin coses i sàpiguen que hi poden comptar. «Si el jutges, si el critiques, si dius que és horrible tot el que fa, fugirà de tu i no t’explicarà res. És fonamental que t’expliquin coses, tot i que no totes t’agradaran», adverteix.