La vigilància amb drons de piscines i jardins per la sequera posa en perill el dret a la intimitat

La mesura de vigilar les cases amb dispositius aeris ha encès un acalorat debat social amb un alt component jurídic. Més enllà de les opinions individuals, ¿què diuen les lleis? La sequera és extrema i tot apunta que les restriccions aniran en augment, per la qual cosa el context llança un grapat de qüestions pertinents. ¿Què ha de prevaler en aquest tango entre la privacitat i l’interès general? ¿El dret a la intimitat i la inviolabilitat del domicili o l’interès col·lectiu? ¿Pot un dron fer una foto d’una casa particular sense l’exprés consentiment del seu propietari o una autorització judicial? 

El decret antisequera –aprovat el març passat al Parlament– prohibeix omplir les piscines particulars amb aigua dolça (fer-ho amb aigua de mar està permès). De cara al sufocant estiu, moltes llars amb piscina pròpia han optat per utilitzar productes químics per netejar i desinfectar l’aigua, sense necessitat de buidar-la i omplir-la de nou.

A Calafell (Baix Penedès) hi ha unes 2.500 piscines particulars, una quantitat que, segons fonts del consistori, resulta «impossible de vigilar per via terrestre». Segons el projecte municipal, els drons només volaran de dia i, en cas que la imatge capti una persona, s’eliminaran.

Daniel Salvador, advocat penalista del despatx Vosseler, recorda que els ajuntaments estan capacitats per acotar l’ús de l’aigua amb l’objectiu de combatre la sequera. Per exemple, restringint horaris, fent recomanacions als veïns i limitant l’aigua dels serveis públics (jardins o fonts). És el que ha fet també l’Ajuntament de Calafell. Ara bé, respecte a l’ús de drons per captar imatges, sigui de la piscina o del jardí d’una casa particular, el penalista deixa clar que existeix un «dret fonamental», recollit a l’article 18.2 de la Constitució: la inviolabilitat del domicili. «Aquest dret està per damunt de tot», insisteix. L’advocat llança diverses preguntes per posar en dubte la legalitat del projecte: «¿Qui maneja aquest dron? ¿Com es gestionen aquestes imatges?»

«Si el consistori utilitza aquestes fotos per obrir un expedient sancionador, s’ha obtingut una prova vulnerant un dret fonamental», acaba Salvador, després de deixar clar que un tribunal només admetria una prova així si estiguéssim davant un delicte flagrant, no d’un incompliment administratiu (com és el cas). «Si només tens la sospita que s’està cometent aquest delicte, necessites autorització judicial», conclou Salvador.

Identificació de les persones

Xavier Arbós, catedràtic de Dret Constitucional en la Universitat de Barcelona, opina que un altre dels problemes de la norma és si les fotos captades pel dron permeten identificar una persona. Una cosa que, segons la seva opinió, xocaria amb el dret a la intimitat i la mateixa imatge, especialment si es fa pública la foto i la corresponent sanció per omplir la piscina. «Una altra cosa és que aquesta foto no tingui elements per vincular-lo amb una persona i arribi la sanció de manera privada», comenta el professor universitari, que també recorda la importància que l’ajuntament tingui la competència i estigui habilitat (o hagi habilitat un altre operador) per a l’ús de drons.

Arbós recorda que, fa diversos anys, a Galícia també es va generar controvèrsia després que Hisenda detectés l’existència de més de 7.000 piscines construïdes sense el permís necessari i que, per tant, eren inexistents a ulls del fisc. Els tècnics van anar inspeccionant a peu ciutats i pobles, però també es van utilitzar drons, imatges per satèl·lit i l’eina Google maps.

Protecció de dades

«Sembla evident que, per supervisar el control de les mesures imposades contra la sequera, es captaran voluntàriament o involuntàriament imatges de persones que es troben als seus domicilis, encara que el dron es trobi sobrevolant un espai exterior. Si les esmentades imatges permeten la identificació de persones físiques, serà indiscutiblement d’aplicació la normativa de protecció de dades i s’haurà d’eliminar qualsevol dada que permeti identificar una persona», explica Miriam Company Marsa, advocada de Molins Defensa Penal. Tot i això, a l’experta li sorgeixen dubtes respecte a com afecta l’ordre municipal al dret a la intimitat i a la privacitat de les persones. «S’han de ponderar els principis de proporcionalitat i necessitat a fi de valorar la raonabilitat i adequació de l’ús dels esmentats mecanismes», afegeix. 

 

Notícies relacionades

Aquests són els primers municipis de Catalunya que entren en emergència per sequera | Llista

Catalunya activa el pitjor escenari per sequera: 24 municipis entren en emergència

Segons l’opinió de Company Marsa, som davant d’una «mesura qüestionable» perquè «es tracta d’una ingerència en la intimitat de les persones». Igual com els anteriors experts consultats per EL PERIÓDICO, l’advocada conclou: «Si fins i tot tractant-se de la persecució d’un fet delictiu no estaríem davant una qüestió pacífica, poc menys que controvertida serà l’esmentada mesura en aquells casos en què l’ús de drons tingui com a finalitat la persecució de comportaments sancionables administrativament».

Un altre advocat penalista, Miguel Capuz, insisteix en el mateix: el problema estarà en la manera en què es respecti –o no– la intimitat de les persones que resultin gravades pels drons a les seves piscines. «¿Com sabran aquestes persones que han sigut gravades i que, al seu torn, s’han esborrat les imatges? Si no se’ls notifica i no poden exercir els seus drets entenc que això afectaria la seva intimitat. I conseqüentment podrien denunciar», conclou.