De custòdia compartida a pagar una pensió: així són els divorcis amb mascotes

Vint euros al mes per animal, veterinari al 50%, custòdia compartida o règim de visites en ocasions especials. Any i mig després de la reforma del Codi Civil que va obligar a precisar el destí de les mascotes en els divorcis al passar a ser considerats «éssers sintents», les solucions judicials són dispars, tot i que hi ha un comú denominador: si hi ha nens, l’animal va amb ells.La llei del règim jurídic dels animals –que va entrar en vigor el gener del 2022– estableix que en els casos de divorcis es decidirà el destí dels animals de companyia «tenint en compte l’interès dels membres de la família i el benestar de l’animal».

«Quan ve un client i et planteja la seva crisi matrimonial, poques vegades parla del seu animal de companyia. Juntament amb els fills, la vivenda o la hipoteca, hem d’indagar què passa amb la mascota, qui se n’ocupa, qui la cuida, quines són les seves despeses», explica María Pérez Galván, vicepresidenta de l’Associació Espanyola d’Advocats de Família (AEAFA). Tot i que considera que en el dret de família hi havia prioritats més urgents, com una llei de custòdia compartida dels fills o una regulació legal de les parelles de fet, Pérez Galváno recolza unes normes que responen a la conscienciació social més gran davant els animals i a la seva creixent presència a les llars.

La sentència pionera

El 2010, una sentència d’un jutjat de Badajoz, firmada per qui avui presideix l’Audiència Provincial, Luis Romualdo Hernández Díaz-Ambrona, va acordar la custòdia compartida d’un gos després de la separació d’una parella: es mantindria sis mesos amb la dona i sis mesos més amb l’home. El jutge reconeixia els «grans i sentits afectes» que generen els gossos i els considerava objecte de drets com a éssers «sensibles i independents».

Tretze anys després, el nombre de mascotes ha crescut exponencialment. Segons el cens de l’Associació Nacional de Fabricants d’Aliments per a Animals de Companyia i Veterindustria, a Espanya hi ha 29 milions d’animals de companyia. Després de la reforma del Codi Civil, la llei hipotecària i la llei d’enjudiciament civil sobre el règim jurídic dels animals, la recent llei de benestar animalregula els drets d’aquests «éssers sintents» i les obligacions dels seus propietaris.

20 euros al mes per mascota

El març passat, l’Audiència Provincial de Lleó va deixar clara la importància que les parts en conflicte reuneixin tota la informació possible per ajudar els tribunals a prendre una decisió. Una dona havia recorregut la seva sentència de divorci i advertia que no s’havia dit res sobre les mascotes que tenia amb la seva parella, amb qui havia creat al seu dia una associació per rescatar animals abandonats i havia arribat a ajuntar tres gossos i set gats.

L’home no mostrava interès a quedar-se amb els animals i la dona li demanava 500 euros mensuals per a la seva cura, però l’Audiència va rebaixar considerablement les seves pretensions perquè les factures que va entregar no arribaven a aquesta suma. Com que tampoc va presentar un informe pericial sobre el cost aproximat que suposa la cura de cada mascota, el tribunal va fixar que la contribució de l’home s’havia de limitar a 20 euros per animal, és a dir, 200 euros al mes. Nombroses sentències opten per la decisió salomònica del repartiment de les despeses, de les consultes al veterinari al collar antiparasitari.

La mascota, amb el nen

Quan hi ha nens, destaca l’advocada, el destí del gos sol anar amb els menors. El març passat, per exemple, l’Audiència de Madrid li va dir no a una dona que va recórrer els termes del seu divorci i va voler que la mascota es quedés amb ella, malgrat la custòdia compartida dels fills. «Entenem que l’animal és de tota la unitat familiar, i el seu benestar passa perquè estigui amb els menors, i en conseqüència amb cadascuna de les parts litigants, en els períodes que els correspongui estar amb els seus fills», van manifestar els magistrats.

«En les seves estades amb el pare, els menors portaran la targeta sanitària i el seu DNI, així com els seus respectius equipaments esportius, estris i llibres escolars, telèfons mòbils, ordinadors i la seva mascota», es precisava en una altra sentència dictada ala Corunya al novembre.

Règim de visites i vacances

Notícies relacionades

Les claus de la llei de protecció animal que enfronta caçadors i animalistes

Endesa, 80 anys d'història de l'electricitat

L’Audiència Provincial de Còrdova va haver de resoldre també el cas particular de dues gosses per a les quals s’havia fixat judicialment un règim de visites després del divorci del matrimoni: L’Elena –nom fictici– s’havia quedat amb els animals, però l’Erica els podia tenir caps de setmana alterns. La primera va recórrer al·legant que les gosses eren seves abans del casament i el tribunal es va inspirar en el nou Codi Civil per recordar-li la necessitat d’atendre el benestar de l’animal «amb independència de la titularitat dominical d’aquest». En la seva sentència va concretar detalls que faltaven, deixant clar que les dues dones haurien de compartir els animals en períodes especials com Nadal, Setmana Santa i estiu.

Pérez Galván destaca la importància de l’especialització de l’advocat de família, però no oblida que és el jutge l’encarregat d’interpretar les circumstàncies de cada cas a l’hora d’aplicar la llei. Entra en joc allà la seva sensibilitat cap als animals o la seva conscienciació. «Un jutge jove és probable que tingui animals o que n’hi hagi en el seu entorn, amb la qual cosa s’implicarà més», apunta. «Fins ara –afegeix aquesta jurista– els animals domèstics eren els grans oblidats en els procediments de família; ara passen a ser protagonistes i hi ha qui no ho assumeix».