Les piscines com a refugi davant la calor

A mesura que el mercuri es dispara durant els sufocants mesos d’estiu, buscar refugi en la fresca abraçada de l’aigua es converteix en un instint universal, fins i tot per als no humans. Enmig de les creixents preocupacions per l’estrès tèrmic urbà, estudis recents destaquen la importància dels refugis climàtics per brindar confort tèrmic, en particular a les poblacions vulnerables que sovint no disposen d’aire condicionat (o dels recursos per encendre’l).

Les piscines públiques municipals juguen un paper important com a possibles refugis climàtics, ja que ofereixen una combinació única d’alleujament de la calor, oci i àmplia participació comunitària. Això les converteix en eines vitals per a les ciutats que lluiten contra les temperatures cada vegada més altes.

Amb això dit, ¿s’haurien de construir més piscines a les ciutats? ¿Haurien de ser gratuïtes les piscines municipals?

Capbussons contra les onades de calor

El poder refrescant de l’aigua és un aliat important per mitigar la calor urbana. Des de fonts i jocs d’aigua lúdics fins a estanys en parcs i places, els elements aquàtics poden reduir significativament les temperatures ambientals, oferint alleujament a l’opressiu efecte illa de calor urbana.

Quan un pot submergir-s’hi, ¡encara millor! Les piscines municipals són essencials en ciutats sense platges. Però fins i tot en aquelles afortunades amb costes, es converteixen en refugis vitals tant per als que viuen lluny de la platja com per als que desitgen evitar les molèsties de la sorra, l’aigua salada i les onades del mar.

A més, les piscines municipals poden considerar-se alternatives més segures per nedar, ja que sovint es mantenen meticulosament i compten amb vigilants salvavides. D’aquesta manera, democratitzen la natació segura, principalment per a nens petits i persones que no saben nedar, de manera que fomenten tant la seguretat com la cohesió comunitària.

Dit això, que quedi clar que el propòsit d’una piscina pública durant esdeveniments de calor extrema no hauria de ser el de facilitar la natació o l’exercici extenuant, sinó proporcionar un espai segur on refrescar-se.

Als pobles i les ciutats més petites d’Espanya, les piscines públiques municipals emergeixen com a centres vibrants, on comunitats diverses es barregen, comparteixen pícnics, rialles i moments de relaxació. Aquestes piscines ofereixen una fuita serena de la calor extrema sense l’aglomeració que sovint s’observa a les ciutats més grans.

Investigacions recents realitzades al barri del Raval a Barcelona han revelat que les piscines públiques serveixen com a santuaris per a les poblacions immigrants durant els abrasadors estius. Més enllà de refrescar-los, aquestes piscines proporcionen un espai perquè les famílies i els amics es reuneixin, de manera que fomenten un sentit de pertinença que transcendeix les restriccions de silenci i civisme de les biblioteques o altres espais tancats.

Navegant obstacles

Si bé les piscines públiques municipals tenen un atractiu innegable, amaguen certs desafiaments sota la superfície. En comparació, altres formes de refugis climàtics, com les biblioteques, els centres poliesportius i els parcs, podrien protegir més persones de la calor extrema amb requisits de manteniment més baixos.

A més, els centres urbans s’enfronten al triple desafiament de piscines exteriors limitades, atapeïdes i cares per entrar-hi. A Madrid, on hi ha una piscina per cada 150.000 habitants, aconseguir entrades en línia es converteix en una competència. I a Barcelona, tot i que hi ha més oferta de piscines, les entrades individuals poden arribar a costar 16 euros.

D’altra banda, algunes piscines poden enfrontar problemes d’exclusivitat i exclusió, especialment quan es converteixen en atraccions turístiques, com és el cas de la Piscina Municipal de Montjuïc a Barcelona, que ofereix una privilegiada vista panoràmica de la ciutat. El resultat són cues de turistes fent-se ‘selfies’, mentre que els residents locals es queixen de tenir-hi limitats el seu accés i participació comunitària.

Les desigualtats també sorgeixen quan les famílies de baixos ingressos es veuen excloses d’aquests refugis climàtics a causa dels costos elevats o per no sentir-se prou acollides a causa del seu origen religiós o ètnic. En canvi, alguns residents veuen aquesta demanda com una oportunitat per començar a cobrar per l’accés a les seves pròpies piscines privades.

Aquest problema s’estén més enllà d’Espanya: als Estats Units milions de persones no tenen accés a llocs segurs per nedar, mentre que les piscines privades es multipliquen sense control. I a Sud-àfrica, la sequera implacable va segar vides en comunitats vulnerables, mentre que als barris acomodats a les piscines privades no els va faltar aigua.

A Catalunya, des de l’abril, es permet que s’omplin piscines municipals i d’«ús comú» fins i tot durant les sequeres, per considerar que existeix un element de salut pública en permetre el bany als equipaments públics durant l’estiu.

Com evitar que els beneficis se’n vagin pel desaigüe

Assegurar un accés equitatiu a les piscines-refugi requereix intervencions polítiques deliberades i un enfocament d’adaptació multifacètic:

Més enllà de la vora de la piscina

Tot i que les piscines públiques municipals ofereixen una solució tangible per fer front a la calor urbana, són només una peça del complex trencaclosques de l’adaptació al canvi climàtic. S’han d’integrar en un marc més gran de planificació urbana sostenible que inclou altres mesures com l’augment de la cobertura vegetal, així com la reducció de l’asfalt i les superfícies impermeables.

Alhora, és fonamental invertir a convertir altres espais públics, com les biblioteques i els parcs, en refugis climàtics per maximitzar la disponibilitat d’espais de refugi per a grups necessitats.

Notícies relacionades

ENDESA 80 anys d’història de l’electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

Davant els desafiaments d’un món que s’escalfa ràpidament, l’ocupació de piscines públiques com a refugis climàtics no només proporciona un alleujament davant la calor, sinó que també ofereix una oportunitat per fomentar solucions d’adaptabilitat urbana més inclusives, equitatives i sostenibles.

D’aquesta manera, les nostres ciutats seran més resilients al canvi climàtic si salvaguarden el benestar de tots els residents, independentment del gènere, el nivell socioeconòmic i el codi postal.