Una troballa històrica a Múrcia: l’esquelet neandertal més complet del món

Mai al món s’havia vist res igual en el camp de l’arqueologia. Els experts han trobat a Torre Pacheco l’esquelet neandertal més complet del món, al qual han anomenat ‘Paloma’. Pertany a una dona d’uns 20 anys i el més cridaner és que té la pelvis més completa i també la més ben conservada. El descobriment ha sigut possible gràcies a l’excavació del jaciment paleoantropològic de la Sima de las Palomas del Cabezo Gordo, a Torre Pacheco, que va començar fa tres dècades, però continua avançant en profunditat.

De fet, en aquesta fase de la campanya (la 30) s’han arribat a soscavar més de dos metres per sota d’on es van trobar els esquelets articulats en la fase anterior, i prop de set sota cota zero i la visera rocosa a la qual havia arribat el farcit de sediment quan es va iniciar l’excavació. Així ho va assegurar aquest dimarts l’Ajuntament de la localitat.

Dos esquelets més

Col·laboradors de l’Institut d’Antropologia de la Universitat de Zuric tenen la intenció de publicar-ho a través de la reconstrucció virtual per la Informàtica, en què són autoritats mundials. Les restes femenines no són les úniques que s’han trobat. En total, han aparegut tres esquelets, dos de persones adultes i un d’algú més jove. Partint de l’anatomia, els cranis i les mandíbules s’han identificat com a part de l’espècie de l’Home Neanderthal (‘Homo neanderthalensis’), que va poblar la Terra fa uns 50.000 anys.

El nivell al qual s’ha arribat en aquest 2023 correspon al període interglacial –la seva antiguitat és d’entre 100.000 i 130.000 anys–, segons les determinacions per la metodologia de la luminescència òptica de sediment realitzada a la Universitat d’Oxford pel professor Jean-Luc Schwenninge, col·laborador de l’equip científic coordinat per Michael Walker, professor emèrit d’Antropologia de la Universitat de Múrcia.

La capa assolida és «extraordinàriament rica en restes d’animals», entre les quals esmenten la tortuga, el conill, el cavall, el cérvol, el rinoceront, la gran hiena de les cavernes (‘Crocuta crocuta spelaeus’), el llop, la cabra hispànica o el porc espí, a més de la falange d’un carnívor molt gran que guarda similitud amb el lleó de les coves (‘Panthera leo’).

Així mateix, s’han recuperat restes d’ossos d’origen animal que presenten senyals per combustió, i hi ha indicis que apunten que a la zona es preparava rostit de carn. Aquesta última dada se sosté també amb les restes de cavall silvestre cremat, de cèrvids i de cabra hispànica. A això se suma que també s’han recuperat estris de sílex, calcària, marbre, quars i quarsita, entre els quals hi ha puntes i rasadores mosterianes.

L’alimentació a través de la tosca

Sembla que no només de carn vivia l’Home Neanderthal de la Sima de las Palomas, també de matèria vegetal. Si els investigadors han pogut saber-ho ha sigut gràcies a la tosca de les dents, en la qual hi ha presència de fitòlits. Com indicava Michael Walker, tot indica que les plantes que menjaven eren llavors de gramínies, rizomes o tubercles, que els proporcionaven midó. Així va quedar constatat, remarcava, en un article publicat a la prestigiosa revista Journal of Human Evolution.

Possiblement, les capes en via d’excavació es corresponen amb un abocador d’un campament neandertal, que hauria estat situat al voltant de la boca de l’avenc, en una petita terrassa. Aquesta hauria desaparegut per l’erosió.

Anteriors troballes

Fins al moment s’han recuperat i classificat més de 300 ossos fragmentats i dents neandertals que demostren la presència d’uns quinze individus –adults, nens i nadons–. Entre ells s’inclouen tres esquelets articulats que es van trobar a la campanya anterior. Conformen el conjunt més important de restes de l’espècie humana fòssil Homo neanderthalensis de tot l’arc del Mediterrani espanyol.

El lloc va ser freqüentat pels neandertals en el Paleolític Mitjà, en el que sembla un lloc pel qual es decantaven per abandonar les restes dels seus difunts. La investigació científica va arrencar el 1992. Un any abans van trobar les primeres restes, maxil·les i mandíbules. No va ser fins al 2005 quan van començar a aparèixer parts de l’esquelet en connexió anatòmica, en una zona profunda que es trobava sota un talús de pedres i lloses cementades, amb tota probabilitat per evitar la presència de depredadors com la hiena, el gat bru i el lleó.

Notícies relacionades

El clima i el gènere

La proposta econòmica de Bakú contra el caos climàtic indigna el sud global

A l’ampliar l’àrea d’excavació es va recuperar un altre esquelet gairebé complet d’un adult que descansava sobre el d’un nen. L’Ajuntament de Torre Pacheco ha destacat la gran tasca de l’equip que porta a terme el delicat treball de separar i netejar al laboratori les restes embegudes en conglomerat cementat.

L’antiguitat s’ha pogut determinar gràcies al mètode d’anàlisi d’isòtops d’urani i per l’estimulació de la luminescència òptica de grans del sediment. La seva repercussió internacional és innegable i tota una troballa en el camp de la ciència i l’antropologia. Tant, que l’últim neandertal es va localitzar fa quatre dècades a França, deu anys abans que es comencés a treballar a la Sima de las Palomas. Les campanyes d’excavació es realitzen anualment.