Alarma per l’últim cas d’intrusisme en estètica: «És molt perillós»

És tan sols l’últim cas conegut. La Guàrdia Civil de Màlaga ha detingut una dona –pels delictes d’intrusisme professional, lesions i per delictes contra la salut pública– que realitzava tractaments estètics al seu domicili sense la titulació requerida. Els investigadors apunten que hi pot haver un centenar d’afectats. Alguns, van acabar a l’hospital. Els metges mostren, una vegada més, la seva preocupació. També la seva sorpresa. Apunten a la responsabilitat personal del pacient «quan tria tractar-se d’un procediment mèdic en un domicili particular. Habitualment, per accedir a costos molt per sota de la mitjana del mercat», indica Isabel de Benito, presidenta de la Societat Espanyola de Cirurgia Plàstica, Reparadora i Estètica (SECPRE).

«No deixa de sorprendre’ns que hi continuï havent circumstàncies (com la de la informació donada a conèixer per la Guàrdia Civil), on hi ha dos vessants: d’una banda, la persona que exerceix com a suposat metge, que demostra no tenir cap tipus d’escrúpol, però també l’altra part, la del pacient, que acudeix a injectar-se o operar-se a un domicili. No és excusa, amb els mitjans disponibles avui dia, adduir falta d’informació. El pacient té una responsabilitat personal», indica la presidenta de la SECPRE.

Pacients a l’hospital

De Benito afegeix que «aquest tipus d’intrusisme, molt perillós, és, afortunadament, poc freqüent». Amb informació de la Guàrdia Civil, d’aquest dimarts, la investigació de Màlaga es va iniciar després de rebre cinc denúncies de persones que deien haver rebut tractaments estètics, consistents en injeccions de bòtox o àcid hialurònic, entre altres medicaments, en un domicili particular ubicat a la Cala de Mijas. Tractaments que els haurien ocasionat diferents lesions per les quals van haver de ser tractades en diferents hospitals de la província de Màlaga.

Els investigadors van comprovar que la presumpta professional no tenia titulació com a metge, ni estava col·legiada. En el registre s’han intervingut 3.400 unitats de bòtox, un quilo d’àcid hialurònic, diversos viaris contenint medicaments injectables i innombrables estris sanitaris com agulles hipodèrmiques, xeringues, etc.

Els medicaments eren emmagatzemats sense les menors condicions higienicosanitàries, utilitzant la nevera de la seva cuina per a la seva conservació amb la resta dels aliments. La nombrosa documentació que es va confiscar apunta que hi podria haver més d’un centenar d’afectats. A més, es continua investigant si la detinguda adquiria els fàrmacs, via internet, procedents d’altres països, així com si aquests complien els requisits sanitaris pertinents.

Llicència sanitària

L’intrusisme és una de les grans preocupacions en el sector. La Societat Espanyola de Medicina Estètica (SEME) presentat al febrer el seu segell digital de garantia mèdica. La U.48 és la llicència sanitària que identifica la clínica com a centre sanitari autoritzat. A Espanya hi ha 6.305 clíniques autoritzades pel Ministeri de Sanitat per exercir aquesta especialitat. La resta no ho estan.

Els metges volen ajudar a identificar en un cop de vista a través d’internet les clíniques autoritzades i, per tant, segures, en un país on el 40% de la població s’ha sotmès en alguna ocasió a aquest tipus de tractaments. Segons les dades de l’últim informe socioeconòmic de la SEME, l’edat mitjana d’accés a aquest tipus de tractaments ha passat dels 35 als 20 anys. Un públic que accedeix cada vegada més jove i més influït per les xarxes socials. El que sembla el caldo de cultiu perfecte per als suplantadors de funcions en el sector, alerten els metges.

L’altre intrusisme

No obstant, existeix un altre intrusisme, «més específic», crida l’atenció la presidenta de la SECPRE, la doctora De Benito, que és el dels mateixos metges «que efectuen tractaments quirúrgics estètics sense tenir les competències formatives per realitzar-los». En aquest sentit, la societat científica, afegeix, «continua impulsant la modificació legislativa mitjançant un projecte no de llei (PNL) que s’està actualment desplegant i que contempla diferents aspectes».

Entre els casos més dramàtics, el de Sara Gómez, que va morir l’1 de gener del 2022 després de passar 29 dies a la Unitat de Cures Intensives de l’hospital Santa Lucía de Cartagena (Múrcia). Després de la seva mort, familiars i veïns van iniciar un moviment per exigir justícia i, gràcies a les seves reivindicacions, el Congrés dels Diputats va aprovar, ara fa gairebé un any, la proposició no de llei coneguda popularment com a ‘llei Sara’ per combatre, precisament, l’intrusisme laboral en la professió mèdica i, concretament, en la cirurgia estètica.

Notícies relacionades

El clima i el gènere

La proposta econòmica de Bakú contra el caos climàtic indigna el sud global

L’objectiu final és la seguretat del pacient, diu la cirurgiana plàstica Isabel de Benito, quan se sotmet a un procediment estètic, «evitant zones indefinides de  les lleis actuals, que permeten a certs professionals no qualificats, col·locar-se en una ‘terra de ningú’ per poder exercir». La màxima responsable dels cirurgians plàstics considera que «amb les modificacions que proposem, el pacient podrà tenir més informació i seguretat a l’hora d’elegir un especialista qualificat».

En la primera quinzena de setembre, la SECPRE presentarà l’informe ’La realitat de la Cirurgia Estètica a Espanya’, l’últim amb dades actualitzades sobre xifres globals de l’activitat, tendències i distribució de les intervencions més demanades per edats i sexe dels pacients. Amb les últimes estadístiques disponibles, a Espanya es realitzen prop de 400.000 intervencions a l’any i, com s’ha dit, cada vegada són més els joves que passen pel quiròfan o se sotmeten a tractaments per millorar o canviar el seu aspecte.