La trista història del xerpa Mohammed Assan: quan el cim s’anteposa a la vida

El 27 de juliol va morir el muntanyenc Mohammed Assan al coll d’ampolla, intentant ajudar a ascendir el cim del K2 a l’Himàlaia, la segona muntanya més alta del món, mentre altres alpinistes passaven al seu costat sense prestar-li ajuda. La seva història és també la de centenars de nepalesos, siguin o no xerpes, i pakistanesos que han mort per l’obsessió d’alguns dels seus clients per arribar al cim.

«El ‘coll d’ampolla’ del K2 és una de les parts més perilloses d’aquesta muntanya. Té el sobrenom de ‘la muntanya assassina’. És un tram estret i molt perillós, similar al pas de Hillary a l’Everest» explica Lakpa Nuru a EL PERIÓDICO, un xerpa que viu a Barcelona. «Es troba a vuit mil metres d’altitud, s’ha de creuar caminant acuradament sobre el gel i també sota un enorme bloc gelat que et penja sobre el cap i que en qualsevol moment es pot desprendre sobre teu i matar-te», afegeix.

«La vida és molt fràgil»

L’obsessió per arribar al cim d’alguns muntanyencs costa la vida de molts xerpes. «Per la meva experiència a l’Himàlaia, en aquestes altituds la vida és molt fràgil per múltiples motius. A vuit mil metres moltes persones tenen al·lucinacions, i accidents i malalties que són lleus al nivell del mar però allà a dalt es tornen letals, les decisions han de ser ràpides i l’instint de supervivència està a flor de pell», explica a aquest diari Xiana Siccardi, periodista i dona de Lakpa Nuru. Junts han escrit ‘Sherpas. La otra historia del Himalaya’ i els beneficis dels autors gràcies a l’obra els destinen a ajudar la comunitat i a netejar l’Everest. 

Molts muntanyencs i alpinistes anteposen la possibilitat de protagonitzar una fita a la seva pròpia vida. «Hi ha clients que no volen girar cua perquè estan obsessionats amb fer cim, han pagat molts diners per ser allà. Cap muntanya ni cap rècord val la vida d’una persona: el veritable èxit és salvar la vida a algú», recorda la Xiana. «Hi ha nepalesos que cauen i moren a les esquerdes, i altres que es queden impedits de per vida. Hi ha un munt de viudes als voltants de l’Everest», afegeix.

«El Lakpa ha perdut una dotzena de familiars que mai van tornar, aquesta és l’altra cara de l’Everest. Evacuar una persona a 8.000 metres requereix unes sis persones i és, certament, molt perillós, però potser llavors no hauria d’estar permès pujar a una muntanya si no es garanteix el rescat», reflexiona la periodista catalana.

La perillosa maledicció dels xerpa

La història d’aquesta ètnia s’uneix amb els occidentals a partir del 1953, quan Edmund Hillary i Tenzing Norgay van pujar i van baixar sans i estalvis l’Everest i va començar la febre. «Es van convertir en els perfectes ajudants: carregaven amb els campaments, subministraven menjar i cuinaven, coneixien les muntanyes i se sol dir que podien sobreviure a aquests climes extrems d’altitud i fred», informa. «Els nepalesos havien d’acceptar moltes penúries per diners, com dormir al ras a la neu i pujar vuitmils sense cap classe d’equipament protector», recorda Siccardi.

Notícies relacionades

ENDESA 80 anys d’història de l’electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

La seva professió s’ha convertit en un risc per a la seva vida. «De l’altre costat hi ha els xerpes i altres ètnies de l’Himàlaia, per a qui l’aventura és un treball d’enorme risc. Les vacances de les nostres vides són sou amb què mantenir les seves famílies i donar-los més oportunitats. Som clients i no poden permetre’s que li passi una cosa dolenta a un client, perquè això els destrueix la carrera. És com si fos una maledicció». 

Lakpa Nuru també va poder perdre la vida el 2019 a l’Everest. «El seu client va consumir tot el seu oxigen suplementari. Perquè no morís, el Lakpa li va cedir el seu propi. El client va fer cim i va arribar al camp base sa i estalvi, però el Lakpa gairebé va morir. Va tornar al camp base molt feble després de diverses caigudes, tossint sang i va perdre 10 quilos en aquesta expedició. ¿A qui cediries tu el teu propi oxigen?», raona.