Menors a internet
«Els fills de l’era Facebook»: els psicòlegs alerten de l’impacte de créixer sense intimitat a les xarxes paternes
Fins al 81% dels nens té presència ‘online’ abans de complir els 6 mesos, segons un estudi
Multa de 5.000 euros per publicar sense consentiment fotos d’una menor a Instagram
Revelen els secrets que destapen la toxicitat de Facebook i Instagram
¿Com et sentiries si milers de persones tinguessin accés a les teves fotos de petit? ¿I si la teva vida fos retransmesa per estranys sense el teu consentiment? Per a cada vegada més adolescents, aquestes preguntes no responen a una situació hipotètica, sinó a una realitat. Els fills de l’eraFacebook, que va començar el 2006, estan a punt de complir la majoria d’edat. Fa temps, però, que la seva intimitat és exhibida a les xarxes socials. I els que l’han sobreexposat han sigut, en molts casos, els seus propis pares.
La tendència a compartir-ho tot sobre el teu fill a internet –coneguda com a ‘sharenting’– s’ha consolidat durant l’última dècada. Fins a un 81% dels nens té presència en línia abans de complir els sis mesos d’edat, segons una enquesta realitzada per la firma de seguretat informàtica AVG a 10 països, Espanya inclosa. Un 23% és a la xarxa fins i tot abans d’haver nascut, ja que els seus progenitors opten per publicar imatges de les ecografies o del procés d’embaràs.
Molts pares que mostren els seus fills a la xarxa ho fan amb bona intenció, pensant que els seus actes no tindran conseqüències. No obstant, amb cada foto estan construint sense consentiment una identitat digital que escapa no només al control dels menors sinó també al seu. Alguns adolescents han normalitzat de tal forma la seva sobreexposició a internet que ni percebran l’impacte de l’empremta digital deixada pels seus pares, però per a d’altres la gestió de la seva imatge pot ser un problema. «¿I si no li agrada la que li has muntat? ¿I si no vol formar part d’això?», es pregunta Irene Montiel, psicòloga experta en victimització infantojuvenil i professora de la UOC.
Menors amb drets
A Espanya, la llei estableix que a partir dels 14 anys el menor està facultat per decidir quins continguts comparteix. És llavors quan pot exercir el seu dret de supressió i sol·licitar a les plataformes que retirin el perfil en el qual s’ha exposat la seva imatge sense consentiment. Fins i tot podria denunciar els seus progenitors per faltar a la seva responsabilitat civil. «Els pares obliden que els seus fills no són la seva propietat, sinó subjectes amb ple dret a la intimitat, a l’honor i a la mateixa imatge», explica la psicòloga infantil Blanca Santos.
«Els nostres fills no són la nostra propietat, sinó subjectes amb ple dret a la intimitat, a l’honor i a la mateixa imatge»
psicòloga infantil
Assetjament i impacte emocional
Aquesta pràctica també augmenta el risc que aquestes imatges siguin utilitzades per burlar-se dels petits, minvant la seva reputació i autoestima. I és que un 56% dels progenitors comparteix informació potencialment vergonyosa dels seus fills, segons un estudi de les universitats de San Francisco i Michigan. «Un vídeo divertit pot ser vexatori quan et fas més gran, i això pot ser objecte de ‘bullying’», afegeix Santos. Quan tota la teva vida està a l’abast d’un clic, fins i tot els errors queden gravats en un perfil subjecte al judici dels altres.
Els experts assenyalen que tant els comentaris publicats a les xarxes socials com la quantitat de ‘m’agrada’ acumulats poden afectar els menors que apareixen en aquestes publicacions, fent que es comparin amb els altres de forma insana, cosa que pot accentuar la seva inseguretat. Aquest efecte és habitual entre els adolescents que utilitzen Instagram, segons un estudi recent de ‘The Journal of Psychology’.
D’altres apunten que, en situacions més extremes, els pares acabin per mercantilitzar la intimitat dels seus fills per al seu propi benefici, una cosa habitual entre ‘influencers’ com Verdeliss o María Pombo. La lògica del ‘like’ pot portar-los a instrumentalitzar les seves criatures i a pressionar-les més o menys en funció de la seva viralitat. Si en un futur aquestes consideren que es va prioritzar l’autopromoció al seu benestar tindran dret a esborrar el seu rastre d’internet, vist per milers de persones. Però fins i tot si ho aconsegueixen, ja hauran crescut sense intimitat.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Al minut Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions
- Com més població, més recursos
- L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia
- Trapero aposta per un increment dels Mossos per rebaixar el crim
- Primera denúncia davant la fiscalia a BCN per tortures policials en la Transició