Del porno infantil al frau: per què no has de publicar fotos dels teus fills a les xarxes socials

Per a la gran majoria de pares i mares, compartir imatges dels seus descendents a internet és una altra manera d’expressar l’orgull i l’amor que els tenen. A Espanya, el 89% de les famílies publiquen aquesta mena de continguts aproximadament una vegada al mes, segons l’informe ‘EU Kids Online’ del 2019. L’objectiu d’aquesta acció és noble, però pot tenir conseqüències no volgudes. «Ho fan amb la millor intenció del món, però s’ha de tenir una mica de sentit comú i cap», adverteix Irene Montiel, doctora en psicologia i criminòloga. «Tot i que les imatges dels teus fills puguin ser molt divertides, perds el control i no saps on acabaran».

En un entorn cada vegada més digitalitzat, exposar la teva vida als altres és una pràctica comuna. Ja siguin les vacances o un concert amb amics, compartim els aspectes de la nostra vida que més ens convenen per construir la nostra identitat i projectar-la als altres. Ser mare o pare també constitueix una part troncal de la nostra essència i, per tant, també queda atrapat en la lògica de l’anomenat capitalisme de l’atenció. Compartir l’experiència que és la paternitat –una pràctica coneguda com a ‘sharenting’– serveix per modelar el nostre jo digital.

La llei espanyola estableix que fins als 14 anys els nens no estan facultats per decidir quines fotos es poden pujar i quines no, cosa que deixa els més petits subjectes al que decideixin els seus pares. Tot i així, gairebé el 20% dels menors de 10 anys ja té telèfon mòbil, segons el XII Baròmetre de les Famílies a Espanya de la fundació The Family Watch. En molts casos es dona un ús abusiu.

Del porno infantil al frau

La sobreexposició d’un mateix a les xarxes és problemàtica, però els riscos de fer-ho amb imatges de menors sense el seu consentiment encara és més gran. El costat més fosc és que les fotos que pengem dels nostres fills puguin caure en cercles pedòfils. Entre el 2013 i el 2022, els continguts d’abús sexual infantil a la xarxa s’han disparat un 1.815%, segons un estudi de la Internet Watch Foundation. Fins i tot si el perfil és privat, molts pares que pengen fotos de les seves criatures tenen seguidors que desconeixen.

Gran part de les imatges que es difonen per aquest submon no són eròtiques ni sexualitzades, sinó d’escenes quotidianes sostretes de les xarxes socials. Posem que es tracta d’una nena de 6 anys fent castells de sorra a la platja. El que per als pares és una imatge d’innocència i tendresa agafa un altre significat en les mans equivocades. «Tenen imatges que ningú diria que són d’explotació sexual, però que serveixen per alimentar les seves fantasies», remarca Montiel, professora de la UOC experta en victimització infantil. Així, fins a un 72,2% dels agressors pederastes penats a Espanya recorren a aquests continguts, segons un estudi de la Universitat de València per al Ministeri de l’Interior.

Suplantació d’identitat

Hi ha altres maneres en què el ‘sharenting’ pot perjudicar els menors. Per voler presumir, els pares poden arribar a compartir dades personals dels seus fills que poden ser robades per estafadors per utilitzar-les en contra seu. És el cas de les imatges que es comparteixen a les xarxes –fins i tot en el perfil de WhatsApp–, però també d’altres detalls aparentment innocus com el nom, l’edat, la data de naixement, l’adreça o les aficions. Tota aquesta informació és or en mans d’atacants que busquen suplantar la identitat de les víctimes.

Notícies relacionades

Més de 50 experts demanen protegir els menors de la sobreexposició a les pantalles

Montserrat celebra el seu mil·lenari

Un estudi de Barclays Bank publicat fa cinc anys va calcular que el 2030 gairebé dos terços dels casos de frau en línia s’hauran perpetrat gràcies al fàcil accés a les dades de menors. Que els pares comparteixin excessivament contingut sobre els seus fills a internet produirà 7,4 milions d’incidents a l’any, un problema que podria tenir un cost anual de més de 775 milions d’euros.

És per això que l’associació PantallasAmigas i l’Agència Espanyola de Protecció de Dades (AEPD) han publicat una campanya per conscienciar els pares sobre quin impacte pot tenir la publicació d’imatges de menors a internet. «El teu fill o filla no hi guanya res. Tot i que pot ser que tampoc li afecti negativament, el saldo poques vegades serà positiu», adverteixen.