Dos de cada 3 desapareguts són menors d’edat

L’Ainara, la Lucía, el Pablo, el Douae... són alguns dels menors la recerca dels quals ha impulsat aquest estiu el Centre Nacional de Desapareguts (CNDes), dels informes dels quals es dedueix que dos de cada tres desapareguts a Espanya són menors, gairebé la meitat torna entre el primer i el tercer dia i entorn d’un 30% reincideix.

Són algunes de les dades que han destacat, en una entrevista amb Efe, la directora del Centre, Pilar Muniesa, i el responsable de Normativa, Estudis i Formació, Julio Pavón, que recorden que hi ha actives més de 6.000 denúncies de desaparició de menors, la majoria d’edats compreses entre els 13 i els 17 anys.

Octubre

Podria pensar-se que els menors desapareixen més a l’estiu, però el repàs dels últims deu anys que han fet Muniesa i Pavón conclou que, tot i que els percentatges són similars en tots els mesos, la incidència més gran és a l’octubre, amb un 9,5%.

El segueixen el juny i el setembre, amb un 9,1%; l’agost (8,8%), el maig (8,6%) i el juliol i el novembre (8,5%). Quan menys desapareixen és a l’abril i al desembre (7,4%).

El CNDes, dependent del Ministeri de l’Interior, ha dissenyat un pla estratègic en matèria de persones desaparegudes 2022-2024, que s’està desenvolupant i que, entre les seves mesures, inclou un estudi per determinar les raons per les quals els menors desapareixen i que ajudarà a la implementació de mesures de sensibilització, prevenció i detecció precoç.

Mentre s’acaba, els responsables del centre apunten algunes causes i la seva relació amb el mes de la desaparició. Per exemple, el maig i el juny, quan acaba el curs escolar, un dels motius pot ser la por del menor a anunciar a casa que no ha aprovat.

Els canvis estacionals també afecten psicològicament els menors. A més, a l’octubre (el mes de més incidència de les desaparicions) es produeixen més separacions de les parelles després de l’estiu i també tornen les normes més rígides del dia a dia.

Fugir d’abusos

Es tracta, en suma, de fugues voluntàries per motius molt diferents. En alguns casos, fugen d’abusos i problemes familiars o de relacions conflictives amb els pares. En d’altres, fins i tot són aquests que els fan fora de casa.

De tota manera, el 49,6% dels menors torna al seu domicili –o bé de manera voluntària o bé perquè són trobats per les forces i els cossos de seguretat– entre el primer i el tercer dia de la desaparició. El 67% ho fa entre el primer i el setè dia.

De l’estudi dels últims deu anys es dedueix també que un 28,7% dels menors desapareguts se n’ha anat de casa en més d’una ocasió.

Segons l’últim informe del CNDes, corresponent a l’any passat, 4.457 persones del total de les desaparegudes eren reincidents. D’elles, el 70% tenia entre 13 i 17 anys.

Barcelona

Respecte a la distribució territorial, en l’últim decenni la incidència més gran de menors desapareguts correspon a la províncies de Barcelona, Las Palmas de Gran Canaria, Madrid, Cadis i València.

Sostracció

A Interior els preocupa el fenomen de la sostracció de menors. No en va les xifres d’aquestes «desaparicions» segueixen a l’alça. Si el 2019, l’any anterior a la pandèmia, en van ser 369, el 2021 van arribar a les 434 i l’any passat a les 428. L’any de la covid van baixar a 294.

I per aquest augment de casos, el pla estratègic preveu impulsar, en col·laboració amb el Ministeri d’Afers Estrangers, el desenvolupament d’una «oficina del mediador» per als casos de sostracció internacional de menors pels seus progenitors. L’oficina seria similar a la que va crear el Parlament Europeu per facilitar la restitució voluntària del menor al progenitor que té atribuïda la tutela, amb les garanties més grans possibles cap al nen.

Centres tutelats

Un altre problema que preocupa és l’absència de menors de centres tutelats. Les estadístiques disponibles xifren en 8.215 el nombre de denúncies de menors absentats, de les quals 171 eren de l’any passat. El 2018, amb 3.703 denúncies, i el 2019, amb 1.448, han sigut els anys amb més nombre de successos d’aquest tipus.

El 70% del total tenien entre 16 i 17 anys i més de la meitat d’aquestes desaparicions es produeixen a Cadis, amb 4.130 de les 8.215 comptabilitzades fins ara.

Per nacionalitat, és la marroquina la que encapçala la llista, amb 5.030, per davant de l’algeriana (877) i la guineana (801).

Una altra de les mesures que preveu el pla és l’habilitació en tots els centres de protecció de menors d’un formulari únic de denúncia de desaparició de menors i de reintegrament.

Xerrades en escoles

Notícies relacionades

ENDESA 80 anys d’història de l’electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

El pla preveu també altres mesures en relació amb els menors, com la inclusió de la figura de la persona desapareguda en el pla director per a la convivència i la millora de la seguretat en els centres educatius, on s’impartiran xerrades de conscienciació sobre aquest problema.

Promoure la utilització de la línia 116000, el número harmonitzat d’interès social de la UE per a casos de nens desapareguts i la gestió del qual va ser adjudicada a Espanya a la Fundació ANAR.