La policia identifica criminals de 23 nacionalitats en el tràfic de drogues per l’AP-7

Hi ha un detall que està fent complexa la instrucció de l’operació Contesa, cop recent i decisiu de la Policia Nacional al tràfic de drogues per carretera, que va transcendir a principis d’aquest mes. A més de per la seva coordinació internacional amb l’Europol, o pels seus 10 registres a les Canàries, la Península i Holanda, o per la detenció de 23 gàngsters a Màlaga, Granada, Múrcia, Noruega, Irlanda i els Països Baixos... és perquè es presenten entre els arrestats persones de 18 nacionalitats, segons fonts policials relacionades amb l’operació.

Està representada en aquesta captura la major part de l’elenc multinacional que les Forces de Seguretat tenen identificat en el transport clandestí de droga per l’AP-7. Segons el que s’ha vist des de la pandèmia cap aquí, cooperen o competeixen en el negoci 23 orígens principals: espanyols, portuguesos, francesos, britànics, irlandesos, alemanys, holandesos, italians, belgues, lituans, letons, suecs, xinesos, malais, filipins, marroquins, algerians, turcs, polonesos, búlgars, romanesos, bosnians i kosovars.

L’olor dels diners desperta l’interès internacional. Tants diners que de vegades els resulta complicat ocultar-lo als transportistes capaços d’entrar a Dublín un quilo de cocaïna que valdrà a Irlanda 35.000 euros, o un quilo de marihuana en cabdells que, ja transportat i empaquetat, es paga al mateix país a 10.000 (aquest estiu val a Espanya 1.600).

Al capdavant de l’organització criminal desarticulada per la policia en l’operació Contesa hi havia una dona. És una empresària canària del transport i la missatgeria. Tenia seu a Tenerife. I a casa seva guardava sense gaire dissimulació una maleta amb els seus diners de mà, un moneder de 430.000 euros.

Criatures kamikazes

No hi ha xifra oficial d’incidència del tràfic de drogues per les autovies i autopistes del Mediterrani espanyol, però sí que té una apreciació personal un comandament de la lluita antinarco a la Costa del Sol: «El tràfic a l’AP-7 és impressionant. És la via europea més gran del transport d’haixix, marihuana i cocaïna cap al nord d’Europa».

Parla des de Màlaga, un dels punts d’inici d’un itinerari de més de 1.000 quilòmetres fins a la Jonquera, primer per la costanera A-7 d’Andalusia oriental, i després per la AP-7 de Múrcia, Alacant, València, Castelló i Catalunya.

En menys de 10 hores pot fer el trajecte el cotxe d’alta gamma d’un enviament go-fast governat des d’algun suburbi francès o holandès. En 18 hores ho farà un tràiler que porti la mercaderia camuflada entre la seva càrrega legal. Conviuen els dos tipus de transport a l’AP-7, més utilitzats per uns o altres traficants segons la seva nacionalitat. «El go-fast és l’especialitat dels francesos. Utilitzen criatures de barriada disposades a passar-se 20 hores sense dormir conduint com kamikazes per entre 3.000 i 6.000 euros», diu la mateixa font.

Els enviaments amb camió són preferits per les màfies de l’Est europeu i del Bàltic, i seran polonesos, búlgars i romanesos els xòfers més habituals.

Està vist tant a Catalunya pels Mossos com a la resta del recorregut per la policia i la Guàrdia Civil que els caps dels combois resideixen no lluny de la gran narcovia, en xalets de la Costa del Sol, de la Costa Blanca, de la Costa Daurada, de la Costa Brava... però l’operació Contesa acredita que no sempre és així. L’última gran xarxa del transport de droga per carretera tenia el seu cap a Santa Cruz de Tenerife.

Qüestió de confiança

Qüestió de confiançaL’empresària que era al capdavant d’aquesta xarxa internacional era una veterana de la missatgeria i els nolis, un negoci clau en un territori, les Canàries, on gairebé tot arriba per mar.

Pels seus anys en el sector tenia la confiança de nombroses empreses de les illes i d’altres grans firmes convencionals de la missatgeria, que, segons els primers esbrinaments de la policia, hauria estat enganyant.

En el centre de l’entramat hi ha els palets: embalatges de 300 quilos d’alguna mercaderia que dins poden portar amagats 50 quilos de droga. També els paquets: semblant quantitat, però enviada per missatger sota una altra aparença.

Per manipular l’enviament, un altre element essencial: els albarans. Els investigadors de Contesa estudien ara gran quantitat d’aquests documents, uns de falsos i d’altres de falsificats, amb logotips i segells imitats, amb què la xarxa camuflava els seus nolis.

Aquesta màfia del transport havia provat d’amagar la droga entre enciams i patates fregides. «Primer s’envien cinc quilos, a veure què passa... Si funciona, se n’augmenta la quantitat», relata la font policial.

I una vegada embalat, a la narcovia, allà on «el moltíssim trànsit rodat és la millor manera de passar desapercebut», explica, i remarca una queixa comuna en diferents cossos de les Forces de Seguretat: «La supressió dels peatges està dificultant molt el control policial».

Balises i mòbils xifrats

Balises i mòbils xifratsAltres eines fan la seva aparició en l’ofici. El poliuretà, per exemple, que ha requisat la policia a la banda de la canària. Els seus peons l’utilitzen per embolicar la droga.

Tornen a emergir també les balises i els sistemes d’encriptació. Des que els narcos utilitzen localitzadors GPS –els més sofisticats, sense el SIM convencional– per rastrejar el camí de la seva droga, han canviat les regles del negoci perquè puja en cotització el recel. Una balisa magnètica o adhesiva, que anomenen ‘lapa’, col·locada per un narco rival als baixos d’un cotxe de transport delatarà la posició, el trajecte... i també el lloc de descàrrega, i així queda al descobert un dels secrets més ben guardats pels clans: la localització dels seus magatzems o «guarderies».

Per això avui l’entrega de la mercaderia no es fa en mà. No hi ha contacte. El missatger arriba amb el cotxe i ho deixa aparcat en un punt acordat. Avisa que ha arribat i se’n va. L’organització clienta passarà a recollir-ho per transbordar en un altre lloc la mercaderia, i aquesta viatjarà ja en un altre vehicle per ser guardada. Abans d’arribar, se li passarà una «raqueta», un detector de balises. Es venen a internet per 10.000 euros.

Per assegurar a més l’enviament contra la vigilància policial o de bandes rivals, el narco recorre a l’encriptació. La màfia desarticulada en l’operació Contesa s’havia gastat 200.000 euros en un servidor que xifrava les comunicacions i en 80 mòbils tunejats en els quals alternaven 150 targetes SIM. El sistema és iranià. El manejava un enginyer. Als seus 23 anys, de tots els empleats de la banda era la de més alt nivell de vida.

Però l’encriptació queda per als capos. «A l’AP-7 els en tenen prou els xòfers amb un Nokia vell d’un sol ús», descriuen fonts policials. A Andalusia funciona un xat de Whatsapp de membres del gremi. Com antigament amb els llums llargs, s’avisen uns als altres, fins i tot entre bandes diferents i tot i que no estiguin treballant, si veuen algun control policial a la carretera.

El contagi

El contagiEls enginyers informàtics són una nova professió en la narcovia, molt per sobre en l’escalafó d’un altre ofici que també auspicia el crim organitzat: els ‘caleters’.

Són mecànics especialitzats a fer ‘caletes’: condicionar vehicles per ficar la droga en amagatalls. Sovint són professionals que treballen en tallers de poble, a prop dels punts d’emmagatzematge de la droga. La seva implicació en el narcotràfic és símptoma de l’osmosi que l’economia mafiosa fa amb l’economia local.

Notícies relacionades

Mor un jove que transportava 1.200 grams de cocaïna a l’estómac

ENDESA 80 anys d’història de l’electricitat

El contagi evoluciona sota el poderós influx dels diners fàcils. Lituans i polonesos lideren l’enviament de marihuana; holandesos i anglesos manen en els cotxes de la coca i marroquins i francesos dominen els nolis d’haixix, però hi ha petits inversors espanyols que es llancen a l’aventura després de contactar amb les màfies.

Una part de la droga que puja des d’Algesires cap a la Jonquera buscant el nord d’Europa va en petits enviaments de marihuana, amb la qual s’inicien els principiants, un mecànic ‘caleter’, un xòfer... Si els enxampen, el cost no és tant i la condemna tampoc: tres anys. Ho explica el comandament policial: «En realitat és una inversió. Amb aquests enviaments van buscant reunir guanys per a, quan tinguin bastants diners, associar-se o provar amb un de més ambiciós, amb cocaïna...»