Quan els turistes fugen del sol: el canvi climàtic els allunyarà de les Balears

Les onades de calor han vingut per quedar-se. A les Balears, la calor extrema i les nits tropicals i tòrrides cada vegada són més habituals en la temporada alta. «A tot arreu, el turisme depèn de patrons meteorològics predictibles, de manera que l’èxit futur de qualsevol destí estarà estretament relacionat amb la capacitat de mitigar els efectes negatius del canvi climàtic», explica a aquest diari Eduardo Santander, director de la Comissió Europea de Viatges (ETC per les sigles en anglès), una entitat amb la seu a Brussel·les que reuneix 35 organitzacions nacionals de turisme. «És urgent prendre mesures», avisa.

L’últim estudi d’aquest organisme mostra que el nombre d’europeus disposats a viatjar a les destinacions mediterrànies ha caigut un 10% respecte a l’any passat. L’informe, que monitoritza el sentiment i els plans de viatge a curt termini, revela que el 7,6% dels viatgers ja perceben els fenòmens climàtics extrems com un motiu de preocupació per als desplaçaments. Són dades recollides al maig a 10 mercats emissors de gran volum dins d’Europa. És cert, assenyala Santander, que les destinacions del sud d’Europa «continuen dominant com les opcions més populars per als europeus i Espanya n’és la principal preferència» a Europa entre juny-novembre del 2023. No obstant, s’observa un augment notable de la popularitat de destinacions com la República Txeca, Bulgària, Irlanda i Dinamarca. «Aquest augment de l’interès pot atribuir-se que els viatgers busquen llocs menys massificats, climes més temperats o preus potencialment més assequibles».

L’enquesta

L’enquestaDavant d’aquesta situació, Santander remarca que «aquest és el primer any que incloem aquesta pregunta sobre fenòmens meteorològics extrems a l’enquesta, de manera que és prematur establir una tendència a llarg termini».

A Impulsa Balears també s’han analitzat els canvis en el turisme per «l’influx de les temperatures», assenyala Antoni Riera, director executiu de la fundació. A destinacions com les Balears, pel canvi climàtic, «s’esperen pèrdues de fluxos turístics cap al nord d’Espanya». N’hi ha prou amb recordar com s’estan disparant les compres de segones residències per part d’europeus al Cantàbric.

Davant el que ve, l’arxipèlag «s’hi ha d’adaptar». En l’estudi d’Impulsa es plantejava als turistes «si estarien disposats a pagar» per una reducció de graus de la sensació tèrmica, amb mesures per «adaptar-se a l’excés de calor». L’economista esmenta per exemple crear zones d’ombra amb vegetació a les parets dels hotels o zones de microaspersió. També es «demostrava que la temporada alta corria maig-juny».

Canvis en la temporada alta

Canvis en la temporada altaAguiló considera la «possibilitat que en el futur hi hagi canvis en allò que considerem temporada alta» pel canvi climàtic. «Quan els nostres mercats emissors també tenen una climatologia favorable i unes temperatures més altes del que és habitual viatgen menys a països càlids i les reserves ho acusen», igual que hi influeixen les fortes pluges, els temporals i els incendis, acota.

La vicepresidenta de la FEHM observa que «la demanda és molt sensible als factors externs» i igual que els pot «frenar la intenció de viatge el confort climàtic també ho fan les vagues, els impostos i les taxes, la situació geopolítica i la capacitat d’estalvi». Reclama que cal «anticipar-se, prevenir i minimitzar riscos».

Tolo Deyà, vicedegà de la Facultat de Turisme de l’UIB, també apunta a la «cada vegada millor climatologia de la temporada mitjana, i amb preus més baixos, el clima més ‘mediterrani’ i menys ‘nòrdic’ als països del nord i que el fet de quedar-se a casa, les ‘staycation’, guanya punts».

Ara bé, «encara no s’ha notat en el destí Balears. Té una demanda i una marca molt forta i hi ha gent que sempre suplirà els que no hi venen» perquè «els estius són cada vegada més tòrrids». Per a Deyà cap a on evolucionarà el turisme «és impredictible; ha sobreviscut a la pandèmia i les crisis econòmiques ja no l’afecten tant».

«Haurem d’adaptar-nos», als efectes del canvi climàtic sobre la nostra economia principal, «com es va fer durant la pandèmia», diu Jesús Cuartero, president d’Essentially Mallorca, l’associació del turisme de luxe. «La famosa desestacionalització vindrà imposada pel clima».

Ara com ara, «el sol continua sent una de les grans motivacions per venir a Mallorca», indica Javier Vich, president dels hotelers de Palma, i de moment el fet que les onades de calor siguin cada vegada més repetitives «no s’ha reflectit en una demanda que continua creixent».

Les illes s’han de preparar

Les illes s’han de prepararDes de TUI, Ian Livesey, director per a les Balears, la Península, Andorra, Lapònia i Islàndia, reconeix que el canvi climàtic «cada vegada sembla manifestar-se amb més força. Les illes han d’estar preparades amb plans i accions per combatre aquesta amenaça». Creu que «el sector públic i privat han d’estar molt units davant aquest repte».

Per al director de la Comissió Europea de Viatges «les destinacions han de donar prioritat al desenvolupament de plans de mitigació del canvi climàtic i aprofitar el potencial del turisme regeneratiu».

Les últimes investigacions de l’entitat indiquen un descens del nombre de persones interessades a viatjar a l’agost, i són més els europeus que es plantegen viatges a la tardor. «La combinació de la calor extrema i l’augment dels preus –diu Santander– pot donar lloc a un allargament de la temporada de vacances estivals a Europa, sobretot al sud». Segons la seva opinió, «pot ser una tendència positiva per a moltes destinacions que pateixen l’estacionalitat i la massificació a l’estiu», al beneficiar-se’n l’economia local amb el repartiment dels fluxos turístics.

La majoria de les onades de calor, que ara ja són anuals, es donen a Mallorca. «Si es traspassa la sensació tèrmica de 39,1 graus –no la temperatura, adverteix Antoni Riera, director d’Impulsa Balears, al·ludint a un estudi de la fundació–, el turista ja experimenta insatisfacció, suposa una disminució del seu benestar». Per arribar a 39 graus de sensació tèrmica n’hi ha prou amb 30 graus de temperatura i una humitat del 85%, explica María José Guerrero, delegada de l’Agència Estatal de Meteorologia (Aemet). «Hi arribem a les zones costaneres».

Aquest estiu ja hem tingut dues onades de calor al juliol, de la tercera, la d’aquesta setmana, ens n’hem deslliurat a l’arxipèlag, explica la meteoròloga. L’any passat se’n van produir tres: al juny, al juliol i a l’agost. «La majoria són a Mallorca i sobretot al juliol». Aquest segle ha canviat la freqüència. «Fins al 2017 es donaven cada tres anys, amb 40 graus, i des del 2018 són anuals». «Estem parlant de dades, no de prediccions», adverteix Guerrero.

Notícies relacionades

Els juristes reclamen una normativa per fer front al ‘greenwashing’

Suècia fa història: oficialment és el primer país lliure de fum

Cada vegada puja més la temperatura i les onades de calor són més llargues, així com les nits tropicals i tòrrides, afegeix la delegada de l’Aemet. «Les vèiem lluny, no ens les acabàvem de creure», reconeix. Aquest any fins i tot s’ha arribat als 43,5 graus a sa Pobla al juliol. El 2022 la màxima va ser 44,4 graus a l’agost. Les temperatures més altes es van registrar a Montuïri i Formentera. A l’aeroport de Palma s’hi està incrementant la temperatura 0,6 graus cada 10 anys. «Són 6 graus en 100 anys, és bastant», diu Guerrero.

Si tot apunta que les onades de calor aniran en augment, passa el mateix al mar. «Les onades de calor marines al Mediterrani són cada vegada més freqüents, intenses i llargues», afirma en un article recent Mélanie Juza, investigadora del Sistema d’Observació Coster de les illes Balears (SOCIB).