Anna Teixidor, investigadora del 17-A: «Queda el dubte de si l’imam Es-Satty sabia quins joves hi havia a Ripoll»

Sis anys després de l’atac, que va deixar 16 morts i 140 ferits, Teixidor explica a EL PERIÓDICO a quines conclusions va arribar després d’entrevistar-se amb familiars dels terroristes, escorcollar l’entorn on es van criar (Ripoll), analitzar el sumari –que inclou la seva activitat en la xarxa i els missatges de WhatsApp que van intercanviar– i dialogar amb experts en processos de radicalització. La periodista avança que, sobre la gestació de la cèl·lula gihadista, es continua preguntant si l’arribada de l’imam Abdelbaki es-Satty a Ripoll va ser casual.

«Els joves de Ripoll comencen a interessar-se per Estat Islàmic abans que Es-Satty s’instal·li a Ripoll», remarca. Consta que des del 2014 busquen per internet informació sobre «el califat», que s’acabava de proclamar. Aquell any ja es refereixen a altres joves del poble com a «cristians infidels».

Quan l’imam Es-Satty desembarca a Ripoll es produeix la «captació», però l’interès pel gihadisme dels joves integrants del grup terrorista que formarà és anterior. L’anàlisi dels telèfons mòbils i dels ordinadors revela el seu influx per la «narrativa de violència de l’aparell propagandístic d’Estat Islàmic», que en aquell moment ofereix «respostes» a joves europeus d’origen migrant com ells. 

Mentre duren la guerra de Síria i la de l’Iraq, un total de 5.000 persones van marxar del Vell Continent per unir-se al gihad. A Espanya, segons dades del Ministeri de l’Interior, en van ser «al voltant de 250», enumera.  

Es-Satty es va aprofitar de «la seva influència com a imam i de la seva edat», detalla Teixidor. Seguint les tàctiques de captació d’Estat Islàmic, els va oferir respostes suposadament «coherents» al seu sentiment de desarrelament. En primer lloc, es va acostar als nois més «grans» d’aquest grup de joves de Ripoll i, després, van ser ells els que van reclutar els seus germans petits. Els més petits van ser incorporats pocs mesos abans dels atemptats, a principis de l’estiu del 2017. 

L’imam va aprofitar «l’efervescència» de les guerres de Síria i l’Iraq per transmetre «una visió extremista de l’islam». Va estimular en ells un sentiment d’«humiliació», explica Teixidor. Un sentiment que Es-Satty no va vincular a la seva condició de fills de migrants, sinó a la seva pertinença a la religió musulmana.

Notícies relacionades

Els ultres utilitzen el trauma de Ripoll amb el gihadisme

80 anys d’història de l’electricitat

S’han recuperat converses entre ells en les quals comparteixen «incidents» viscuts a Catalunya en els quals deien sentir-se «discriminats». Aquest victimisme és el que va alimentar l’imam i el que va acabar per «distanciar-los del món que coneixien», raona la periodista.

Es-Satty va crear una cèl·lula «hermètica» formada per germans i amics i els va preparar per matar. Però el context social i la propaganda gihadista li havien preparat el camí. La pregunta que continua rondant Teixidor és si Es-Satty sabia que a Ripoll hi havia joves interessats en el gihad, si li constava que feia temps que es descarregaven vídeos de la xarxa del califat, si va ser precisament per aquest motiu que va desembarcar al municipi, perquè ja era conscient que hi havia nois intoxicables.