Una nova troballa permet reconstruir la vida dels esclaus a Pompeia

La troballa al parc arqueològic de Pompeia (sud d’Itàlia) del mobiliari i la decoració d’una habitació a la vila romana de Civita Giuliana, a uns 600 metres dels murs de la ciutat antiga, permet ajudar a reconstruir la vida dels esclaus a la localitat destruïda per l’erupció del Vesubi al 79 dC.

La imatge de l’estada tal i com com era fa gairebé 2.000 anys, realitzada amb la tècnica del calc, que només existeix a Pompeia i els seus voltants, «sembla una fotografia actual denunciant una situació de precarietat», va explicar aquest diumenge el Ministeri italià de Cultura.

Les restes de dos llits trobats a la nova sala, que ha sigut anomenada ‘ambient A’, permeten «pensar en una jerarquia precisa dins del servei», ja que mentre un d’aquests és «extremadament simple i sense matalàs», l’altre és «d’un tipus més còmode i costós, conegut en la bibliografia com a ‘llit amb suport’» amb empremtes de decoració de color vermell.

En les últimes excavacions també s’han trobat dos petits armaris parcialment conservats i diversos estris, entre els quals una pala de ferro, a més d’una sèrie d’àmfores i vasos similars als trobats el 2021 a l’‘ambient C’, també on vivien els esclaus i on ara s’ha detectat la presència abans de l’erupció del Vesubi d’almenys tres ratolins.

L’intent d’escapatòria

Es tracta de dos ratolins en una àmfora i una rata en una gerra, col·locada sota un dels llits, de la qual sembla que l’animal mirava d’escapar quan va morir en el flux piroclàstic de l’erupció, «que remarquen una vegada més les condicions de precarietat i higiene en què vivien els últims de la societat de l’època».

«Els propietaris utilitzaven diversos privilegis, inclosa la possibilitat de formar una família, tot i que sense cap protecció legal, per lligar més estretament alguns esclaus a la vila, també a fi de tenir-los com a aliats en la vigilància dels altres», va destacar el director del Parc Arqueològic de Pompeia, Gabriel Zuchtriegel.

Notícies relacionades

ENDESA 80 anys d’història de l’electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

«El que emergeix aquí és l’estructura social del servei que havia d’impedir les fugues i les formes de resistència, entre altres coses perquè falten rastres de reixes, candaus i troncs. Sembla que el control es realitzava principalment a través de l’organització interna del servei, i no a través de barreres i restriccions físiques», va afegir.

Segons el ministre de Cultura, Gennaro Sangiuliano, «el reconstruït confirma la necessitat de continuar la investigació científica en un lloc que, gràcies a l’obra de la magistratura i dels carrabiners, ha sigut arrencat del saqueig i del trànsit il·lícit de béns arqueològics per comptar moments notables de la vida quotidiana de l’antiguitat».