«Daniel Sancho té sort de no estar en una presó japonesa», això explica la fundació que ajuda presos espanyols a l’estranger

«El principal problema que tindrà Daniel Sancho serà quan sigui traslladat a la presó de Bangkok, la ja coneguda Bangkok Hilton. I els principals problemes vindran per l’alimentació i la humitat».

Si hi ha un espanyol que sap de presons estrangeres en general i tailandeses en particular, aquest és Javier Casado. Un val·lisoletà que ha acabat dedicant la seva vida a ajudar compatriotes espanyols que estan presos a diferents presons d’arreu del món.  És el director de la Fundación +34. L’embrió d’aquest projecte va arrencar fa dotze anys per intentar ajudar un espanyol que va ser empresonat en un penal a l’altra punta del món. 

«La fundació neix originàriament el 2011 quan un grup d’amics de Valladolid decideix fer alguna cosa per ajudar un amic detingut a Austràlia», explica a EL PERIÓDICO DE ESPAÑA, de Prensa Ibérica, en conversa telefònica. «Fins a aquell moment, cap dels fundadors havia tingut contacte ni tan sols amb l’àmbit judicial», reconeix.

«En aquells primers anys pensàvem que el nostre amic seria un d’aquells pocs tontos espanyols que havien comès un delicte a l’estranger», recorda ara, en aquests dies en què, a causa del cas Sancho, ha tornat a sortir a la palestra la situació dels presos espanyols més enllà de les nostres fronteres.

«Quina va ser la nostra sorpresa a l’assabentar-nos que hi havia més de 2.600 compatriotes en les mateixes circumstàncies, però a països i presons molt pitjors que les australianes», rememora. Així, aquell grup d’amics va decidir organitzar-se per ajudar els espanyols oblidats.

El nom de l’entitat, que correspon al prefix telefònic espanyol, va arribar de manera casual: «El 2014, després d’estar tres anys fent treballs de voluntariat, ens vam inscriure oficialment en el registre de fundacions de Castella i Lleó. Tot i que originàriament el nom havia de ser Españoles en Acción, una jove valenciana presa a Bolívia va ser la que, sense voler, ens va canviar el nom. Ens va explicar que, amb els pocs diners que li donava el consolat, podia anar una vegada cada tres mesos a la cabina i marcar +34 i així poder parlar amb la seva família».

Ni sang ni sexe

Aquesta fundació ofereix ajuda a presos espanyols en presons d’arreu del món, sempre que el reu no hagi comès delictes sexuals ni de sang. És aquest el motiu pel qual no assisteixen Daniel Sancho, com tampoc ho van fer amb Artur Segarra i Carlos Alcañiz, els altres dos espanyols (tots dos de la ciutat catalana de Terrassa) presos a Tailàndia.

«Els nostres estatuts reflecteixen que no donem assistència als delictes de sang, sexuals i de terrorisme. El motiu és que la nostra organització es nodreix de centenars d’espanyols residents a l’estranger que fan tasques de voluntariat visitant i ajudant els seus compatriotes. Per a tots ells és molt satisfactori poder ajudar algú de la seva terra al qual, per un altre motiu, la vida l’ha portat fins allà. Però en cap cas volen assistir assassins, violadors o terroristes, ja que el dolor de les víctimes és més comprensible que l’espanyolitat del condemnat», explica a aquest diari.

No obstant, Casado coneix molt bé els presidis de l’antiga Siam. Ha viatjat en una desena d’ocasions a Tailàndia per ajudar altres presos nacionals en aquest país i avança el que es trobarà Daniel Sancho en el seu pròxim destí, a la presó de la capital tailandesa coneguda irònicament com a Hilton.

«Aquesta presó és coneguda per la seva duresa i les seves condicions extremes, sobretot d’aglomeració i de temperatura i humitat. Són especialment dures per a la població estrangera, que no està acostumada a aquesta climatologia. Aquesta massificació fa que el menjar sigui molt escàs i també els llocs on poder dormir, per la qual cosa els interns s’acumulen entre passadissos i patis al terra. En matèria d’alimentació, menjarà arròs constantment».

Colòmbia i el Japó

Malgrat la duresa dels penals de Tailàndia, Casado desmenteix que es trobin entre els pitjors del món: «Les més complicades per als espanyols, per tema idiomàtic, són les presons llatinoamericanes. I, entre aquestes, les colombianes són les que destaquen», assegura.

No obstant, i tot i que sorprengui, les més difícils estan en un dels països més desenvolupats del planeta: «Tot i que sembli increïble, les presons més dures del món són les del Japó. No en el pla físic, sinó en el psicològic. Això es deu al fet que el Codi Penal i la mateixa Constitució del país permeten el maltractament psicològic al pres».

Casado, que cita aquest documental gravat per una televisió francesa al penal nipó de Fuchu per il·lustrar la seva afirmació, assegura que, «quan aconseguim que un espanyol pres en una presó japonesa torni a Espanya, li resulta gairebé impossible recuperar-se. De les pallisses i de la mala alimentació es recuperen quan passen un temps a Espanya. De la deshumanització i la tortura psicològica és molt més difícil recuperar-se». 

França i el Marroc 

Actualment hi ha «908 espanyols empresonats a l’estranger, la majoria per delictes relacionats amb el tràfic de drogues, i pràcticament la meitat estan reclosos en països de la Unió Europea», relata Casado, i França és el país del món que més espanyols presos té. 

La major part dels presos espanyols al país gal «són transportistes que van ser detinguts per mirar de portar haixix des d’Espanya fins al nord d’Europa». I el segon país on més compatriotes presos tenim «és el Marroc», també per qüestions relacionades amb el tràfic de drogues. Aquestes últimes són també presons de molta duresa.

Durant tot aquest temps, la Fundación +34 ha atès més de 5.000 espanyols que estaven presos a presons de totes les parts del món, i ha aconseguit que molts d’ells (la gran majoria, segons apunta Casado) puguin complir part de les seves condemnes a presons del nostre país.

Sobre les funcions específiques de la fundació, expliquen que «fan visites temporals als espanyols empresonats, per fer-los entrega d’ajuda humanitària de primera necessitat, com ara kits higiènics, roba, complements vitamínics i medicaments a tots els que ho necessitis. A més, se’ls visita una o dues vegades a l’any amb un equip mèdic que els fa una revisió per veure el seu estat de salut».

Però no només són els presos els que reben l’ajuda: «És una assistència doble, als interns i a les seves famílies, ja que aquestes últimes també compleixen una altra condemna, la de la llunyania i el desconeixement».

Notícies relacionades

ENDESA 80 anys d’història de l’electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

Respecte a la possibilitat que Sancho sigui traslladat a un penal d’Espanya, Casado ja avança que «és un procés lent. De moment li demanen pena de mort, però a Tailàndia no s’executen presos estrangers. Li serà commutada per cadena perpètua i després, passats quatre o cinc anys, en la data de l’aniversari del Rei, demanaran que se li torni a commutar per un període concret. 40 o 50 anys».

«Serà llavors que es podrà sol·licitar el trasllat a Espanya perquè compleixi una pena equivalent o similar. Perquè aquí no hi ha cadena perpètua. Tot i que tinguem la presó permanent revisable, és recent i encara no s’ha donat el cas de cap pres que hagi comès el delicte a l’estranger i se li hagi imposat aquesta pena aquí».