The Conversation
Què és l’edat subjectiva i per què cada vegada ens sentim més joves del que realment som
¿Que quants anys tinc? / ¡Què importa! / ¡Tinc l’edat que vull i sento! / Però no és l’edat que tinc, ni el que la gent diu, / sinó el que el meu cor sent i el meu cervell dicti.
José Saramago.
Preguntem molt per l’edat, aquesta edat cronològica que és tan fàcil de calcular, tan quantitativa, tan matemàtica. Per contestar n’hi ha prou de restar a l’any actual el de naixement. Però ¿què aporta aquesta dada? ¿Ofereix molta informació?
La veritat és que no, només serveix per encasellar una persona en un model predeterminat socialment i culturalment, i caracteritzar-lo amb atributs que qui interroga té fixats per al nombre resultant. L’edat cronològica d’una persona aporta poca informació i els atributs assignats a aquest individu estan altament esbiaixats.
Hi ha una dada, també numèrica, però molt més interessant que l’edat cronològica: l’edat subjectiva. Aporta més informació i té un gran pes en el benestar físic i emocional i, per tant, en l’edat de les cèl·lules que marquen el nostre envelliment biològic.
Què és l’edat subjectiva
S’entén per edat subjectiva els anys que una persona sent que té. Determinada per com ens sentim i quina és la nostra resposta emocional, es relaciona amb l’estat cognitiu, els pensaments i conductes associades a aquesta manera de sentir. Diferents estudis indiquen que aquest concepte agafa realment pes a partir que complim els 50.
Un treball realitzat per l’investigador alemany Markus Wettstein determina que «l’edat subjectiva s’està tornant més jove i es manté més estable en la mitjana edat i els adults grans d’avui».
Perquè, curiosament, aquest efecte està augmentant amb el temps: els individus amb dates de naixement més recents tendeixen a exhibir un biaix d’edat subjectiva més gran en comparació amb les generacions anteriors. És a dir, la gent se sent més jove avui que fa 10 o 20 anys. I és una excel·lent notícia, com veurem.
Impacte positiu en la salut
El pas del temps, de forma inevitable, passa la seva factura a les nostres cèl·lules. No és possible aturar el procés, però sabem que certs determinants, com l’entorn o l’estil de vida, poden alentir el procés d’envelliment.
En aquesta línia, diferents estudis evidencien que sentir-nos més joves del que marca el carnet d’identitat té un gran impacte positiu al nostre organisme. Una investigació de la Universitat de Carolina del Nord, liderada pel doctor Matthew Hughes, fins i tot va concloure que l’edat subjectiva és un bon predictor del benestar i la salut.
Quant a la salut mental, diversos estudis suggereixen que actua com a factor de protecció específic davant trastorns afectius com la depressió. Una anàlisi transversal amb una mostra de 1.608 adults realitzada als Estats Units va vincular la percepció de joventut amb una valoració més positiva de la pròpia memòria.
I per si no fos prou, un estudi realitzat a Corea del Sud el 2018 concloïa que les persones grans amb esperit juvenil no només mostraven un volum de matèria grisa més gran a la circumvolució frontal inferior i a la circumvolució temporal superior, sinó que també disfrutaven d’una edat cerebral més jove. Les troballes reforcen el paper dels mecanismes neurobiològics de l’edat subjectiva com un important marcador de la salut neurocognitiva al final de la vida.
Notícies relacionadesEn definitiva, l’evidència científica vincula aquesta sensació de joventut amb una millor salut física i cognitiva, més benestar, més salut sexual, més resiliència a l’estrès i menys riscos de mortalitat. Per maximitzar aquest efecte positiu, el desajust entre l’edat cronològica i la subjectiva ha de ser d’almenys uns deu anys, el que podem entendre per una generació.
¡Em sento rejovenir!
¿I què passa si, per contra, em sento més vell del que soc? ¿Què puc fer per canviar aquesta sensació? Promoure una edat subjectiva més jove és factible mitjançant intervencions que poden ser apreses i treballades:
Continuar sent curiosos, tenir ganes d’aprendre i continuar coneixent gent, promocionar les relacions socials, generar projectes i disfrutar-ne. En aquest punt, i sempre amb el respecte a un mateix i a la parella o parelles si se’n tenen, la sexualitat adquireix un pes fonamental. És necessari tenir curiositat, experimentar, no estancar-se, obrir-se i disfrutar del sexe. No debades, és un indicador clau de salut.
Fer de la nostra professió i/o ocupació una activitat gratificant. Aquest punt és essencial i està directament relacionat amb l’edat subjectiva: si no trobem sentit a la nostra feina o ocupació, passarem la vida esperant la jubilació o que l’activitat finalitzi. És a dir, estarem pensant en el futur, desitjarem ser més vells del que som. Aquest pensament ens generarà un estrès crònic, decepció o fins i tot vulnerabilitat, cosa que ens conduirà a patir un envelliment prematur.
Aquest article va ser publicat originalment a The Conversation. Llegeixi’n l’original.
