Nacho Parra, advocat laboralista: «La llei laboral obliga la Federació a investigar el petó de Rubiales»

El petó robat a la boca que el president de la Reial Federació Espanyola de Futbol, Luis Rubiales, va plantar a la jugadora de la selecció nacional Jennifer Hermoso diumenge després de la pírrica victòria davant Anglaterra no va ser un «petó d’amics», com Rubiales el va qualificar en un primer moment. Va ser, segons diverses expertes consultades ahir per aquest diari, «un acte de masclisme i assetjament per part d’un cap poderós cap a una subordinada». Tot i això, la justícia té difícil perseguir-ho si no hi ha denúncia de l’ofesa. Nacho Parra, advocat laboralista del col·lectiu Ronda (cooperativa d’advocats i advocades), analitza el cas des del punt de la legislació laboral.

¿Som davant d’un assetjament laboral?

Les jugadores no tenen contracte amb la Federació sinó amb el club d’origen. En el cas de Jenni Hermoso, el Pachuca (Mèxic). No obstant la llei de l’esport prèvia al 2022 deia que, tot i que estiguessin cedides a la Federació i el seu contracte sigui amb el club d’origen, estaven subjectes a l’àmbit de la Federació al tenir en compte els seus superiors jeràrquics. Des d’aquest punt de vista, amb aquesta llei a la mà, és evident que la Federació actuava com a empresari.

¿I què diu la llei actual?

El 2022 es va modificar perquè no fos aplicable la legislació laboral a la vinculació entre les jugadores i la Federació. No obstant, jo crec que no hi pot haver un buit legal. Quan estan jugant amb la selecció estan subjectes a l’àmbit rector i disciplinari de la Federació. Llavors, sota el meu punt de vista, la Federació està actuant com a empresari. Això és essencial per veure les obligacions i les conseqüències jurídiques. Si partim d’aquesta base, la jugadora Hermoso està cedida a la Federació, que es configura com a superior jeràrquic. Més enllà de com de menyspreable em sembli l’actuació de Rubiales des del punt de vista moral, és un fet que té rellevància per a l’ordenament jurídic laboral.

¿Per què?

Perquè és un superior jeràrquic, sigui o no sigui empresari. És un comportament inadmissible i no només des d’una òptica moral o política sinó des d’una òptica laboral. Es pot qualificar com a assetjament, agressió o abús. Un comportament absolutament prohibit. No existiria aquest abús si fos una cosa consentida. Si és consentit i aprovat, no tindria cap rellevància. Si no ho és, sí.

Però la justícia té difícil perseguir-ho si no hi ha denúncia de l’ofesa.

En l’àmbit penal se’ns diu això, efectivament. Però l’esfera laboral no funciona així. Si jo tinc coneixement que en la meva empresa s’han produït uns fets que poden ser una falta molt greu, com és l’assetjament sexual o l’agressió sexual o l’abús, tinc l’obligació d’investigar-ho. És a dir, la Federació, des d’aquesta perspectiva, té l’obligació d’investigar el cas.

¿Com?

Activant el protocol, que exigeix absoluta confidencialitat per reunir-se amb la persona ofesa, el presumpte agressor i amb qualsevol altra persona que tingui informació. Hermoso, immediatament després dels fets i en un àmbit íntim com el vestidor, afirma que no li ha agradat. Això és indici que, efectivament, ha sigut un acte no volgut.

Ahir a la nit, en declaracions facilitades a l’agència Efe per la Federació, Hermoso va assegurar que es va tractar d’un gest espontani atesa la bona relació que té amb Rubiales.

En l’àmbit laboral, a l’hora de valorar les declaracions de la víctima, cal tenir en compte el context perquè aquestes paraules poden estar mediatitzades per les conseqüències greus que hi poden haver en la seva carrera professional. Després el que va passar amb ‘les 15’, sembla que certes represàlies sí que han existit. Ho dic a títol personal. És lògic pensar que una jugadora pot tenir por que si emet certes declaracions pugui tenir represàlies. Per tant, la declaracions públiques no cal tenir-les en compte per a la investigació. Cal generar un ambient en el qual la jugadora pugui expressar-se lliurement i sense por. Si ella, en aquest entorn segur, diu que no va passar res i que té costum de saludar-se d’aquesta manera i la resta de proves ho confirmen, no hi ha res a fer. Però si aquest protocol acaba amb una certesa que s’ha produït abús o agressió, s’han de prendre les mesures disciplinàries oportunes.

¿Expulsió?

Si aquest cas es produeix en una empresa, l’empresa podria acomiadar l’agressor. És més, tindria l’obligació de fer-ho. El president de la Federació no és empresari, és un alt càrrec, és la màxima representació. Si això ho hagués fet el seleccionador, la Federació, indubtablement, hauria de procedir a l’acomiadament. Com que es tracta del president, jo entenc que s’ha d’activar una comissió de garanties, prevista als mateixos estatuts de la Federació, i emetre una resolució. Si hi ha un incompliment greu i és culpable, l’assemblea general l’hauria d’expulsar del càrrec. L’assumpte és greu, i no només perquè pot tenir rellevància penal, sinó perquè els estatuts de la Federació així ho preveuen. No admeten discriminació per raça o sexe.

¿Hi ha alguna altra manera de perseguir aquest fet?

Sí, sota la legislació de prevenció de riscos laborals.

Notícies relacionades

Primera denúncia a Rubiales pel petó a Jenni Hermoso

ENDESA 80 anys d’història de l’electricitat

¿Com?

Les obligacions en aquest sentit no només incumbeixen l’empresari sinó aquells que tenen responsabilitat en les funcions. La prevenció de riscos laborals té com a punt nuclear la prevenció de l’assetjament sexual, un fet especialment proscrit.