‘Fact-check’ al discurs de Rubiales: un compendi del negacionisme masclista

«La víctima soc jo». «El fals feminisme és una xacra». «Soc objectiu d’una cacera». «Ella va ser la que em va abraçar moltíssim i em va dir que sí quan jo li vaig dir que si ens fèiem un petó». Luis Rubiales, president de la Federació Espanyola de Futbol (RFEF), ha utilitzat aquest matí els mateixos arguments que sol esgrimir l’extrema dreta a l’hora de menystenir el feminisme: negar-ne la necessitat, parlar de dones que «sí que són feministes» (com les seves tres filles, presents a la sala), i culpar i assenyalar Jenni Hermoso, de qui ha qüestionat la seva versió. Les seves paraules expliquen, en realitat, l’engranatge del patriarcat i el masclisme. I això malgrat que fins i tot Santiago Abascal, president de Vox, va qualificar la seva actitud després de la victòria de l’equip espanyol femení de «grolleries imperdonables».

Al llarg del discurs en la reunió assembleària, la màxima autoritat esportiva ha posat èmfasi en el fet que va ser la campiona mundial la que el va abraçar moltíssim després de la victòria contra Anglaterra. «Em va pujar el cos tant que gairebé caiem», ha assegurat. L’abraçada, efectivament, va existir, però atesa la diferència d’alçada i de corpulència costa bastant entendre que una dona pot, efectivament, aixecar des de terra un home així. En el vídeo, a més, no s’aprecia.

Malgrat que Jenni Hermoso va firmar un comunicat junt amb el sindicat Futpro en què deia: «Des de Futpro expressem la nostra ferma i rotunda condemna davant conductes que atemptin contra la dignitat de les dones», Rubiales ha assegurat avui que el petó a la boca es va produir després d’una conversa entre ells. El vídeo de les salutacions oficials després del partit no reflecteix prou temps per a una conversa. El que sí que es veu és que és ell el que l’agafa per la cara.

«Em va dir que jo era un crac. I jo li vaig dir: ‘¿un petó?’ I ella va dir: ‘d’acord’». Amb la frase d’«el petó va ser espontani, mutu, eufòric i consentit», Rubiales posa l’atenció en ella. Ella és la que va mostrar interès en el petó. Ella és, doncs, ‘culpable’ que ell li’n fes un. És l’argument habitual dels negacionistes de la violència masclista: ella volia, ella anava així vestida, ella em va provocar. És a dir, a ella, digui el que digui, li ha agradat.

Cap i subordinada

Malgrat que Rubiales és una autoritat esportiva i Hermoso, una simple jugadora per més campiona que sigui, ha assegurat que no hi va haver posició de domini i que el desig (sexual) que tenia cap a la campiona era el mateix que hauria pogut tenir al fer-li un petó a les seves filles. Es presenta, doncs, com un home de família digne de reverència i sense ànim sexual. De fet, s’ha presentat a l’assemblea amb vestit, però sense corbata, per fer la impressió d’home normal i no d’alt executiu amb un altíssim poder i sou. En realitat, les jugadores, quan estan jugant amb la selecció, estan subjectes a l’àmbit rector i disciplinari de la Federació, que es configura com a superior jeràrquic.

«Feministes de veritat i de mentida»

Rubiales ha assenyalat les seves filles, que ha qualificat de «feministes de veritat». Aquest és un altre dels arguments de l’extrema dreta. Malgrat que el feminisme és un moviment que persegueix la igualtat entre homes i dones, els negacionistes solen menysprear i qualificar de talibanes les persones feministes. Les dones de Vox, per exemple, es consideren «dones sense complexos» i consideren que les feministes sempre exerceixen el paper de víctimes. Les dones de l’extrema dreta malparlen de les mesures protectores per a les dones i consideren que hi ha un feminisme dolent (que no és el seu) i un de bo (el seu). «Això va de veritat i mentida. Filles, apreneu-ho. Vosaltres sí que sou feministes de debò. No el fals feminisme que hi ha per allà. El fals feminisme és una xacra de la nostra societat, no cerca justícia. Estan preparant una execució per posar-se una medalla». Rubiales es considera, doncs, una víctima.

Llenguatge inclusiu

Notícies relacionades

Alexia Putellas alça la veu contra Rubiales: «Això és inacceptable. S’ha acabat»

La bava de Rubiales

La màxima autoritat esportiva, que ha recollit aplaudiments al llarg de la intervenció en un auditori majoritàriament masculí, ha engegat a rodar el llenguatge inclusiu, una altra victòria més del feminisme i la societat. «Diguem ‘campions’ per parlar d’homes i dones», ha sentenciat, malgrat que el llenguatge inclusiu ja és una realitat social, acadèmica i política.

Culpar la premsa

Un altre argument fàcil dels negacionistes, habitualment conspiranoics, és culpar la premsa. «Gran part de la premsa em continua matant, però la veritat és la veritat», ha assegurat el president de la Federació malgrat que tota la societat (amb polítics i gent del carrer al capdavant) han criticat el gest que va tenir en el mundial