Més temps a casa i menys interacció familiar: així afecta l’ús del mòbil la vida domèstica del teu fill

Segons l’Institut Nacional d’Estadística, el 66% de nens i adolescents espanyols d’entre 10 i 15 anys tenen mòbil. En els últims temps, el debat sobre l’edat en què han de començar a tenir-lo és constant. A finals de maig, les associacions de pares de les vuit escoles de primària de Greystones, un poble d’Irlanda, van acordar que els seus fills no en tindrien fins als 12 anys.

Un dels últims estudis sobre el tema aporta arguments de pes que defensen que és millor esperar el màxim possible. El treball –elaborat per Sapiens Lab, organització nord-americana dedicada a estudiar la ment humana– va analitzar gairebé 30.000 adults de diferents parts del món i va concloure que hi ha una forta correlació entre l’edat en què els nanos reben el seu primer mòbil i la seva salut mental. Els investigadors van observar que com més trigaven a tenir el seu primer mòbil o tauleta, millor era el seu benestar mental al ser adults, sobretot en confiança en un mateix i en capacitat de relacionar-se amb els altres.

No obstant, els que van tenir el seu primer mòbil a una edat més primerenca van ser més propensos a pensaments suïcides i a sentir agressivitat cap als altres i distanciament de la realitat. Sentiments que es donen a totes les parts del món analitzats i que acusen més les dones. 

«En una edat molt primerenca, quan el que es necessiten són models i referents clars, el mòbil hauria de tenir un paper molt secundari», adverteix Pere Soler, professor de Pedagogia de la Universitat de Girona. «Les famílies no són conscients de les potencialitats d’un mòbil. Sovint el donen als seus fills per comoditat, per tenir-lo controlat», afegeix.

«Són conscients dels perills teòricament, però no a la pràctica», abunda Fidel Molina-Luque, catedràtic de Sociologia de la Universitat de Lleida. «Hi ha prou informació, en termes generals, però no experiència vivenciada... fins que no arriba la situació perillosa. Els efectes associats a un excés de socialització ‘online’ no són patents a curt termini, van traspuant a poc a poc, líquidament, i es van solidificant a mitjà o llarg termini», prossegueix.

I no només preocupa la salut mental dels menors, sinó també la cohesió familiar que es veu trastocada pel creixent ús de les pantalles. Són diversos els estudis que assenyalen que, a causa dels mòbils, els nanos surten menys que abans, però això no suposa més temps de qualitat amb la família.

El 2019, un estudi al Regne Unit va concloure que entre el 2000 i el 2015 havia augmentat el temps que els fills passen a casa. En el cas dels adolescents d’entre 14 i 16 anys, una hora més. No obstant, interactuen menys amb els seus pares.

¿I com és això? Sherry Turkle, psicòloga i investigadora de l’Institut Tecnològic de Massachusetts (MIT), va encunyar l’expressió ‘alone togheter’ (sols junts) per explicar el que passa quan els que comparteixen un espai s’aïllen amb les seves pantalles. El 2017, en una entrevista amb EL PERIÓDICO, Turkle ja advertia dels sopars amb amics en què la gent deixa de parlar per concentrar-se en el seu telèfon o dels treballadors d’una empresa que, en lloc de dinar amb els seus companys, ho fan sols mirant el seu ‘smartphone’. 

El fenomen ‘alone together’

Notícies relacionades

Nen, deixa el mòbil i mira’t un peu

Cremats pel mòbil: la bogeria de viure sota el bombardeig de mails, whatsaps i xarxes socials

Aquesta imatge ja és habitual també a les cases. En el cas de les famílies, ¿com es pot lluitar contra l’‘alone togheter’? «El primer –afirma Ada Folch, psicòloga especialitzada en trastorns en adolescents– és que els pares siguin conscients del que passa i ho transmetin als fills com una dinàmica que han de trencar entre tots».

«Es pot plantejar –prossegueix– que cadascú proposi una activitat que li agradaria portar a terme junts i que hi hagi un compromís de tots per complir-la». «Parlem de la qualitat del temps que passem junts a casa. Es tracta de generar espais de convivència i de relació entre els membres de la família», explica Soler. «No és necessari que siguin grans activitats, amb el més senzill ja podem estar a gust. I tot i que parlem de pantalles, veure una pel·lícula tots, sense mirar alhora mòbils i compartint crispetes, és una activitat familiar per si mateixa. N’hi ha prou amb posar-se d’acord en quina pel·lícula escollir», aconsella Folch.