La massificació de la muntanya dispara els rescats: els Bombers preveuen una xifra rècord de 1.300 aquest any

El medi natural de Catalunya viu un ‘boom’ d’excursionistes. Hi ha diferents factors que propicien aquesta massificació de les muntanyes, com l’auge de les curses esportives. Però els experts assenyalen una causa major: la pandèmia de la Covid, sobre tot el confinament, que va provocar un canvi en els hàbits de la societat. «Si hi ha més gent, passen més coses», esgrimeix l’oficial del Grup d’Actuacions Especials (GRAE) dels Bombers de la Generalitat, Rafel Esteban.

Les estadístiques sustenten el seu argument: elsrescats a la muntanya han augmentat un 40,5% entre 2019 i 2022 i el cos preveu que aquest 2023 sigui de rècord: amb més de 1.300 serveis. La xifra més alta fins ara va ser el 2021, amb 1.253. De moment, entre gener i juliol s’han fet 853 operacions de salvament, un 28% més que en el mateix període de l’any anterior. Són només les xifres dels bombers catalans, que des de l’1 de gener passat ja no inclouen les dades de la Vall d’Aran, la comarca on més serveis es fan, perquè el Govern va fer efectiu el traspàs de les competències dels serveis d’emergències a l’aranès. És a dir, que el número total serà encara més gran.

Notícies relacionades

"Pla de xoc" de 8,8 milions per impulsar els cursos de català per a adults

Llei de protecció digital dels menors: nous delictes contra el porno i regulació d’ordinadors a classe

A més rescats, més recursos, tant humans com logístics. El gener passat, el GRAE va estrenar una quarta seu professional a Valls (Tarragona), que s’afegeix a les de La Seu d’Urgell (Lleida), Olot (Girona) i Cerdanyola del Vallès (Barcelona) per cobrir tot el territori català.

El grup de rescatistes també disposa de dos helicòpters cada dia de l’any i les 24 hores del dia, a més d’un tercer durant les temporades altes (estiu, hivern i alguns caps de setmana). «En dies puntuals podem arribar a tenir algun servei a la cua, però no més i en cap cas de gravetat», conclou.