La collita inèdita en plena sequera dona pistes als agricultors sobre com cultivar en el futur

Molts productors es van veure obligats a canviar la tradició i van prescindir del blat de moro, un cultiu que els donava bastants diners. «Això empobreix els agricultors, i a ningú li agrada que li abaixin el sou», adverteix Camps. Als camps regats per l’embassament de Darnius-Boadella, més al nord, directament no van sembrar blat de moro. «Aquí, al Baix Ter, s’ha sembrat un 70% menys i s’ha optat sobretot pel gira-sol i la melca», explica Camps. «No havíem comprat les llavors i vam tenir marge per canviar de cultiu. Ens vam repartir els drets d’ús de l’aigua i cada agricultor va declarar el que pretenia cultivar. Tothom va complir», destaca Aulet.

El problema, denuncia, és que no els donen ajudes per haver canviat de cultiu: «Només hi ha ajudes per a les pèrdues. Estem mirant d’arribar a un acord amb el conseller David Mascort. Si no se’ns compensa, la gent, la pròxima vegada que hi hagi restriccions, no obeirà, i això es convertirà en una jungla». El que sí que donen per fet és que en un futur hi haurà més gira-sols i menys blat de moro.

També es plantegen repetir la declaració de cultius: «Necessitarem aquest mètode per calcular correctament quanta aigua necessita cada pagès». Un altre projecte esperançador a l’horitzó és el repte de pressuritzar tots els canals del Baix Ter per poder regar aquests cultius herbacis per aspersió i no a manta.

«En el cultiu de la poma, ja fa anys que ens anticipem al que vindria i vam transformar el reg perquè fos per degoteig», se satisfà Aulet. Tot i que ja fa anys que tenen aquest sistema, s’han estret el cinturó i han consumit 500 l/m2 menys per hectàrea. Alguns agricultors, a més, han decidit portar a terme una aclarida més intensa, és a dir, fer caure més pomes del que era habitual, per així assegurar que la producció tirés endavant amb menys aigua. La generació Aulet al complet contempla les seves pomeres. Miquel, pare de Jordi, és contundent: «Aquí produïm pomes de qualitat, i això, sense aigua, no es pot fer». Albert, el seu fill, reflexiona sobre les varietats que s’adapten millor a la zona: «En un futur, serà molt difícil cultivar Gala». «En canvi, la Granny Smith s’adapta millor a les actuals circumstàncies», diu Jordi. No preveuen pèrdues destacades, però sense el reg per degoteig, aquestes pomes, asseguren, no arribarien al mercat.

El que els ha passat als arrossers de Pals i voltants, que també reguen amb els canals del Ter, és una altra història. Ells no podien canviar de cultiu i passar-se als gira-sols. «Els arrossars tenen un grau de salinitat que fa impossible trobar una alternativa i hem hagut de deixar camps buits. ¿Quins? Doncs els que eren menys eficaços a l’hora de drenar l’aigua», afirma Albert Grassot, productor de L’Estany de Pals. Per estalviar, ja fa temps que sembren en sec. «El meu pare deia allò de què l’arròs neix i mor a l’aigua, però això no és veritat». «Abans, els torns de reg eren cada nou dies. Aquest any, cada dotze», precisa. No han necessitat tanta aigua com al Delta, perquè la intrusió salina és una mica menor. Els agricultors s’han ajudat els uns als altres: «Uns han reduït un 60% i alguns ens hem cedit camps mútuament». Tots estan pendents de les ajudes que a ells sí que els han promès. «Volem que les cobri tothom que hagi deixat un trosset sense sembrar, tot i que siguin poques hectàrees», exigeix. Com els seus companys que han canviat el blat de moro pel gira-sol, està convençut que si les ajudes no són una realitat, el pròxim any de sequera la gent farà el que li doni la gana.