Educació aparca la nova selectivitat

No hi haurà nova selectivitat. Finalment i després de mesos d’incertesa, el Govern ha decidit aparcar el reial decret que regula el futur model d’exàmens d’accés a la universitat. Després de rebre i estudiar diversos informes, el Ministeri d’Educació i FP, que està en funcions, ha comunicat aquest matí a les autonomies els seus plans al respecte: seguir com fins ara i no iniciar els canvis previstos.

El secretari d’Estat d’Educació, José Manuel Bar, s’ha reunit aquest matí amb els directors generals d’Ordenació Acadèmica de les diferents conselleries, a qui ha comunicat la notícia. Posteriorment, el ministeri mantindrà una altra reunió informativa amb els responsables de la Conferència de Rectors (Crue). En aquestes reunions, el departament que dirigeix Pilar Alegría ha assegurat que la millor opció és aparcar la nova selectivitat fins que hi hagi un Govern en actiu i no en funcions. Les comunitats, la majoria de les quals no havia acollit precisament amb entusiasme els canvis en la selectivitat, estan satisfetes amb la decisió.

A escassos dies de l’inici del curs acadèmic, la resolució corria bastanta pressa. Centenars de milers d’estudiants comencen la setmana que ve 2n de batxillerat i encara no tenien clar com serien els exàmens d’accés a la universitat. La incertesa era un problema que no només afectava els estudiants, sinó també els docents.

L’últim curs de batxillerat està completament enfocat a superar les PAU. Així que ¿com s’orientaven aquest any les classes? ¿On es posava l’accent? ¿A quins temes es donava prioritat? Ara, després de la decisió del Govern, ja està més clar com ensenyar els alumnes a superar un examen que –ara sí– se sap com serà.

Avís de Nadal

Ja al febrer, moltes veus auguraven un complicat futur als canvis en la selectivitat. En una entrevista amb aquest diari, el conseller de Recerca i Universitats, Joaquim Nadal, va deixar clar que no tenia certesa que la nova selectivitat es pogués aplicar el 2024. «No pots aplicar les Pau noves a tots els estudiants el 2024 perquè els que estan cursant 1r de batxillerat s’estan preparant de la mateixa manera que els que estan fent 2n. Hauràs de tenir un any de transició en què continuaràs aplicant a uns les noves i a d’altres les velles», assegura el conseller.

Des de maig

El mes de maig passat, arran de l’anunci sorpresa de la convocatòria electoral per part de Pedro Sánchez, Educació va decidir «guardar en un calaix» l’esborrany del reial decret que regula la nova selectivitat, l’aplicació de la qual havia de començar, precisament, el juny del 2024. L’actual llei educativa (Lomloe) dictamina un canvi en la selectivitat. La converteix en més competencial i menys memorística, una cosa que ja s’està fent a Catalunya des de fa anys i que està conforme amb l’esperit de la Lomloe per a totes les etapes educatives.

Durant la tramitació de la Lomloe, les autonomies governades pel PP havien reclamat sense èxit una selectivitat única per a tot l’Estat, una cosa que el Govern de coalició es va negar per ser inviable des del punt de vista legal. La selectivitat ha creat, i continua creant, friccions polítiques. Tantes que moltes autonomies van proposar ajornar la posada en marxa del nou model d’exàmens fins al 2025, extrem al qual el Govern, en aquella ocasió, es va mostrar contrari.

Notícies relacionades

Així ha sigut la prova pilot de la selectivitat d’avui

L’«esforç titànic» de Pere Ribes, l’alumne cec que ha acabat la selectivitat i vol ser periodista

Entre les novetats del decret –ara aparcat– destaca que la durada de cada un dels exàmens passaria a ser de 105 minuts en lloc dels 90 actuals. El motiu era que les noves proves inclouen exercicis menys memorístics en què l’estudiant hauria de reflexionar i fer associacions d’idees. Un altre dels canvis que incloïa el projecte era que els alumnes, en el moment de matricular-se a la prova d’accés, podien elegir entre examinar-se d’història d’Espanya o història de la filosofia. A més, en les comunitats amb llengua cooficial s’afegia un examen de l’idioma propi.

El departament d’Alegría va fer una prova pilot del nou model de proves el mes de març passat en 50 centres de tot Espanya, Catalunya inclosa. No obstant, encara no s’han fet públics els resultats dels exàmens. La informació està al ministeri, però l’anunci de la convocatòria electoral, i la consegüent campanya, jornada electoral i ressaca electoral, va trencar els plans de fer públics els resultats.