Els Mossos obren a Nou Barris un magatzem per a la marihuana intervinguda a Catalunya

El nou dipòsit per guardar cànnabis requisat fins a la seva destrucció sota acord judicial estarà en una primera fase habilitat únicament per a les plantes localitzades en municipis de la Regió Policial Metropolitana Nord. Després d’un període de prova, passarà a estar disponible per a la resta de regions policials de Catalunya. 

La comissaria del districte de Nou Barris de Barcelona era una antiga comissaria de la Policia Nacional cedida després del desplegament de la policia autonòmica, que a la capital catalana es va portar a terme el 2005, i compta amb un espai als baixos que reuneix les característiques necessàries. És prou gran –la policia espanyola havia plantejat convertir-lo en galeria de tret o gimnàs– i, després de les obres i ajustos necessaris, que s’han allargat durant més anys dels previstos, està preparat per custodiar la droga. 

Riscos laborals

El dipòsit ha hagut de superar prèviament sengles inspeccions de risc d’incendi i també de salut laboral: la pudor que desprenen les plantes pot resultar tòxica i s’ha de garantir que la manipulació de la droga no afectarà els funcionaris. Compta amb un sistema de videovigilància i la dotació d’agents destinats a la comissaria s’ha augmentat perquè hi haurà uniformats dedicats exclusivament a la seva custòdia.

La droga que emmagatzemarà aquest espai tindria un valor difícil de calcular al mercat negre i, en conseqüència, ha d’estar fora de perill d’intents de robatori per part de les organitzacions criminals que els últims anys operen en territori català per tal de produir marihuana.

La Conselleria d’Interior, així mateix, preveu contractar un servei extern de jardineria per lidiar amb el trasllat de les plantes des del lloc de la plantació i fins a aquest magatzem. Però el control del magatzem és delicat i serà una tasca exclusiva dels Mossos. L’entrada en funcionament d’aquest espai ha de resoldre finalment un problema que s’havia enquistat.

Terra de marihuana 

Cap dels tres cossos policials que operen a Catalunya estava preparat per al boom cannàbic que va començar el 2015 i que ha implicat que Espanya s’hagi convertit en un país que exporta marihuana a la resta d’Europa i que importa crim organitzat de la resta del món, en paraules del comissari Ramon Chacón, a càrrec de la Divisió d’Investigació Criminal (DIC) dels Mossos. 

El fenomen, convertit, segons el parer de l’actual comissari en cap Eduard Sallent, en la principal amenaça per a la pau social, té greus conseqüències per a la seguretat –greus episodis de violència entre bandes rivals–, afavoreix l’economia submergida –són un mercat negre que mou molts diners– i amenaça la salut dels adolescents –els traficants produeixen cànnabis cada vegada més potent que desencadena brots psicòtics–.

Però també ha portat al límit els cossos policials per qüestions més prosaiques: ¿Què s’ha de fer amb tota la marihuana que s’intervé? Pot semblar una qüestió d’intendència sense més importància. No ho és. 

Custodia i anàlisi

Quan la policia intervé una plantació de marihuana es procedeix a destruir-la. Però el procés és complex. Una petita part del viver ha de ser analitzat en un laboratori i hi ha de ser traslladat preservant la cadena de custòdia: comprovar que presenta uns nivells de THC –el principi actiu– prohibitsper llei és necessari per imputar els traficants el delicte contra la salut pública. Per procedir a l’anàlisi, a més, és necessari esperar que el cabdell –la part que concentra el THC– s’hagi assecat. Altrament els resultats podrien resultar negatius. 

La resta de les plantes no analitzades han de ser destruïdes. Segons l’article 367 de la llei d’enjudiciament criminal, els policies podran portar a terme aquesta tasca si, transcorregut un mes des de la intervenció, el jutge d’instrucció no ha ordenat el contrari. Això significa que les diferents unitats d’investigació s’han de fer càrrec de totes les plantes durant almenys un mes. Aquesta obligació ha provocat imatges a les comissaries molestes per al ciutadà –com un aparcament ple de marihuana que exhala una forta olor– i per al mateix policia, –que ha de conviure diàriament amb desenes de quilos de plantes en estat de putrefacció–. 

Tenir-les a la vista, o guardades sense els mecanismes de control necessaris (la majoria de la droga no cap a les cambres de seguretat de les comissaries), implica un risc d’assalt per part de traficants i fins i tot ha facilitat casos de corrupció policial. El més greu, el detectat a Santa Coloma de Farners: el cap antidroga i un agent van ser gravats traient marihuana intervinguda –i guardada precàriament al maleter d’una furgoneta aparcada a la base– per revendre-la a un traficant local.

600.000 plantes 

Notícies relacionades

El clima i el gènere

La proposta econòmica de Bakú contra el caos climàtic indigna el sud global

Les intervencions policials contra plantacions de marihuana de Catalunya s’han multiplicat per deu en els últims cinc anys, segons dades de la companyia elèctrica Endesa, que participa en cada operatiu i que calcula que es tancarà el 2023 amb un total d’actuacions que rondarà la xifra de 1.500 operatius activats contravivers de cànnabis amagats de cap a cap del territori català. Una activitat que pot implicar la gestió de més d’un milió de plantes. Només els Mossos, sense incloure les investigacions de la Guàrdia Civil o la Policia Nacional, van tallar 600.000 plantes i van requisar 26 tones de cabdells el 2022. 

El portaveu del sindicat Fepol, Toni Castejón, alineat en aquesta qüestió amb la resta de sindicats dels Mossos, recorda que els agents feia anys que estaven esperant que entrés en funcionament el magatzem del districte de Nou Barris i lamenta el temps que ha transcorregut per solucionar un problema que ha generat situacions de risc a totes les comissaries.