‘Boom’ cannàbic
El ‘Bajarse al moro’ dels turistes europeus que venen a buscar marihuana a Catalunya
Els Mossos acorden estrenar el dipòsit per a la droga confiscada el pròxim 5 de setembre, tal com va avançar EL PERIÓDICO
Els Mossos obren a Nou Barris (Barcelona) un magatzem per a la marihuana intervinguda a Catalunya
El Govern contracta jardiners per podar la marihuana intervinguda pels Mossos
‘Bajarse al moro’ és una pel·lícula de Fernando Colomo que es va estrenar a Espanya el 1989. Actuaven en aquest film uns joveníssims AntonioBanderas, Aitana Sánchez Gijón i Verónica Forqué. La trama s’inspirava en una pràctica habitual a finals dels 80: viatjar al Marroc i tornar-ne amb peces d’haixix ocultes a la maleta –o a les cavitats corporals que estiguessin disponibles– per revendre-les després a Espanya, on multiplicava el seu valor.
Els Mossos detecten un augment d’estrangers, sobretot alemanys, que venen a comprar marihuana per revendre-la més cara al seu país
Més de trenta anys després d’aquella pel·lícula, les coses han canviat: Espanya, i especialment Catalunya, s’ha convertit en un país productor i exportador de marihuana, com ho era –i ho continua sent encara– el Marroc amb l’haixix. I ara Espanya rep europeus, sobretot alemanys, com abans els marroquins rebien espanyols, que viatgen només per comprar marihuana i revendre-la als seus països d’origen, on el preu de cada gram es dispara i l’operació, si surt bé, reporta sensibles beneficis. Però si surt malament, al tractar-se d’un delicte de tràfic de drogues, suposa penes de presó.
Una tendència a l’alça
L’últim exemple detectat d’una tendència que comença a cridar l’atenció dels Mossos d’Esquadra és el dels homes arrestats a Martorell dimarts, 29 d’agost. Dos ciutadans alemanys, de 25 i 31 anys, que van ser sorpresos per una patrulla de paisà quan circulaven per un polígon industrial de la ciutat del Baix Llobregat.
Els dos homes es van identificar com a turistes i van afirmar estar allotjats en un hotel de Castelldefels. Era estrany que fent turisme haguessin acabat conduint per una zona industrial de Martorell i a més el seu vehicle desprenia una forta olor de cànnabis. Els policies van comprovar si era veritat allò de l’hotel. No ho era. Els van registrar i a sobre portaven 4.500 euros en metàl·lic i quatre quilograms de cabdells de marihuana envasats al buit.
Gràcies a una multa de trànsit que els van posar a l’Hospitalet de Llobregat, els Mossos van esbrinar que en realitat estaven allotjats en aquesta ciutat, en un apartament d’Airbnb llogat per a una setmana. Amb autorització judicial, van registrar el pis i hi van trobar més cabdells de marihuana envasats al buit –24 quilograms– i més diners en efectiu –66.000 euros–.
«Havien vingut amb uns 100.000 euros i s’havien passat la setmana comprant marihuana per emportar-se-la a Alemanya», expliquen fonts policials. Les mateixes que remarquen que recentment els Mossos van sorprendre també altres alemanys fent el mateix. En aquest cas anterior, els turistes convertits en traficants havien llogat una autocaravana i l’havien omplert de marihuana per revendre-la al seu país.
No són membres d’organitzacions criminals, que també n’hi ha i en abundància des que el ‘boom’ cannàbic va començar el 2015, sinó ciutadans que acostumen a venir pel seu compte, amb diners en efectiu i que compren tota la marihuana que troben i tornen a casa.
Terra de marihuana
La tendència, de la qual consten alguns exemples, mostra que –al marge de l’activitat de les estructures criminals– es comença a saber entre ciutadans aliens al crim organitzat de la resta del continent que Espanya és una terra de marihuana i que això convida a actuar com els espanyols amb el Marroc en els vuitanta.
Fa anys que el problema és una prioritat per a tots els cossos policials. Aquest divendres, sense anar més lluny, els Mossos han acordat en una reunió de la Prefectura celebrada en el complex Egara que dimarts 5 de setembre, tal com ha avançat EL PERIÓDICO, entrarà en funcionament el dipòsit de cànnabis confiscat que serà als baixos de la comissaria de Nou Barris. El dipòsit pretén solucionar una altra de les conseqüències generades pel ‘boom’ cannàbic: què fer amb les plantes que es confisquen –unes 600.000 només el 2022–.
Per als sindicats no és una qüestió menor, tal com remarca David Miquel, portaveu del Sindicat de Policies de Catalunya (SPC). «Era un problema per als agents i també per als ciutadans. Feia anys que demanàvem aquesta solució, confiem que serveixi».
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Dos clubs de BCN repeteixen al top 10 mundial del 2024
- El jesuïta Peris, davant el jutge per la denúncia d’un abús no prescrit
- Tres hores que van canviar el Barça
- Dos milions de catalans es beneficiaran de la llei de salut bucodental
- El Govern agilitzarà els 10 tràmits ‘online’ més utilitzats per a la sol·licitud d’ajudes
- Al minut Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions
- Shopping Black Friday 2022: les millors ofertes d’Amazon
- SHOPPING Helly Hansen té les millors rebaixes d’hivern: ¡a meitat de preu!
- Com més població, més recursos
- L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia